Tubercul
Un tubercul, en botanica, es un organ de resèrva, generalament sosterranh, qu'assegura la subrevida de las plantas pendent la sason d'ivèrn e sovent lor multiplicacion per via vegetativa. Aqueles organs son enflats per l'acumulacion de substàncias de reserva. Se ditz que son tuberizats.
Lo mot de « tubercul » ven del latin tuberculum, boceta.
Los organs transformats en tuberculs pòdon èsser :
- la raiç : pastenaga, panais, patata doça,
- lo rizòma : trufa, cròsne de Japon, patata doça, iris,
- la basa de la camba (mai precisament l'ipocotil) : caulrava, apirava,
- l'ensemble raiç + ipocotil : bledarava, rafe...
Las substàncias de resèrvas acumuladas dins los tuberculs son lo mai sovent de glucids :
- amidon, cas pus general : trufa, ignam...
- inulina, cas de las Asteracèas : tòpir, dahlia
- sacaròsa : bledarava sucrièra.
Los teissuts qu'acumulan aquestas substàncias son de parenquims de resèrva, formats de cellulas totas identicas, arredondidas e ipertrofiadas, amb de parets finas ; lor citoplasma es cargat d'inclusions, coma los plastes que contenon l'amidon per la trufa, o es largament ocupat per un grand vacuòl dins lo qual se tròba l'inulina en solucion, pel tòpi.
Vejatz tanben
- Tuberizacion
