Vocala obèrta posteriora arredondida

Infotaula de l'alfabet fonetic internacionalVocala obèrta posteriora arredondida
ɒ
Numèro AFI313
Codificacion
Entitat (decimala)ɒ
Unicode (hex)U+0252
X-SAMPAQ
KirshenbaumA.
Braille
Son
noicon
font · ajuda

La vocala obèrta posteriora arredondida es una vocala que se tròba dins qualques lengas parladas. L'Alfabet Fonetic Internacional li atribuís lo simbòl ⟨ɒ⟩. S'agís de la letra a minuscula manuscrita virada.

Caracteristicas

  • Son gra d'obertura es obèrt, valent a dire que la lenga es plaçada tan luònh del paladar dins la boca coma possible.
  • Son punt d'articulacion es posterior, valent a dire que la lenga es plaçada tan luònh en darrièr de la boca coma possible.
  • Son caractèr de redondetat es arredondit, valent a dire que las labras son arredondidas.

En occitan

En occitan aquel sòn pòt aparéisser coma allofòn de la o obèrta, mas existís generalament en auvernhat e lemosin (evantualament vivaroalpenc oriental) ont es representada per una a non tonica e non finala.[1]

Ocurréncias

Lenga Mot AFI Traduccion
Afrikaans Estandard[2] Naar [nɒːr] Vèrs
Anglés Anglés canadenc Not [nɒ̜̈t] Avelana
Pronóncia estandard britanica [nɒt]
Anglés american Thought [θɒt] Pensada
Indian [t̪ʰɒʈ]
Catalan Balearic general[3] Soc [ˈsɒk] Soc
Valencian[3]
Occitan Auvernhat Nadar [nɒda]
Lemosin
Ongrés Bal [bɒ̜̽l] Esquèrra
Persan [nɒ̜n] Pan

Referéncias

  1. Russo, Michela; Kasstan, Jonathan R. «On vowel nasalisation in transitional Francoprovençal and Occitan areas» (en anglés). www.researchgate.net.
  2. Wissing, Daan. «Segment inventory» (en anglés), 2016. Taalportaal.
  3. 3,0 et 3,1 Rafel, Joaquim. «Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional». Institut d'Estudis Catalans, 1999.