Ínula
Inula  | |
|---|---|
 herba de l'ala | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Inula L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Inula helenium |
Ínula (Inula)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Àsia, Àfrica tropical i algunes zones d'Europa, amb espècies introduïdes a d'altres parts del món com ara tota Europa i Amèrica del nord.[2] Als Països Catalans se n'hi fan vàries espècies introduïdes.[3]
Descripció
Són plantes herbàcies perennes, de vegades amb la base llenyosa. Les fulles són simples, es disposen de manera alternada i tenen el marge enter. Les flors acostumen a ser grogues i es troben agrupades en capítols terminals, l'involucre té vàries fileres de bràctees herbàcies. Els flòsculs, les flors interiors, són hermafrodites i de forma tubular amb cinc lòbuls. Les flors ligulades són femenines i tenen tres dents o lòbuls a l'àpex. El fruit és un aqueni amb papus.[4][5]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6][7]
Espècies
Dins del gènere Inula es reconeixen les 78 espècies següents:[2]
- Inula acaulis Schott & Kotschy ex Boiss.
- Inula acuminata DC.
- Inula anatolica Boiss.
- Inula angustifolia DC.
- Inula arbuscula Delile
- Inula aucheriana DC.
- Inula barbata Wall. ex DC.
- Inula candida (L.) Cass.
- Inula ciliaris Matsum.
- Inula clarkei (Hook.f.) R.R.Stewart
- Inula cuanzensis Hiern
- Inula decurrens Popov
- Inula discoidea Boiss.
- Inula eminii (O.Hoffm.) O.Hoffm.
- Inula engleriana O.Hoffm.
- Inula fragilis Boiss. & Hausskn.
- Inula gimbundensis S.Moore
- Inula glareosa E.M.Antipova
- Inula glauca C.Winkl.
- Inula glomerata Oliv. & Hiern
- Inula gombczewskyi C.Winkl.
- Inula gossweileri S.Moore
- Inula grandiflora Willd.
- Inula grandis Schrenk ex Fisch. & C.A.Mey.
- Inula helenium L.
- Inula helianthus-aquatilis C.Y.Wu ex Y.Ling
- Inula hendersoniae S.Moore
- Inula hissarica R.Nabiev
- Inula hookeri C.B.Clarke
- Inula huillensis Hiern
- Inula hupehensis (Y.Ling) Y.Ling
- Inula inuloides (Fenzl) Grierson
- Inula japonica Thunb.
- Inula kalapani C.B.Clarke
- Inula klingii O.Hoffm.
- Inula koelzii R.Dawar & Qaiser
- Inula limosa O.Hoffm.
- Inula linariifolia Turcz.
- Inula macrocephala Boiss. & Kotschy
- Inula macrolepis Bunge
- Inula magnifica Lipsky
- Inula mannii (Hook.f.) Oliv. & Hiern
- Inula mildbraedii Muschl.
- Inula montbretiana DC.
- Inula multicaulis Fisch. & C.A.Mey.
- Inula obtusifolia A.Kern.
- Inula oligocephala S.Moore
- Inula paludosa O.Hoffm.
- Inula peacockiana (Aitch. & Hemsl.) Korovin
- Inula perrieri (Humbert) Mattf.
- Inula persica F.Ghahrem. & Narimisa
- Inula poggeana O.Hoffm.
- Inula racemosa Hook.f.
- Inula rajamandii Narimisa & F.Ghahrem.
- Inula rhizocephala Schrenk ex Fisch. & C.A.Mey.
- Inula rhizocephaliformis Kamelin & Turak.
- Inula robynsii De Wild.
- Inula royleana DC.
- Inula salsoloides (Turcz.) Ostenf.
- Inula sarana Boiss.
- Inula schischkinii Gorschk.
- Inula schmalhausenii C.Winkl.
- Inula sechmenii Hartvig & Strid
- Inula sericeo-villosa Rech.f.
- Inula sericophylla Franch.
- Inula serratuloides (Gilli) Grierson
- Inula speciosa O.Hoffm.
- Inula stenocalathia (Rech.f.) Soldano
- Inula stewartii Abid & Qaiser
- Inula stolzii Mattf.
- Inula subfloccosa Rech.f.
- Inula taiwanensis S.S.Ying
- Inula thapsoides (Spreng.) Spreng.
- Inula tuzgoluensis M.Öztürk & Ö.Çetin
- Inula urumoffii Degen
- Inula vernonioides O.Hoffm.
- Inula viscidula Boiss. & Kotschy
- Inula welwitschii O.Hoffm.
Vegeu també
Referències
- ↑ «ínula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «Inula L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Sell i Murrell, 2005, p. 433.
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 133.
- ↑ «Inula L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 881.
Bibliografia
- Sell, Peter; Murrell, Gina. Flora of Great Britain and Ireland (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-55338-4.
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Flora of China: llista de d'espècies Inula xineses (anglès)
- Anderberg, A. «Taxonomy and phylogeny of tribe Inuleae (Asteraceae)». Pl. Syst. Evol., 176, 1991, pàg. 75-123. «no»
- Rubina Abid and M. Qaiser «Chemotoxonomic study of Inula L. (s.str.) and its allied genera (Inuleae - Compositae) from Pakistan and Kashmir». Pak. J. Bot., 35, 2, 2003, pàg. 127–140. «no»