Val d'Aran
| Val d'Aran (oc) Vall d'Aran (ca) Valle de Arán (es)  | |
Bandèra
Escut d'armes | |
 | |
| Imne | Montanhes araneses |
|---|---|
| Entitat | entitat territoriala singulara |
| Administracion | |
| País | Occitània |
| Estat | Espanha |
| Comunautat autonòma | Catalonha |
| Província | Lhèida |
| Terçons | Arties e Garòs, Castièro, Irissa, Marcatosa, Quate Lòcs, Pujòlo |
| Municipis | Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, Vilamòs |
| Capitau | Vielha e Mijaran |
| Lengua oficiau | occitan catalan espanhòu |
| Politica | |
| • Sindica | Maria Vergés Pérez (2020–) |
| Organ legislatiu | Conselh Generau d'Aran |
| Geografia | |
  | |
| Coordenades | 42° 43′ 21″ N, 0° 50′ 14″ E |
| Superfícia | 633,6 km²[1] |
| Banhat per | Garona |
| Limitròf damb | Palhars Sobeiran Auta Ribagòrça Ribagorça |
| Demografia | |
| • Totala | 10 175[2] ab. (2020 ) |
| • Densitat | 16,06 ab./km² |
| Gentilici | aranés, -esa |
| Economia | |
| Sit web | conselharan.org |
Era Val d'Aran (mens locaument, era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran),[4][5] o simplament Aran, ei ua val pirenca formant ua entitat territoriau singulara de Catalonha e tanben un parçan d'Occitània, istoricament associat a Gasconha.
Damb caplòc en Vielha, Aran gaudís d'ua administracion autonòma, eth Conselh Generau d'Aran, en vertut dera Lei 16/1990 sus eth regim especiau dera Val d'Aran, actualizada damb era naua Lei d'Aran deth 21 de gèr de 2015.
Generalitats
Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus espanhòus d'aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 km2, tèrmie ath nòrd tamb eths parçans occitans de Comenge e Coserans (oficiaument en França, enes departaments d'Arièja e Nauta Garona), ath sud damb era comarca dera Nauta Ribagòrça e era region d'Aragon, ar èst damb era comarca catalana deth Palhars Sobeiran. Eth sòn arriu principau, Garona, trauèsse e vertèbre tota era Val e desbòque en Atlantic (Bordèu). Aguest emplaçament geografic, ei a díder era sua orientacion naturau cap ara rèsta d'Occitània, amassa damb era manca ath long des sègles d’unes bones comunicacions tamb Catalonha e Aragon, an hèt qu’era Val d’Aran age clares diferéncies damb es vals e contrades catalanes vesies tant en aspècte fisic com culturau. Era pròva mès clara d’aguesta diferéncia se manifèste en hèt d’auer coma lengua pròpia er occitan, coneishut en Aran com aranés. Era populacion censada ena Val d’Aran er an 2022 ei de 10 268 abitants e era sua economia ei completament orientada tath sector des servicis.
Toponimia
Segon es teories admetudes, eth nòm Aran vien deth protobasco, pr'amor qu'Aran significa dirèctament era "val" (Haran, Harana), ei a díser que se tracta d'un tautotoponim.
| « | (...) és simplement el nom rediviu de valí en el base aquitànic local, que allí pervisqué fins a la fi del primer millenni d. C. No descartem del tot que en el del Vallès hi hagi en una forma o altra alguna reminiscència del mot ibèric corresponent. Però és mera possibilitat vaga i innecessària. | » |
| — Joan Coromines, Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Institut d'Estudis Catalans. | ||
Istòria
Era Antiquitat
Era toponimia aranesa semble justificar qu'era poblacion anteriora as Romans ère mixta: cèlta e bascona. Polibi nomente es airenosi. Era romanizacion siguec prohonda e siguec alavetz quan s'introdusic eth cultiu dera vinha, totun non s'efacèren pas es caracteristiques araneses. Era ciutat principal ere "Vetula", era Vielha d'aué, e siguec un pagus deth Convent juridic de Lugdunum (Sant Bertran de Comenge). Ua via romana anaue des dera actuau Tolosa a Esterri d'Anèu, e a Urgèl. Formèc part dempús de Novempopulània, e dempús queiguec en mas des problacions germaniques enquia colsolidà-se eth domeni visigòt en tota era region. Es musulmans estèren bèth viatge ena Val enes sues expedicions de pilhatge e represalha, totun jamès i auec ua aucupacion permanenta.
