Perpinhan

Perpinhan
Perpinyà (ca)
Perpignan (fr)

Le Castilhet vist del quai Vauban.
Geografia fisca
42° 41′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E
Superfícia68,07 km2
Altitud minimala8 m
Altitud30 m
Altitud maximala100 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Region istoricaCatalonha (Rosselhon)
EstatFrança
Region
76
Occitània
Departament
66
Pirenèus Orientals
(prefectura)
ArrondimentPerpinhan (capluòc)
Cantoncapluòc de 9 cantons
Intercom
246600381
Perpinhan-Mediterranèa
CònsolLouis Aliot (2020-2026)
Demografia
• Populacion120 959 ab. (2013)
Densitat1 776,98 ab./km²
Informacions complementàrias
Gentiliciperpinhanenc -a
Còdi postal66000, 66100
Còdi INSEE66136
mairie-perpignan.fr Modifica el valor a Wikidata

Perpinhan (AFI: [perpi'ɲa]; en catalan Perpinyà; en francés Perpignan) es la prefectura del departament dels Pirenèus Orientals, situada dins la region d'Occitània en França. Istòricament, es la capitala de la comarca de Rosselhon e del comtat de Rosselhon. Culturalament, es una vila de la Catalonha Nòrd e dels Païses Catalans. Sa populacion atenhiá 123 089 abitants en 2013.

Lo gentilici es perpinhanenc -a[1].

Geografia

Perpinhan, prefectura dels Pirenèus Orientals, es una vila de 6 807 ectaras[2] situada al centre de la plana de Rossilhon. La vila es encadrada al sud per la cadena dels Pirenèus, a l’oèst per la region de las Corbièras, a l’èst per la Mar Mediterranèa (a 13 km), al nòrd per lo rèc de la Llabanèra, mentre que Reart li servís de limit meridional.

Istòria

L'origina de la vila es pas gaire clara: semblariá que foguèsse estada fondada a l'entorn d'un domeni agricòla roman sonat villa perpiniani. Foguèt a partir de l'Edat Mejana, mai que mai durant lo sègle X, que la vila comencèt a se desvolopar a debon. Essent la capitala del comtat de Rosselhon dempuèi aquela epòca, anèt en créisser e créisser mai en importància. Aquela expansion capitèt d'atirar l'avesque, qu'a temps passat demorava a Elna.

En 1172, Perpinhan s'integrèt a la Corona d'Aragon. En 1197, Perpinhan dispausava d'una carta municipala qu'establissiá son organizacion. Sos abitants tenon de privilègis importants, coma lo fach de poder elegir los cònsols, un per cada classa sociala. Entre 1276 e 1344, Perpinhan atenguèt son edat d'aur; la vila venguèt capitala de la Corona de Malhòrca, sa populacion e sa superfícia se quadruplèron en mens d'un sègle. Èra l'epòca dels grands talhièrs, de la catedrala e del Castèl Reial Palais dels Reis de Malhòrca.

En 1344 perdèt son estatut de capitala per encausa de la reintegracion del Reialme de Malhòrca a la Corona d'Aragon. Dempuèi 1346 foguèt afectada fòrtament per la pèsta negra e la vila se ne recuperèt pas. Tre 1479, dintrèt Perpinhan dins una logica militara, tancada dins de muralhas poderosas reforçadas pendent totas las epòcas. Presa per las armadas de Loís XIII en 1642, foguèt annexada amb la rèsta de la Catalonha Nòrd al Reialme de França pel Tractat dels Pirenèus de 1659. Las muralhas foguèron destruidas a la debuta del sègle XX, e la vila s'es espandida subre la plana de Rosselhon.

Administracion

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
julhet de 2020   Louis Aliot Amassada Nacionala Avocat
octòbre de 2009 julhet de 2020 Jean-Marc Pujol    
julhet de 2009 octòbre de 2009 Jean-Paul Alduy    
abril de 2009 julhet de 2009 Bernard Bacou   (interim)
mai de 1993 abril de 2009 Jean-Paul Alduy    
  1993      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 120959, totala: 123089


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
115 326
116 041
116 676
118 845
2009 2010
117 905
120 100
117 419
119 536
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Cultura

Arquitectura

Lo Castellet de Perpinhan
  • Lo Castellet, anciana preson, uèi Musèu Catalan de las Arts e Tradicions Popularas (La Casa Pairal).
  • Lo Palais dels Reis de Malhòrca.
  • La Llotja de Mar (istoricament lo primièr tribunal maritim del mond).
  • L'ostal de la vila.
  • Lo Palau de la Diputació (delegacion de la Generalitat de Catalunya).
  • La Catedrala de Sant Joan Baptista.
  • Lo claustre cementèri, tradicionalament sonat cementiri de Sant Joan que los franceses an sonat Campo Santo.
  • La glèisa de Sant Joan lo Vièlh.
  • La glèisa de Sant Jacme.
  • La glèisa de Nòstra Dama de la Real.
  • La glèisa de Sant Matieu.
  • Lo convent dels Dominicans.
  • Lo convent de las Carmelitas.
  • Lo convent dels Minims.
  • Lo convent de las Clarissas.
  • Las rèstas del convent dels Franciscans.

.

Universitat de Perpinhan

Vista generala de Perpinhan dempuèi lo palais dels reis de Malhòrca. Al fons la catedrala. A drecha lo cloquièr de la glèisa la Real

L'Universitat de Perpinhan (sonada Via Domitia actualament), es l'institucion educativa màger de la vila, creada en 1349 pel rei Pere IV d'Aragon. L'universitat actuala foguèt creada en 1971 coma centre universitari e venguèt universitat completament en 1979.

Espòrt

Personalitats ligadas amb la comuna

Vejatz tanben

Ciutats sòcias:

Regions sòcias:

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Perpinhan.

Ligams extèrnes

Nòtas

  1. http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicop.pdf
  2. .
  • Portal de Catalonha Portal de Catalonha