19 de març
| << | Març 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 287 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1869 - Barcelona: S'entrena al Teatre de l'Odèon Les heures del mas, de Frederic Soler.[1]
- 1882 - Barcelona: posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família.
- 1905 - Reus: vinculat al Centre de Lectura, s'instal·là un escenari per a les representacions de la Secció Dramàtica, el que seria el primer teatre de l’entitat, creat per iniciativa d’un grup d’aficionats i per subscripció popular.[2]
- 1919 - Barcelona: se celebra el míting de la plaça de toros de les Arenes en què la CNT donà per finalitzada la Vaga de la Canadenca.
- 1925 - Barcelona: Richard Strauss dirigeix la Banda Municipal de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, que interpreta el seu poema Mort i Transfiguració.[3]
- 1931 - Per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català, és fundat a la Conferència d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya.[4]
- 1937 - Castellar del Vallès: Entra en curs la moneda de Castellar del Vallès.
- 1951 - Vilanova i la Geltrú: Es funda el Club Patí Vilanova.
- 1970 - Sabadell: s'estrena la versió coreogràfica del Ball de Gitanes de Rubí, d'Albert Sans, al Teatre la Faràndula.[5]
- Resta del món
- 1212 - Assís (actual Itàlia): Clara d'Assís i Francesc d'Assís funden l'orde de les clarisses, segons el model franciscà.
- 1812 - Cadis (Espanya): les Corts proclamen la constitució espanyola, de caràcter liberal i antiabsolutista.[6]
- 1911 - Se celebra per primer cop el Dia Internacional de la Dona: Un milió de dones es manifesten a Europa (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suïssa…).
- 2019 - Osloː El Premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona, Karen Uhlenbeck.[7]
Naixements
- Països Catalans
- 1809 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Bernat i Baldoví, escriptor valencià en català (m. 1864).
- 1811 - Tarragona: Maria Josepa Massanés i Dalmau, escriptora i poeta catalana (m. 1887).[8]
- 1867 - València: Juan Zapater, pintor i il·lustrador valencià (m. 1922).
- 1872:
- Castellbell i el Vilar (Bages): Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia (m. 1955).[9]
- Olot: Josep Berga i Boada pintor català, fill del conegut Josep Berga i Boix, de qui va seguir l'estil (m. 1924).[10]
- 1880 - Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà: José Nogué Massó, pintor català (m. 1973).
- 1883 - Terrassa: Teresa Romero Domingo, pintora catalana autodidacta (m. 1974).[11]
- 1900 - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).[12]
- 1922:
- 1929 - Roda de Ter (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta, escriptor i traductor català (m. 2003).
- 1931 - Ocaña, Toledoː Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (m. 2001).[15]
- 1935 - La Garriga, Vallès Oriental: Josep Segú i Soriano, ciclista català.
- 1939 - Artà, Mallorca: Josep Melià i Pericàs, advocat, polític i escriptor mallorquí (m. 2000).
- 1946 - Barcelona: Bigas Luna, director i guionista cinematogràfic català (m. 2013).[16]
- 1957 - Barcelona: Clara Ponsatí i Obiols, economista catalana.[17]
- 1959 - Xirivella: María Jesús de Pedro Michó, arqueòloga valenciana.
- 1960 - Xàtiva, la Costera: Pep Gimeno «Botifarra», cantaor tradicional valencià.
- 1966 - Barcelona: Rut Carandell i Rieradevall, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, advocada i mediadora.[18]
- 1973 - Barcelona: Meritxell Batet, advocada i política catalana, ha estat diputada i presidenta del Congrés dels Diputats.[19]
- 1977 - Barcelona: Mar Orfila, cantant catalana de rock coneguda artísticament com a Mürfila.[20]
- 1996 - Felanitx: Mariona Caldentey, futbolista mallorquina que juga com a centrecampista.[21]
- Resta del món
- 1813 - Blantyre, Lanarkshire (Escòcia): David Livingstone, missioner i explorador escocès (m. 1873)[22]
- 1821 - Torquay, Regne Unit: Richard Francis Burton, cònsol britànic,explorador, traductor i orientalista britànic (m. 1890)[22]
- 1844 - Tampere: Minna Canth, escriptora i feminista finlandesa (m. 1897).[23]
- 1858 - Canton, Guandong (Xina): Kang Youwei (en xinès simplificat: 康有为) Intel·lectual, pensador, reformista i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els primers anys de la República (m. 1927)[24]
- 1868 - Cassolnovo, Llombardia: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor (m. 1952).