Era Edat Mejana
Sometuda as francs demorèc integrada ath comdat de Comenge, mès a compdar deth segle X apartien soent ath comdat de Palhars. Es disputes territoriaus feudaus afavoriren eth manteniment d'ua independéncia reiau encara que non juridica.
En 1036 Gerbèrga de Fois aportèc era Val coma dòt ath sòn òme Ramir I d'Aragon, totun es comdes de Comenge sagèren fòrça viatges de hèr a valer es sòns drets, mès es aranesi se i opausèren e es soldats deth comde sigueren refusats.
En 1130[6] es autoritats dera Val se meteren jos era proteccion d'Anfós I, rei d'Aragon: eth Tractat de Sant Andrèu de Barrabés, dit Tractat d'Emparança, establic era emparança catalana a cambi deth pagament d'un galin reiau o tribut de blat. Mès eth rei, damb motiu des sues actuacions politiques, ne hec donacion a Centul III de Bigòrra a cambi de vassalatge d'aguest e des sòns successors, tant tara Val coma tath madeish comdat de Bigòrra. Era arrehilla de Centul III, Peironèla, se maridèc damb Gaston VI de Bearn en 1192, e Anfós I les balhèc eth comdat de Bigòrra mès se sauvèc eth domeni util dera Val. Eth nau rei de Catalonha e Aragon, Pèire II, cedic era Val en 1201 ath comte Bernat IV de Comenge, a cambi (com auie estat abantes tà Bigòrra) deth vassalatge de Bernat, tant tara Val com tath madeish comdat de Comenge. Es aranesi non acceptèren damb resignacion eth domeni de Bernat e lo combatiren damb es armes. Era des·hèta des fòrces occitanocatalanes en front des imperialistes fondamentalistes francesi en Murèth, en 1213, metec fin ara aliança occitanocatalana. Era Val d'Aran demorèc en mans dera corona catalana e Jaume I pretenec infeudà-la tà Guilhèm d'Entença en 1220, mès es aranesi mostrèren era sua oposicion. Alavetz Jaume I acceptec era decision aranesa e prometec qu'era Val jamès tornarie a serà-se dera corona catalana. Era fidelitat des aranesi des d'alavetz siguec constanta.
En 1295 era invasion francesa contra Catalonha siguec des·hèta, totun es francesi aucupèren era Val en tot annexà-la ara senescalia de Tolosa e en tot abolir es intitucions pròpies dera Val, e caleren negociacions fòrça dures entara sua restitucion. En 1298 er acòrd d'Argelers transferic era sobeiranetat dera Val a un sobeiran nèutre, eth rei Jaume II de Malhòrca (que comprenie tanben Rosselhon). Pendent uns ans es governadors malhorquins (Arnau de Sant Marçal de 1298 a 1307, Pere Bernat d'Asnava, de 1307 ath 1310, e Pere de Castell, de 1310 a 1313) restabliren es institucions araneses. En 1313 un arbitratge retornèc era Val ath rei Jaume II de Catalonha, qui confirmèc es Usatges e Constitucions des sòns abitants amassadi en Privilègi dera Querimònia, confirmat de nau peth rei Anfós III en 1328, e respectat tanben per Pèire III dempús d'acceptar era oposicion aranesa ara venta deth territòri ath comde Uc de Palhars en 1385. Non guaire mès tard eth rei Joan II concedic as aranesi diuèrses exempcions e drets e en 1389 es Corts de Montson declarèren era Val part deth territòri deth Principat de Catalonha (integracion confirmada dempús pera Generalitat pendent er interregne esdevengut ena mòrt deth Rei Martin en 1410), çò que metec fin de hèt ara independéncia dera Val qu'enquia alavetz sonque ère ligada a Catalonha pera comunautat de sobeiran. En 1390 es francesi manats per Loís d'Anjau tornèren a atacar era Val mès sigueren refusats. En 1396 era invasion deth comde de Fois siguec tanben refusada, e dempús era deth rei de França Carles VI en 1410, eth quau aprofitèc era mòrt deth rei catalan. Totun era mancança de guarnison permanenta afavoric era presa de poder ena Val des capdulhs Cabdet, Ramonet e Maixicot que la dominèren enquia que sigueren vençuts en 1477. Eth rei Ferrand II d'artenhec era pacificacion completa en 1491.
