Consonante fricativa

Una consonante fricativa ye la que se produz por un estrechamientu o constricción de dos órganos articulatorios que modifiquen la corriente d'aire, aniciando un resfregón aturbolináu. (Nes aproximantes el fluxu nun aportar# a tan aturbolináu). Los órganos qu'estrechen el pasu del aire pueden ser el llabiu inferior y los dientes cimeros, como en [f]; l'envés de la llingua contra'l cielu la boca blandu, como en [x]; o'l llateral de la llingua contra los molares inferiores, como en [ɬ]. Como sinónimos menos frecuentes (y de cutiu ambiguos) de fricativa úsase espirante y estridente.

Exemplu de consonantes fricatives del castellán son les fricatives sordes /s, f, x/. En castellán antiguu tamién esistieron fricatives sonores /z, β, ʒ/, amás de les sordes /h/ (que tuvo como alófonos a [ɸ], [h] y /ʃ/.

Exemplos de fricatives

Los siguientes pares denotan pares de fricativa sorda y sonora, pa distintes punto d'articulación:

  • billabiales: [ɸ], [β]
  • labiodentales: [f], [v]
  • dentales: [θ], [ð]
  • alveolares: [s], [z]
  • eyectivas: [sʼ], [zʼ]
  • alveodentales: [s̪], [z̪]
  • alveoapicales: [s̺], [z̺]
  • retraídas: [s̠], [z̠]
  • postalevolar: [ʃ], [ʒ]
  • retroflexes: [ʂ], [ʐ]
  • palatalizadas: [ɕ], [ʑ]
  • palatales: [ç], [ʝ]
  • velares: [x], [ɣ]
  • uvuales: [χ], [ʁ]
  • faringales: [ħ], [ʕ]
  • epliglotales: [ʜ], [ʢ]
  • laringales: [h], [ɦ]


Referencies

Enllaces esternos