- 1873 - Brand, propo de Bayreuth, Alta Franconia, land de Baviera, Alemanya; Max Reger, compositor alemany (m. 1916).[25]
- 1883 - Chorley, Lancashire, Gran Bretanya: Walter Norman Haworth, químic britànic, Premi Nobel de Química de 1937 (m. 1950).
- 1889 - Lisboa, Portugal: Manuel II de Portugal rei de Portugal, 1908-1910) (m. 1932).
- 1891 - Los Angeles (EUA): Earl Warren jurista i polític dels Estats Units, trentè governador de Califòrnia, candidat del partit republicà a la vicepresidència dels Estats Units i catorzè president del Tribunal Suprem dels Estats Units.(m. 1974)[26]
- 1893 - Quito, Equador José María Velasco Ibarra, polític equatorià, cinc vegades president de la República. (m. 1979).[26]
- 1897 - Coligny, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (m. 1945).
- 1905 - Mannheim, Baden (Alemanya): Albert Speer, arquitecte i ministre d'Armament de l'Alemanya nazi de 1942 a 1945 (m. 1981).[26]
- 1906 - Bremerhavenː Elisabeth Kadow, artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus.[27]
- 1907 - Nova York, Estats Units: Kent Smith, actor estatunidenc (m. 1985).
- 1915 - Ontario, Canadà: Henry Bumstead, director artístic i cap decorador estatunidenc (m. 2006).
- 1917 - Bucarest (Romania): Dinu Lipatti, pianista i compositor romanès (m. 1950).
- 1930 - Rjísxiv, Kíev, llavors Unió Soviètica: Lina Kostenko, poeta i escriptora ucraïnesa.[28]
- 1933 - Newark, Nova Jersey (EUA): Philip Roth, escriptor estatunidenc (m. 2018).[29]
- 1935 - Illa de Moçambic, província de Nampula: Lília Momplé, escriptora moçambiquesa.[30]
- 1936 - Ostermundigen, Cantó de Berna: Ursula Andress, actriu i sex symbol suïssa dels anys 1960.[31]
- 1943 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Mario J. Molina, químic mexicà, Premi Nobel de Química de l'any 1995.
- 1947 - Greenwich, Connecticut: Glenn Close, actriu estatunidenca.[32]
- 1953 - Athens, Geòrgia (EUA): Ricky Wilson, guitarrista original i membre fundador del grup de rock the B-52's (m. 1985).
- 1954, Nova York: Jill Abramson, periodista estatunidenca, editora a The New York Times.[33]
- 1960 - Oberland bernès, Suïssa: Maria Friedman, actriu britànica de teatre musical.[34]
- 1964 - Sendai, Miyagi, Japó, compositora, arranjadora de música per a videojocs i anime.[35]
- 1966 - Tiajin (Xina) : Qin Gang, polític xinès. Ministre d'Afers Exteriors (2023).[36]
- 1972 - Esslingen am Neckar, Alemanya: Isabelle Faust, violinista alemanya, una de les violinistes més importants del segle xxi.[37]
- 1997 - Kaunas, Lituània: Rūta Meilutytė, nedadora especialista en braça, medallista d'or olímpica, recordwoman mundial; la primera i l'única nedadora en la història a guanyar tots els títols possibles de natació en tots els grups d'edat.[38]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1893 - Sabadell: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República.
- 1999 - Barcelona: José Agustín Goytisolo, poeta català en llengua castellana (n. 1928).[39]
- 2001 - Barcelonaː Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (n. 1931).[40]
- 2007 - Mèxicː Josefina Oliva Teixell, geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada i nacionalitzada a Mèxic (n. 1912).[41]
- Resta del món
- 1616 - Marienhafe, Saxònia: Johann Fabricius, metge i astrònom alemany, primer a observar les taques solars a través d'un telescopi (n. 1587).