Era Edat Modèrna
En 1579 es uganauds arribèren tara Val mès sigueren refusadi pes aranesi ajudats pes fòrces enviades peth rei Felip II de Castelha.
Ena Guèrra des Segadors, ena qué era Generalitat de Catalonha nomentèc un nau rei (eth francés Loís XIII, I de Catalonha) opausat ath rei de Castelha, es aranesi non acceptèren eth sobeiran francés e siguec de besonh era preséncia des tropes catalanes. En 1651 es castelhans aucupèren era Val mès es libertats araneses sigueren respectades.
Era Patz des Pirenèus en 1659 permetec a França dominar ua part de Catalonha (domeni qu'encara dure) mès era Val d'Aran se mantenguec ena sua situacion juridica d'abantes dera guèrra.
En sègle XVIII quan esclatèc era Guèrra de Succession, ena quau Catalonha pren part ath costat deth rei-archiduc Carles III, es aranesi sigueren tanben partidaris deth madeish; totun es francesi artenheren plaçar coma rei a Felip V e era Val siguec conquerida peth francés Arpajon en tot èster sometuda a hòrti tributs. Gaspar, baron de Les, siguec nomentat governador (era familha senhorau de Les ère tradicionaument francofila e sigueren ath cap de quauques revòutes a favor de França; eth pair de Gaspar siguec executat pr'amor dera sua actitud a favor de França ena Guèrra de Succession). Eth nau governador se caracterizèc peth sòn despotisme.
En 1715 era Val demorèc excluida deth decret de Nava Planta que metec fin ara independéncia des reines dera Corona Catalana (eth Principat, Aragon, Valéncia e Malhòrca). Felip V confirmèc es drets des aranesi mès en 1717 Gaspar tornèc a èster nomenat governador.
En 1719 es tropes franceses aucupèren era Val e exerciren ua repression forena (mès encara que Gaspar) jos eth comandament deth francés Champier, que finaument siguec destituit en conseishé-se es sòns excèssi. Eth Tractat de Madrid retornèc era Val a Espanha e Felip V restablic es libertats des aranesi e eth dret deth liure comèrci damb França. En 1735 les concedic era exempcion der impòst deth papèr segerat (Privilègi qu'encara se manten).
Eth periòde contemporanèu
Era Val d'Aran depenie deth Bisbe de Comenge mès en 1770 eth Sant Pare Clement XIV accedic a que passèsse tara jurisdiccion deth Bisbat d'Urgèl, traspàs que siguec efectiu en 1804. En 1794 siguec aucupada pes francesi pendent era Gran Guèrra e retornada dempús (1796) a cambi d'auantatges ena isla de Sant Domingo. Conquerida Catalonha per Napoleon pendent era Guèrra deth Francés (1810), era Val siguec aucupada pes tropes franceses establides en Principat. En 1812 siguec incorporada ath departament francés dera Nauta Garona e totes es libertats sigueren abolides. Derrotadi es francesi (1814) era aucupacion encara contunhèc damb era esperança de conservà-la enquia qu'en 1815 Ferrand VII n'ordenèc eth conqueriment e era incorporacion ath corregiment der Talarn, causa que non siguec acceptada de bon grad pes aranesi.
En 1820 era Constitucion liberau includís era Val ena província de Lhèida, en tot créisher eth descontet e en tot méter as aranesi en braci der absolutiste Carles. En 1822 se proclame era regéncia d'Urgèl en nòm deth rei Carles, e encara que vençuda era regéncia, era Val se mantenguec carlina enquia 1823 damb era queiguda deth regim liberau. En 1835 torne a èster en mas deth pretendent carlin Carles, totun es liberaus la recupèren as pògui mesi, maugrat que tornèc a quèir en mans des carlins diuèrsi còps enquia 1840. Dempús d'ans de tranquillitat, en 1944, damb era derrota de Hitler en França, es exilats catalans e espanhòus, dirigits sustot peth Partit Socialista Unificat de Catalonha e eth Partit Comunista d'Espanha dominèren era region ben lèu. Franco manèc er exercit mès enquiar an 1948, en qué se dauric un tunèl que permetec mantíer es conunicacions en iuèrn, non se podec expulsar as resistents antifranquistes.
