Herdt

Herdt
Hördt / Hœrdt
Geografia fisca
48° 41′ 50″ N, 7° 47′ 04″ E
Superfícia16,56 km2
Altitud minimala128 m
Altitud maximala139 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Region istoricaAlsàcia
EstatFrança
Region
44
Grand Èst
Departament
67
Bas Ren Armas deu Departament del Bas Ren
ArrondimentStrasbourg-Campèstre
CantonBrumath
Intercom
246700843
de la Basse-Zorn
CònsolDenis Riedinger (2008-2014)
Demografia
Densitat275,66 ab./km²
Informacions complementàrias
Gentilici(en francés)
Còdi postal67720
Còdi INSEE67205
hoerdt.fr Modifica el valor a Wikidata

Herdt (en alemannisch, Hördt en alemand estandard, Hœrdt en "francés") es una comuna francesa del departament del Bas Ren e de la region d'Alsàcia.

Geografia

Partida eissida de l'article francés

Hœrdt a situat en la part nòrd del Bas-Rhin dintre Estrasburg e Brumath. La municipalitat a traversat per la rota départementale 37 #que pòrta, al nòrd, cap a Bischwiller (a 10 km) e #que se enllaça a 3 km al sud al autoroute A35 sus la seccion Estrasburg-Lauterbourg. La départementale 223, #que travèrsa lo vilatge de siás n'oèst, connècta La Wantzenau a Geudertheim e Brumath. La linha TER Estrasburg-Haguenau-Niederbronn-las-Bains-Wissembourg dessert lo pòble.

Tèxte originau de l'article francés

Hœrdt est situé dans la partie nord du Bas-Rhin entre Strasbourg et Brumath. La commune est traversée par la route départementale 37 qui mène, au nord, vers Bischwiller (à 10 km) et qui se raccorde à 3 km au sud à l'autoroute A35 sur la section Strasbourg-Lauterbourg. La départementale 223, qui traverse le village d'est en ouest, relie La Wantzenau à Geudertheim et Brumath. La ligne TER Strasbourg-Haguenau-Niederbronn-les-Bains-Wissembourg dessert le village.

Istòria

Partida eissida de l'article francés
  • En 1192, Hœrdt a citat per las primièras fes en documents oficiales coma fief imperial del landgrave de Bassa-Alsace jol nom de « Herde », #que significa « sòl shut e inculte ». Lo vilatge fa alavetz partida del Sant-Empèri romain germanique, es-a dire del primièr empèri alemand.
  • A travèrs dels sègles, lo pòble #èsser successivament la proprietat de la évêché de Estrasburg, e de divèrsas familhas nòblas #que la familha de las Hanau-Lichtenberg (a partir de 1570) e de los sieus eretièrs, los Hesse-Darmstadt (de 1736 a la Revolucion francesa). Hœrdt ne fasiá partida del bailliage de Brumath.
  • En 1570, la Reforma #èsser introdusida en vertu del principi « cujus regio, ejus religio. »
  • Après aver-i patit la guèrra de Trenta Ans, #que #estrossejar tota la region, e mai generalament una bona part de l'empèri, la populacion #aver a far cara, a Modèl:La s-, a dos incendis l'an 1669 e 1687, aital coma a las guèrras portadas per Louis XIV.
  • A Modèl:La s-, pendent la guèrra de Succession d'Espanha, de 1701 a 1714, Hœrdt #gardar rarament mai d'un an la meteissa nacionalitat. Totun, fins a la Revolucion francesa e la Granda Fugida de 1793, pendent la Terror, un periòde de patz #permetre un lent accroissement de la populacion.
Tèxte originau de l'article francés
  • En 1192, Hœrdt est cité pour la première fois dans des documents officiels comme fief impérial du landgrave de Basse-Alsace sous le nom de « Herde », qui signifie « sol sec et inculte ». Le village fait alors partie du Saint-Empire romain germanique, c'est-à-dire du premier empire allemand.
  • À travers les siècles, le village fut successivement la propriété de l'évêché de Strasbourg, et de plusieurs familles nobles dont la famille des Hanau-Lichtenberg (à partir de 1570) et de leurs héritiers, les Hesse-Darmstadt (de 1736 à la Révolution française). Hœrdt faisait partie du bailliage de Brumath.
  • En 1570, la Réforme fut introduite en vertu du principe « cujus regio, ejus religio. »
  • Après avoir subi la guerre de Trente Ans, qui ravagea toute la région, et plus généralement une bonne partie de l'empire, la population eut à faire face, au sègle XVII, à deux incendies en 1669 et 1687, ainsi qu'aux guerres menées par Louis XIV.
  • Au sègle XVIII, pendant la guerre de Succession d'Espagne, de 1701 à 1714, Hœrdt garda rarement plus d'un an la même nationalité. Toutefois, jusqu'à la Révolution française et la Grande Fuite de 1793, pendant la Terreur, une période de paix permit un lent accroissement de la population.

Administracion

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Denis Riedinger    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 147 1 143 1 264 1 404 1 502 1 537 1 539 1 588 1 696

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 692 1 793 1 837 1 868 1 978 2 377 2 481 2 703 2 767

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 803 2 937 2 942 2 823 3 043 3 365 3 277 3 104 3 508

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 560
3 819
3 792
3 699
3 836
4 123
4 437
4 429
4 435
2009 2010
4 438
4 495
4 440
4 504
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas


  • Portal d'Alsàcia Portal d'Alsàcia