Jean Gabin

Jean Gabin
Vida
Nacimientu IX Distritu de París[1]17 de mayu de 1904[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Neuilly-sur-Seine[3]15 de payares de 1976[2] (72 años)
Sepultura Mar de Iroise (es) Traducir
Causa de la muerte infartu de miocardiu
leucemia
Familia
Padre Ferdinand Gabin
Madre Hélène Petit
Casáu con ‎Gaby Basset‎ (1925 – div. 1930)
Jeanne Mauchain (1933 – div. 1943)
Christiane Fournier (1949 – )
Pareyes Marlene Dietrich
Fíos/es ‎Florence Moncorgé-Gabin‎
Estudios
Estudios Lycée Janson de Sailly (es) Traducir
Llingües falaes francés[4]
Oficiu actor de cine, cantante, guionista, artista d'estudiu, farm operator (en) Traducir, criador de caballos (es) Traducir, cattle rearer (en) Traducir
Emplegadores Compagnie parisienne de distribution d'électricité (es) Traducir
Premios
Seudónimos Jean Gabin[7]
Instrumentu musical voz
Discográfica Columbia Records
Serviciu militar
Cuerpu militar Fuerzas navales de la Francia Libre (es) Traducir
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
IMDb nm0300064
musee-gabin.com
Cambiar los datos en Wikidata

Jean Gabin (17 de mayu de 1904IX Distritu de París – 15 de payares de 1976Neuilly-sur-Seine) foi un destacáu actor y héroe de guerra francés.

Biografía

Los sos empiezos

Jean-Alexis Moncorgé nació en París, Francia, creció na villa de Mériel nel departamentu de Seine-et-Oise a unos 35 km al norte de la capital francesa. Estudió nel Lycée Janson de Sailly de París. Foi fíu d'actores de cabaré, onde llegó a trabayar a la edá de 19 años, integrándose al negociu al traviés d'una producción del Folies Bergères. Siguió preparándose con papeles pequeños enantes de faese militar.

Dempués de completar el so serviciu militar, Gabin retornó al negociu del entretenimientu, trabayando sol nome artísticu de Jean Gabin y consiguiendo trabayu en dellos teatros de variedaes y operetes. Formó parte d'una compañía del exércitu que viaxó a América del Sur, y al so regresu atopó trabayu nel Moulin Rouge. Estrena la Java de Doudoune de José Padilla. Les sos demostraciones y puesta n'escena empezaron a faese famosos, lo que-y dexó actuar en dos filmes de cine mudu en 1928.

Carrera como actor de cine

Dos años dempués, llogró faer con facilidá la transición al cine sonoru nuna producción de Pathé Frères titulada Chacun sa Chance. Desempeñando papeles secundarios, Gabin fixo una docena de películes mientres los siguientes cuatro años, onde destaquen filmes empobinaos por Maurice y Jacques Tourneur. Sicasí, ganó la verdadera reconocencia pol so papel en Maria Chapdelaine (1934), una producción empobinada por Julien Duvivier. Actuó como héroe nel drama de guerra tituláu La Bandera (1936), siendo esta segunda película, dirixida por Duvivier, la que lu estableció como una estrella importante. Al añu siguiente trabayó nuevamente en xunto con Duvivier, esta vegada en Pépé le Moko, qu'aportó a ser primera nos Grossing Films de 1937, y la so popularidá traxo a Jean Gabin la reconocencia internacional. El mesmu añu actuó na obra maestra de Jean Renoir: La Grande Illusion, un filme antibélicu que tuvo un increíble ésitu, tando nes carteleres d'un cine de Nueva York por seis meses.

Les ufiertes de Hollywood multiplicáronse, pero Gabin refugó hasta'l biltu de la Segunda Guerra Mundial. Dempués de la ocupación alemana de Francia, Gabin llevar a Duvivier y Renoir a Estaos Xuníos. Divorcióse de la so segunda esposa en 1939, y na so estadía en Hollywood tuvo un romance cola actriz Marlene Dietrich. Sicasí, les sos películes n'América nun tuvieron demasiao ésitu.

Una personalidá difícil, con un ego demasiao altu, perxudicaron la so carrera en Hollywood mientres trabayaba pa RKO Pictures. Faciendo una película pa RKO quixo que Dietrich fuera protagonista xunto con él, pero la so demanda foi refugada pol estudiu. Finalmente escluyéronlu del proyeutu.

Jean Gabin tuvo xunto col Xeneral Charles de Gaulle nes Fuercies de la Francia Llibre, llogrando la Médaille Militaire y la Croix de Guerre pol so valor lluchando colos Aliaos nel Norte d'África. Dempués del Día D, Gabin entró coles tropes aliaes a lliberar París.

En 1946, Gabin foi emplegáu por Marcel Carné como actor principal na película Les Portes de la Nuit, pero'l so comportamientu egoísta dexar fora nuevamente. Atopó, finalmente, un productor francés que lu quería a él y a Marlene Dietrich xuntos nel filme Martin Roumagnac, pero nun tuvo ésitu y la rellación ente ellos llueu s'eslleió. En 1947 Gabin volvió a la escena, pero nuevamente la producción foi un desastre financieru. En 1949, nuna producción de René Clément, Au-Delà Des Allunes, tuvo'l protagonismu y llograron ganar un Óscar a la meyor película estranxera. A pesar d'esta reconocencia, a la película nun-y foi bien na taquilla francesa.

