Susa

Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Susa a l’é un comun ëd 6.816 abitant [1] dla provincia ëd Turin.

Stòria e testimonianse stòriche

Arch d'August

Susa a l'é stàita fondà daj Roman an sle rive dla Dòira Rivaria, aj pé 'dna parèj giassal.
A goerna vàire testimonianse amperiaj: l'arch d'August, fabricà dl'8 aGC, reste ëd muraje e tor, tòch d'edifissi për j'aque e n'aren-a dlë II sécol.
Dl'Età ëd mes a-i resto: la catedral ëd San Giust, costruìa ant ël sécol ch'a fa XI con na strutura grech-bisantin-a e peui agrandìa ant ël Tërzent an forme gòtiche, ël cioché 'd Santa Marìa Magior, ij pòrti gòtich ëd contrà Palass Sità, ca De Bartolomeis da 'nté ch'as àossa la tor dl'orlògi.
L'eression an diòcesi a dàita d'la bola Quod nobis ëd Clement XIV dij 3 d'ost 1772. Ël prim vësco, Giusep Marìa Ferraris dij cont ëd Genola, a l'ha fàit soa intrada an Susa ij 22 ëd novèmber 1778.

Dël 1854 Susa a l'é stàita gionzùa a Turin da la ferovìa.

Leu d'anteresse

  • Musé diocesan d'art sacrà

Comun dj'anviron

A confin-a con Bussolin, Giajon, Gravere, Matie, Meana e Mompantè.

Aministrassion

Ël sìndich a l'é Piero Genovese (dal 2019).

Sità gemelà

Susa a l'é gemelà con:

Anliure esterne

Arferiment

  1. Sorgiss: ISTAT - Bilansi demogràfich al 28/02/2009 [1].