Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Matemàtich, filòsof e fìsich. René Descartes, a l'era nassù a La Haye en Touraine (al di d'ancheuj Descartes) ai 31 ëd mars dël 1596 e a l'é mòrt a Stocòlma j'11 ëd fërvé dël 1650.
Soe contribussion matemàtiche
Descartes a l'ha trovà che ij nùmer 9363584 e 9437056 a formo na cobia ëd nùmer amicaj.
Soe contribussion a la fìsica
Da la veja teorìa corporin-a dla lus, Descartes a l'ha deduvù la lej dla rifrassion.
Sò pensé filosòfich
A fortìa che j'animaj a son mach d'angign complicà.
Le preuve dl'esistensa ëd Dé
Descartes a l'ha smonù tre preuve dl'esistensa ëd Dé: l'argoment ontològich, l'argoment cosmològich e l'argoment dla càusa prima.
L'argoment ontològich
L'argoment ontològich a peul esse sintetisà parèj:
I penso, donca i son.
I l'hai l'idèja d'un Dé, n'idèja ëd n'esse përfet.
N'esse përfet a peul manché ëd gnun-a përfession.
L'esistensa a l'é na përfession.
Donca n'esse përfet a peul pa manché dl'esistensa.
L'argoment dla càusa prima
L'argoment dla càusa prima a l'é soens considerà na variassion ëd col cosmològich.
A peul esse descrivù përparèj:
I penso, donca i son.
Mi i son nen càusa ëd mi-midem, i l'hai pa ël podèj d'esiste da mi-midem.
N'àutr esse a dev avèj causame o creame.
St'àutr esse o bin a l'é càusa ëd chiel-midem, opura a l'é causà da n'àutr esse ancora.
A peul pa essie na sequensa infinìa ëd càuse.
Donca a dev essie na càusa prima, n'esse che a l'ha ël podèj d'esiste da chiel-midem, Dé.
Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences (1637)
Géométrie (1637). Publicà tanme apendis al Discours de la méthode, a l'é stàit ël lìber ch'a l'ha avù pì anfluensa an sla matemàtica dël sécol ch'a fa XVII
Meditationes de prima philosophia (1641, conossù ëdcò coma Meditassion metafìsiche)
Principia philosophiae (1644)
Regulae ad directionem ingenii (soa prima euvra filosòfica, publicà mach apress soa mòrt)