Úlfila
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (got) 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 306 ↔ 311 |
| Mort | 383 (71/72 anys) Constantinoble |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església primitiva |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner, traductor de la Bíblia, traductor, sacerdot, escriptor |
| Període | Baix Imperi Romà |
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop,[1] fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
La forma Úlfila o Úlfilas remunta a la forma grega, Οὐλφίλας, a la qual remunta també la forma llatina tradicional, Ulphilas. Aquesta forma grega Οὐλφίλας representa l'adaptació de la fonètica i la morfologia gòtiques a les gregues, ja que el grec no coneixia pas la seqüència fonètica [wu] i la va adaptar substituint-la per [u]. Morfològicament parlant, el grec antic va afegir a aquest nom propi la -ς que marca el nominatiu singular en grec, mentre que el sufix diminutiu gòtic presenta, per al masculí, la forma -ila, amb terminació de nominatiu vocàlica.[2]
Va néixer l'any 311 en el si d'un matrimoni de cristians originaris de la Capadòcia. Els seus avantpassats arribaren a la regió cap al segle iii. Ell mateix fou got o mig got. Dedicat a l'activitat eclesiàstica, era simpatitzant de l'arrianisme i comparava Crist amb la relació germànica que hi havia establerta entre el Pare i el Fill pel que fa a l'obediència, la disciplina i la lleialtat. Amb tot, la seva veu no encaixava del tot en l'arrianisme atès que el considerava Déu i Senyor.
Eusebi de Nicomèdia, bisbe romà de Constantinoble, el va enviar a la Capadòcia com a bisbe dels cristians en terres godes l'any 341. En aquella època, a l'Imperi Romà d'Orient predominava l'arrianisme, no fou fins a principis del segle iv que començaren a predominar més els trinitaris (catòlics i cristians ortodoxos).
L'any 348 fou enviat com a missioner a la zona del riu Danubi on ja s'havien establert els visigots. Amb tot, les persecucions que allà van patir els cristians van empènyer Wúlfila i d'altres cap a terres romanes de la ciutat sèrbia de Nis, on hi havia una colònia cristiana recentment establerta. Va ser un dels primers, probablement el primer, bisbe de la zona de Tervíngia (visigots i ostrogots).
Tot i que els visigots eren molt refractaris a adoptar el cristianisme, s'hi van acabar convertint conjuntament amb els vàndals, els longobards i els burgundis.
La conversió es va produir atès que Wúlfila mateix era arrià i que aquesta religió no era ben bé la mateixa que la que tenien els romans, fet que els va produir una conversió en massa.
Fins al 350 va predicar entre els ostrogots, però en l'esmentat any una reacció pagana el va obligar a fugir amb centenars d'ostrogots cristians (arrians) a territori romà.
Un cop a l'exili, Wúlfila va ajudar a desenvolupar la llengua goda, que fins aleshores no disposava de cap vocabulari escrit i que només posseïa algunes inscripcions escadusseres sobre textos màgics en runes. El nou vocabulari s'escrigué en un alfabet que era una variació de l'alfabet grec amb algunes lletres llatines en convivència amb algunes runes gòtiques.
Wúlfila proporcionà als gots no només una nova llengua escrita, sinó també moltes i variades paraules noves que havien estat traduïdes del grec i que, per als gots, eren molt difícils de traduir. Fins a l'època de Wúlfila, els missioners que havien estat en contacte amb els bàrbars sempre utilitzaven en última instància termes llatins o grecs que molts oients no podien entendre de cap de les maneres, com la paraula «misericòrdia», un terme incomprensible per a un poble guerrer com el got.
La contribució filològica de Wúlfila va culminar amb la Bíblia de Wúlfila, la primera traducció del text bíblic a una llengua germànica, continguda al Codex Argenteus, del segle vi, escrita a mà sobre pergamí parcialment amb traços daurats i part amb traços platejats. Avui en dia, aquesta joia de l'escriptura medieval es conserva a Uppsala. En aquest llibre hi surt també la primera traducció del Pare Nostre a una llengua germànica.
Parenostre en gòtic
| Text original (gòtic) | Transliteració | Text original (grec antic) |
|---|---|---|
𐌰𐍄𐍄𐌰 𐌿𐌽𐍃𐌰𐍂, 𐌸𐌿 𐌹𐌽 𐌷𐌹𐌼𐌹𐌽𐌰𐌼, |
Atta unsar, þū in himinam, |
Πάτερ ἡμῶν ὁ ἐν τοῖς οὐρανοῖς, |
El 360 va prendre part en el Sínode de Constantinoble on va defensar les tesis d'Acaci de Cesarea i més tard va participar en un Concili celebrat també a la capital de l'Imperi oriental.
Va morir el 382 a Constantinoble on havia estat convocat per l'emperador per discussions teològiques després del Sínode d'Aquileia del 381.
Referències
- ↑ El nom "Wulfila", esdrúixol -per tant, millor escriure'l en català Wúlfila-, és el diminutiu gòtic de wulfs "Llop" (cf. Wolf ‘llop’ en alemany i anglès moderns o Wulf en baix-alemany modern), versemblantment NO era el nom d'aquest bisbe, sinó un hipocoreuma del seu nom, ja que, mentre que els hipocoreumes germànics són unimembres, els noms són bimembres. El paradigma gòtic fóra:
Nom. Wulfila
Ac. Wulfilan
Gen. Wulfilins
Dat. Wulfilin. - ↑ Ernst Albrecht Ebbinghaus: Ulfila(s) oder Wulfila. Dins: Historische Sprachforschung. Volum 104 (1991), pp. 236–238.
Enllaços externs
- La Bíblia en gòtic. Traducció fragmentària de la Bíblia pel Wúlfila (Edició de l'Streitberg del 1919).
- La Bíblia en gòtic. Traducció fragmentària de la Bíblia pel Wúlfila. Edició del Project Wulfila (2004), Universitat d'Anvers, Bèlgica.
- Auxentios von Durostorum: Epistola de fide, vita et obitu Wulfilae (Bibliotheca Augustana)
- Aplec d'enllaços als monuments literaris gòtics
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Úlfila |