Corrièr electronic

L'arròba, caracter centrau de las adreiças electronicas.

Un corrier electronic, en abreujat corric, es un messatge escrich mandat electronicament per lo mejan d'una ret informatica. Principalament utilizat sus Internet, jòga lo ròtle d'una letra postala. Amb lo desvolopament de las rets informaticas dins las societats modernas, es vengut un supòrt centrau de la comunicacion, especialament al sen de las companhiás.

Istòria

Articles detalhats: ARPANET e Internet.

Lo telegraf electric es sovent vist coma lo precursor dau corrier electronic moderne. Lo Telex, un important melhorament dau telegraf que permetiá d'utilizar un clavier per escriure de messatges, es pereu presentat coma un important sistema pionier de la comunicacion electronica. Adoptat en Alemanha en 1934, se difusèt dins lo monde entier e demorèt utilizat dinque als ans 2010. En parallele, los sistemas informatics desvolopats per las fòrças armaas estatsunidencas durant la Guerra Freja permetèron d'eschanjar de messatges entre 1 350 terminaus repartits sus l'ensemble dau territòri nòrd-american. Lo premier sistema d'aqueu tipe foguèt la ret militara AUTODIN qu'intrèt en servici en 1962[1]. Tre aqueu periòde, lo terme « corrier » foguèt adoptat per designar aquelos messatges.

De sistemas similars foguèron imaginats e concebuts dins las universitats e centres de recherchas estatsunidencs. Permetián als engenhaires e cherchaires de comunicar, mas èran pas compatibles entre eles. La ret ARPANET, creaa a la fin dels ans 1960, aguèt un ròtle centrau dins lo trabalh d'estandardizacion. Per exemple, en 1971, Ray Tomlinson (1941-2016) integrèt lo simbòle « @ » dins las adreiças electronicas[2]. ARPANET foguèt pereu a l'origina de la definicion dels protocòles de comunicacion FTP e SMTP. Pasmens, de protocòles concurrents, coma POP e IMAP, conoguèron pereu un certan succès. Dins los ans 1980-1990, aquela diversitat de programas entraïnèt la « guerra dels protocòles », una lucha d'influéncia entre informaticians e companhiás tecnologicas, per impausar sos sistemas. S'achabèt per l'adopcion de la seguia dels protocòles internet TCP/IP[3][4][5][6].

Los messatges electronics existissián donc avans l'invencion d'internet e sa generalizacion al sen de la societat. Pasmens, l'arribaa d'internet donèt un amplor novela als corriers electronics que venguèron pauc a cha pauc un mòde de comunicacion normau e fòrça utilizat. D'efiech, remplacèron una partia importanta dau corrier papier, mas permetèron pereu de mandar de messatges corts a de personas, de realizar de demandas administrativas o de mandar de publicitats. L'aparicion d'autres mejans de comunicacion coma los SMS chambièron gaire aqueu ròtle. De mai, despuei los ans 2010, los smart phones intègran un accès directe a las messatjarias electronicas.

Foncionament

Lo contengut d'un corrier electronic

Lo format de basa d'un corrier electronic es defenit per lo document tecnic RFC 5322[7][8]. Es compausat de doas seccions principalas. La prumiera es l'entesta (header), un ensemble de champs estructurats que pertochan las informacions generalas dau corrier (l'emetor, lo destinatari, las personas en còpia, lo subjècte, la data, etc.). Aquelos elements permèton son achaminament. La segonda seccion es lo còrs (body) que contèn generalament lo messatge, un texte non estructurat que pòt s'achabar per un blòt reservat a la signatura. L'entesta e lo còrs son separats per una linha negra.

Los sistemas de còpia

Un sistema de còpia permet d'adreiçar un corrier electronic a plusors tipes de destinataris complementaris. D'efiech, es possible de plaçar de personas en còpia carbòni (« Cc »[9]) o en còpia carbòni invesibla (« Cci » o « Bcc »[10]). Dins lo prumier cas, los destinataris son vesibles per los destinaris principaus dau corrier e per las autras personas plaçaas en còpia. Dins lo segond cas, las personas plaçaas en còpia invesibla pòion reçaupre lo corrier, mas apareisson pas dins los destinaris principaus o dins la lista de las personas plaçaas en còpia.

L'achaminament d'un corrier electronic

L'achaminament d'un corrier electronic es regit per plusors protocòles, en particular los protocòles SMTP, POP e IMAP. Lo metòde mai classic es :

  • lo logiciau de messatjaria de l'expeditor (MUA[11]) manda un messatge a un serveire de corrier electronic, generalament aqueu de son fornisseire d'accès, segon lo protocòle SMTP.
  • lo serveire dau fornisseire dirigís lo messatge cap al serveire dau domeni dau destinatari (per exemple domeni.org). Plusors serveires diferents pòion èsser implicats dins plusors transferiments successius.
  • lo destinatari demanda, per lo mejan de son MUA, al serveire de son fornisseires los messatges novèus segon los protocòles IMAP o POP.

Aquela tecnica demòra força utilizat car un nombre important d'utilizaires dispausan encara d'aplicacions dedicaas a la gestion dels corriers electronics. Pasmens, uei, d'aplicacions web permèton de gerir los corriers electronics sensa installar de logiciaus de messatjaria.