La carrera de Jean Gabin paecía dirixise al olvidu. Sicasí, consiguió faer en 1954 una apaición nel filme Touchez pas au grisbi. Empobinada por Jacques Becker, la so presentación llogró una crítica favorable, y la película foi un ésitu internacional. Mientres los siguientes 20 años Garbin fixo más de 50 películes.

Jean Gabin morrió d'un infartu agudu de miocardiu nel suburbiu parisín de Neuilly-sur-Seine. El so cuerpu foi encenráu, recibió honores militares y les cenices fueron espardíes nel mar por un barcu militar.

Consideráu como una de les grandes estrelles del cine francés, foi miembru de la Lexón d'Honor. El Musée Jean Gabin allugáu nel so pueblu natal contién información destacada de la so filmografía y la so carrera militar.

Seleición de les sos películes

  • 1930: Ohé! Les valises
  • 1930: On demande un dompteur or Les lions.
  • 1930: Méphisto (por Henri Debain y Georges Vinter).
  • 1930: Chacun sa chance
  • 1934: Maria Chapdelaine
  • 1935: Golgotha (por Julien Duvivier).
  • 1935: La Bandera
  • 1936: The Lower Depths (Les Bas-fonds).
  • 1937: Pépé le Moko
  • 1937: La gran ilusión (La Grande illusion)
  • 1937: Le Messager
  • 1937: Gueule d'amour
  • 1938: Port of Shadows (-y quai des brumes).
  • 1938: The Human Beast (La Bête humaine) (por Jean Renoir).
  • 1939: Le Jour se lève (Daybreak) (por Marcel Carné).
  • 1942: Moontide
  • 1946: Martin Roumagnac (The Room Upstairs) (por Georges Lacombe).
  • 1949: The Walls of Malapaga (Italian: Le mura di Malapaga, French: Au-delà des grilles) (por René Clément).
  • 1952: Le Plaisir (por Max Ophüls).
  • 1954: Touchez pas au grisbi (Don't Touch the Loot) (por Jacques Becker).
  • 1954: Razzia sur la chnouf (Razzia in Paris) (por Henri Decoin).
  • 1956: La Traversée de Paris (de Claude Autant-Lara): Grandgil
  • 1955: French Cancan (por Jean Renoir).
  • 1958: Les Misérables.
  • 1959: Archimède, Le clochard (The Magnificent Tramp) (por Gilles Grangier).
  • 1960: Le Président (por Henri Verneuil).
  • 1961: Le Cave se rebiffe (The Counterfeiters of Paris) (por Gilles Grangier).
  • 1962: Un singe en hiver (por Henri Verneuil) con Jean-Paul Belmondo.
  • 1962: Le Gentleman d'Epsom (por Gilles Grangier).
  • 1963: Mélodie en sous-sol (por Henri Verneuil).
  • 1963: Maigret voit rouge (por Gilles Grangier).
  • 1964: Monsieur (por Jean-Paul Le Chanois).
  • 1964: L'Âge ingrat (por Gilles Grangier).
  • 1965: Le Tonnerre de Dieu (por Denys de La Patellière).
  • 1965: Du rififi à Paname (por Denys de La Patellière).
  • 1966: Le Jardinier d'Argenteuil (by Jean-Paul Le Chanois).
  • 1967: Le Soleil des voyous (por Jean Delannoy) con Robert Stack.
  • 1968: Le Pacha (por Georges Lautner).
  • 1968: Le Tatoué (por Denys de La Patellière).
  • 1969: Sous le signe du taureau (por Gilles Grangier).
  • 1969: Le Cla des Siciliens (por Henri Verneuil) con Alain Delon.
  • 1970: La Horse (por Pierre Granier-Deferre) - Auguste Maroilleur
  • 1971: Le Chat - Julien Bouin
  • 1971: Le Drapeau noir flotte sur la marmite - Victor Ploubaz
  • 1972: Le Tueur - Commissaire Le Guen
  • 1973: L'Affaire Dominici - Gaston Dominici
  • 1973: Deux hommes dans la ville - Germain Cazeneuve
  • 1974: Verdict - Manden
  • 1976: Échos de plateau
  • 1976: L'Année sainte - Max Lambert

Referencies

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Biblioteca Nacional d'Alemaña. «Jean Gabin» (alemán). Gemeinsame Normdatei. Consultáu'l 9 abril 2014.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: https://www.labiennale.org/it/storia-della-mostra-del-cinema#accordion--2-1-collapse. Llingua de la obra o nome: italianu.
  6. URL de la referencia: https://www.gettyimages.ch/detail/nachrichtenfoto/jean-gabin-est-d%C3%A9cor%C3%A9-de-lordre-national-du-m%C3%A9rite-nachrichtenfoto/1161549365?language=fr. Data de consulta: 5 febreru 2022.
  7. Data de consulta: 29 payares 2019.

Enllaces esternos