Alcaloïde

Estructura quimica de l'efedrina, alcaloïde fenetilamina
Cafeïna

Los alcaloïdes son de substàncias naturalas en màger part sintetizadas pels vegetals e qu'an de proprietats farmacologicas importantas e una toxicitat enauçada, sovent a de dòsis feblas. Mai rarament se pòdon encontrar tanben d'alcaloïdes d'origina bacteriana, fongica o animala. Son de compausats basics que se pòdon traire per una reaccion acid-basa.

Estructura quimica

Quimicament se caracterizan per la preséncia d'un o mai d'un atòm d'azòt inserit dins un cicle. Los nuclèus de basa principals son:

  • Pirolidina: per exemple l'igrina de la còca
  • Pridina: per exemple la nicotina del tabat
  • Piperidina: per exemple conina de la ciguda.
  • Pirolizidina: per exemple retronecina dels saniçons.
  • Lupiana: per exemple sparteïna de las ginèstas.
  • Tropana: per exemple atropina de la beladòna, cocaïna de la còca.
  • Quinoleïna: per exemple quinina del Quinquina.
  • Isoquinoleïna: per exemple boldina de la boldo, emetina de l'ipecacuana, morfina de l'òpi.
  • Indola: per exemple ergotamina de Claviceps purpurea, eserina de la fava de Calabar, vincamina de la Pichona Pervenca.
  • Imidazòl: pilocarpina del Jaborandi.

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Vejatz tanben

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alcaloïde.