Las peças jonhuás

Article detalhat: Peça jonhuá.

Una peça jonhuá es un fichier informatic encapsulat dins un corrier electronic. Un corrier electronic pòt contenir plusors fichiers d'aqueu tipe. Las condicions d'achaminament dau corrier limitan la talha d'aquelas peças, mas lo volume maximau disponible varia segon los protocòles e los logiciaus utilizats. En 2025, las messatjarias mai utilizaas permetián generalament l'expedicion de corriers electronics d'una talha maximala situaa entre 10 e 25 Mo. S'un messatge a un volume superior, l'expeditor receu normalament una alerta per senhalar l'impossibilitat de distribucion.

Las peças jonhuás son pereu una menaça per la seguretat de las rets informaticas. D'efiech, son un mejan simple e eficaç per introduire d'aplicacions mauvolentas dins un sistema[12]. Per exemple, un corric pòt contenir un programa que s'executa tre sa dubertura per prendre lo contraròtle de l'ordinator dau destinatari e mandar d'autres corriers electronics a l'ensemble de las adreiças contenguás dins la messatjaria. Per reduire aqueu risc, la màger part de las messatjarias modernas limitan l'execucion de las peças jonhuás. Fòrça companhiás forman egalament regularament sos salariats a aqueu tipe de menaça.

Aspectes juridics

Los aspectes juridics dau corrier electronic son nombrós. En Occitània, s'aplica principalament lo drech francés que defenís lo corrier electronic dins la lei sus la fisança dins l'economia numerica. La definicion retenguá es larja : totes los messatges textuaus, vocaus, sonòre o picturaus, mandats per lo mejan d'una ret publica de comunicacion e enregistrada sus lo serveire de la ret o dins l'equipament terminau dau destinatari dinque a sa recuperacion son considerats coma de corriers electronics. Pasmens, aqueu texte fixa pas lo regime aplicable al corrier electronic. En l'estat, aquò despend donc de la natura dau messatge. Per exemple, un corric fasent partia d'una correspondéncia privaa es protegit segon aquela qualificacion. Es pas lo cas d'un corric destinat a transmetra una publicitat a un nombre important de destinataris.

Pasmens, d'autres problemas son estats pauc a cha pauc reglats per las autoritats judiciàrias :

  • en drech civiu, segon l'article 1369-3 dau Còdi Civiu, un professionau aient indicat una adreiça electronica deu la consultar regularament. D'efiech, es reputat informat se receu un corrier electronic sus aquela messatjaria. Es pas lo cas per un particular.
  • en drech de las obligacions, un corrier electronic pòt servir de pròva. En particular, lo Còdi Civiu defenís las condicions de validitat d'un acte electronic que son una signatura permetent d'identificar son autor, un procediment permetent d'assegurar lo ligam entre la signatura e l'acte e un sistema permetent d'assegurar l'integritat de l'acte. Aquò permet ansin d'utilizar de corrics per conclure de contractes.

Aquelos elements son valables en Occitània Granda. Dins los autres territòris, de disposicions totalament diferentas pòion s'aplicar.

Annexas

Ligams intèrnes

Bibliografia

  • (en) L. Hughes, Internet E-mail: Protocols, Standards and Implementation, Artech House Publishers, 1998.
  • (en) K. Johnson, Internet Email Protocols: A Developer's Guide, Addison-Wesley Professional, 2000.
  • (en) J. Rhoton, Programmer's Guide to Internet Mail: SMTP, POP, IMAP, and LDAP, Elsevier, 1999.
  • (en) Andrew L. Russell, Open Standards and the Digital Age: History, Ideology, and Networks, Cambridge University Press, 2014.

Nòtas e referéncias

  1. (en) National Research Council, « Chapter IV: Systems », dins Electronic Message Systems for the U.S. Postal Service, Washington, The National Academies Press, 1976, pp. 27-35.
  2. (fr) Karen Jego e Victor Battaggion, « L'e-mail », Historia,‎ novembre de 2011, p. 126.
  3. (en) Andrew L. Russell, Open Standards and the Digital Age: History, Ideology, and Networks, Cambridge University Press, 2014.
  4. (en) Janet Abbate, Inventing the Internet, MIT Press, 2000.
  5. (en) Martin Campbell-Kelly e Daniel D. Garcia-Swartz, « The History of the Internet: The Missing Narratives », Journal of Information Technology, vol. 28, n° 1, 2013, pp. 18-33.
  6. Aqueu resultat foguèt obtengut au detriment de protocòles coma lo X.400.
  7. Plusors RFC definiguèron lo format dels corriers electronics la RFC 733 (ans 1970), la RFC 822 (1982) e la RFC 2822 (2001).
  8. Las RFC 2045 a 2049 definisson los elements non-ASCII e los elements multimedias estachats.
  9. De l'anglés, carbon copy.
  10. De l'anglés, blind carbon copy.
  11. De l'anglés, Mail User Agent.
  12. (en) John Aycock, Computer Viruses and Malware, Springer, 2006.