Punt interior


·
v · d · m

Pontuacion

Acoladas ( { } ) · Parentèsis ( ( ) ) 
Cabrons ( < > ) · Parentèsis cairadas ( [ ] ) 
Verguetas o guilheumets  ( « » o “ ” ) 
Apostròf ( ' o ’ ) · Virgula ( , ) 
Barra oblica ( / ), inversada ( \ ) 
Espaci (   ) 
Punt ( . ) · Punts de suspension ( … ) 
Punt-virgula ( ; ) · Dos punts ( : ) 
Punt d’exclamacion ( ! ), d’interrogacion ( ? ) 
Punt exclarrogatiu ( ‽ ), d’ironia (  ) 
Jonhent ( - ) · Tiret ( – )
Autres signes de pontuacion

Diacritic

Accent agut ( ´ ) · Accent agut doble (   ̋ ) 
Accent grèu ( ` ) · Accent grèu doble (   ̏ )
Accent circonflèxe ( ^ ) · Haček ( ˇ ) 
Barra inscricha ( - ) · Brèva ( ˘ ) · Macron ( ˉ ) 
Cedilha ( ¸ ) · Ogonek ( ˛ ) 
Punt interior ( · ) 
Bana (   ̛ ) · Croquet en cap (  ̉ ) 
Punt sosescrich ( ִ ), Punt susescrich ( ˙ ) 
Redond en cap ( ˚ ) · Tilde ( ~ ) 
Trèma ( ¨ ) ·

Simbòl tipografic

Arròba ( @ ) · Eta ( & ) 
Asterisc ( * ) · Asterisme ( ⁂ ) 
Barra verticala ( | o ¦ ) 
Coissinet ( # ) · Numèro ( № ) 
Copyright ( © )   Marca ( ® )  
Gra ( ° ) · Gra Celsius ( ℃ ) 
Prima : minuta, segonda e tèrça ( ′ ″ ‴ ) 
Obelisc ( † et ‡ ) · Paragraf ( § ) 
Per consequent ( ∴ ) · Perque ( ∵ ) 
Pè de mosca ( ¶ ) · Piuse ( • )  
Tiret bas ( _ )

Simbòl matematic

Mai e mens ( + - ) · Mai o mens ( ± ) 
Multiplicat ( × ) · Devesit ( ÷ ) · Egala ( = ≠ ) 
Per cent ( % ) · Per mila ( ‰ )
Cairat ( ² ) · Cube ( ³ ) · Micro ( µ )

Simbòl monetari

Lo punt interior es un signe tipografic semblabla al punt mas plaçat en dessús de la linha de basa. Los usatges mai ancians remontan a l’epigrafia: serviguèt, dins d'escrituras anticas, a separer los mots. En latin e en grèc ancian, son utilizacion frequenta pasmens jamai foguèt sistematica, e es subretot utilizat per l'escritura en majuscula. Vaqui un exemple :

ΝΙΨΟΝ·ΑΝΟΜΗΜΑΤΑ·ΜΗ·ΜΟΝΑΝ·ΟΨΙΝ

(en grec : « lava meus pecats e non solament meus uèlhs », palindrom que se pòt gravar suls batistèris).

Foguèt remplaçat per l’espaci.

Lo punt interior servís tanben de diacritic dins las ortografes actualas del gascon e del catalan e dins de romanisacions d’autres sistèms d’escritura.

Utilizacion en occitan

S'utiliza sonque en occitan gascon.

  • Destria lo grafema <nh> (donant lo le son [ɲ] equivalent al francés <gn>, al catalan <ny>, al castelhan <ñ>) e la sequéncia <n·h>, n seguida de h fricativa.

Per exemple: castanha [kas'taɲɔ] / in·hèrn [in.'hɛɾ]).

  • Dinstinguís lo grafema sh (donant lo le son [ʃ] equivalent al francés <ch> de chemin, al catalan <x> de deixar, a l'anglés <sh> de shy) e la sequéncia <s·h>, s seguida de h fricativa.

Per exemple: floreish [flu'ɾejʃ] / des·har [des.'ha].

Aquela <h> fricativa de l'occitan gascon equival a <f> dins las autras varientas d'occitan (in·hèrn = infèrn, des·har = desfar, gahar = gafar).


Utilizacion en catalan

Fa la distinccion entre <ll> e <l·l>. Lo punt interior (punt volat en catalan) se plaça pas qu'entre entre doas <l> o <L> en capitalas, per obtenir lo digrama modificat <l·l> o <L·l> en capitalas.:

  • <ll> val mai sovent [ʎ] coma en occitan dins familha;
  • <l·l> val [ll]. Per exemple: Parallèl (oc) → Paral·lel (ca).

Utilizacion en arpitan

En arpitan: lo punt interior distinguís:

  • Lo <j> prononciat [dz] e lo <j·> prononciat [ʒ].
  • Lo <g> prononciat [dz] dabant <e> o <i> e <g·> prononciat [ʒ] dabant de <e> o <i>.
  • Lo <ch> prononciat [ts] e lo <ch·> prononciat [ʃ].

Utilizacion en grèc ancian e grèc modèrne

En grèc ancian e modèrne, lo punt interior es utilizar al luòc del punt virgula.

Articles connèxes

Notas e referéncias