En 1979 er Estatut d'Autonomia de Catalonha remassèc es singularitats dera Val en tot reconéisher es peculiaritats istoriques e administratiues e restablic es sues institucions, eth Conselh Generau e eth Sindic, restabliment efectiu en 1991. En 1983 eth President dera Generalitat signèc eth Decret qu'adoptaue nòrmes ortografiques tar aranés. Eren ues nòrmes elaborades per ua comission d'expèrts occitans (dont aranesi) e catalans e que seguien es plantejaments dera grafia tradicionau qu'establie er Institut d'Estudis Occitans; dab ua actualizacion ulteriora segontes eth trabalh normatiu deth Conselh dera Lengua Occitana. Desempuish 1982 er aranés comencèc a impartí-se en totes es escòles dera Val, e en 1994 eth Conselh Generau aprovèc eth reglament der usatge oficiau der aranés.
Administracion tradicionau
Era administracion tradicionau dera Val ère a tres nivèus: es vesins, assemblada generau des caps de familha; es còssos, formats pes representants de cada vila; e eth Conselh Generau d'Aran, format per representants nomenats pes còssos. Eth rei ère representat peth baile, mès tard governador, eth quau recaptaue es tributs.
Es municipis aranesi
Municipis actuaus:
- Arres (61 abitants)[7]
- Bausen (66 abitants)
- Es Bòrdes (282 abitants)
- Bossòst (1 121 abitants)
- Canejan (92 abitants)
- Les (970 abitants)
- Naut Aran (1 923 abitants)
- Vielha e Mijaran, damb eth caplòc, Vielha (5 581 abitants)
- Vilamòs (172 abitants)
Es ancians municipis:
- Arró (annexat per Es Bòrdes eth 1847)
- Arròs (fusionat damb Vila eth 1885)
- Arròs e Vila (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
- Arties (fusionat dens Naut Aran eth 1968)
- Bagergue (fusionat dens Naut Aran eth 1968)
- Betren (annexat per Escunhau eth 1847)
- Betlan (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
- Casau (annexat per Gausac eth 1847)
- Escunhau (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
- Garròs (annexat per Arties eth 1856)
- Gausac (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
- Gessa (fusionat dens Naut Aran eth 1968)
- Mont (annexat per Betlan eth 1847)
- Montcorbau (annexat per Betlan eth 1847)
- Salardú (fusionat dens Naut Aran eth 1968)
- Tredòs (fusionat dens Naut Aran eth 1968)
- Unha (annexat per Salardú eth 1847)
- Vielha (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
- Vila (fusionat damb Arròs eth 1885)
- Vilac (fusionat dens Vielha e Mijaran eth 1970)
Es terçons aranesi
Aran ei divisada en sièis terçons, qui serveishen tanben com circonscripcions electoraus deth Conselh Generau :
Ligams
- (oc) Conselh Generau d'Aran
- (oc) Municipi de Vielha e Mijaran
- (es) Val d'Aran
- (es) Municipi de Naut Aran
- (es) Fotos dera Val d'Aran
- (es) Llistat de restaurants en Aran
- (ca) Municipi de Bossòst
- (es)(en) Nou Tunel de Vielha
- (es) Notícies toristiques dera Val d'Aran
Referéncies
- ↑ URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=203.
- ↑ URL de la referéncia: https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=249.
- ↑ Carrera, Aitor. L'aportació de Joan Coromines a l'occità de la Vall d'Aran, Homenatge de l'IEC a Joan Coromines, en el centenari de la seva naixença, p. 97.
- ↑ Era paraula «val» (antigament escrita valh) ei un ispanisme,[3] er equivalent en gascon pirenenc ei vath ([bac͡ç]).
- ↑ Ua lengua oficiau | Conselh Generau d’Aran (en occitan).
- ↑ Modèl:Ref-publicació
- ↑ Chifras de 2022 segond l'INE