- 1895 - Villamanrique de Tajo, Madrid: Faustina Sáez de Melgar, escriptora i periodista espanyola (n. 1834).[42]
- 1930 - Woking, Surrey (Regne Unit): Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (n. 1848).[26]
- 1946 - Mèxic: Matilde de la Torre Gutiérrez, escriptora i política socialista espanyola (n. 1884).
- 1950 - Barnt Green, Worcestershire (Anglaterra): Walter Norman Haworth, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1937 (n. 1883).
- 1965 - Bucarest (Romania): Gheorghe Gheorghiu-Dej, polític romanès, secretari general del Partit Comunista Romanès i primer ministre i president de la República Popular de Romania (n. 1901).[26]
- 1974 - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (n. 1923).[43]
- 1987 - París (França): Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (n. 1892).
- 1989 - Alan Civil, intèrpret de trompa anglès.
- 1999 - Sevillaː Juanita Reina, cantant de tonades i actriu de cinema espanyola (n. 1925).[44]
- 2008
- Sri Lanka: Arthur C. Clarke, escriptor i inventor anglès, autor de "2001. Una odissea a l'espai"..[29]
- Antwerpen (Bèlgica): l'escriptor Hugo Claus.[45]
Festes i commemoracions
- Onomàstica: sants Josep, espòs de Maria, patró dels fusters i dels seminaristes; Alcmund de Derby, religiós; Landoald de Haspengau, prevere (ca. 668) i els seus deixebles Adrià de Wintershoven (ca. 668) i Amanci de Haspengau, diaca (ca. 670); beat Andreu Gallerani, fundador de la fraternitat laica dels Frares de la Misericòrdia (mort 1251).
- A molts indrets del País Valencià és el dia de la cremà de les falles.
- Dia del pare.
- Fira de Sant Josep, mercat de bestiar en Ademús.
- Fira de Sant Josep, mercat de productes artesans a Castellar del Vallès.
Referències
- ↑ «Les Heures del mas». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Història». Ajuntament de Reus. Teatre Bartrina, 13-08-2020. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Andrés, Lisi. «Una mostra commemora el 130 aniversari de la Banda Municipal de Barcelona». Auditori de Barcelona, 28-01-2016. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «El coreògraf rubinenc Albert Sans rep l'homenatge de l'Ajuntament — Ajuntament de Rubí». [Consulta: 28 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «la Pepa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Karen Uhlenbeck, primera dona guanyadora del 'Nobel' de matemàtiques». El Periódico, 19-03-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ González, Rosa Gómez. Escritoras del siglo XIX: Mujeres a la Intemperie. Letras de autor, 2018-06-18. ISBN 978-84-17326-66-1.
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «19 de març». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Carmen Carbonell». Biografías.es. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ de Javier i Marí, Juan Luís. «Adiós Lola Bosshard». Arca Iberica Asociacion Nacional, 08-09-2012. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Francesc Català-Roca (1922-1998)». Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Casanovas, M. Antonia «Sánchez-Pacheco, Trinidad». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Clara Ponsatí i Obiols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «El Bloc Gran Del Sobiranisme » Rut Carandell i Rieradevall». Arxivat de l'original el 2020-01-19. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Batet Lamaña, Meritxell». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ E. C. D. «Mürfila llega a Tribeca en febrero». El Comercio [Oviedo], 17-01-2008.
- ↑ «MARIONA: María Francesca Caldentey Oliver». Txapeldunak.com. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ 22,0 22,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Maijala, Minna. «Minna Canth (born March 19, 1844, died May 12, 1897)» (en anglès). 375 Humanists. Faculty of Arts, University of Helsinki. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Kunst und Krefeld | Kuenstler_Archiv». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Koshelivets, Ivan. «Kostenko, Lina» (en anglès). Encyclopediaofukraine / Enciclopèdia d'Ucraïna. Institut Canadenc d'Estudis Ucraïnesos. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 29,0 29,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Ledford-Miller, Linda «"So few and yet so little known"ː Historical recovery and reconstruction in the work of Lilia Monplé». Africa: Rivista trimestrale di studi e documentazione dell'Istituto italiano per l'Africa e l'Oriente, núm. 3/4, Settembre-Dicembre 2006, pp. 564-582.
- ↑ «Ursula Andress (Ostermundigen, 19 de marzo de 1936)» (en castellà). Catacultural, 19-03-2017. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Glenn Close» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Silva, Ricardo. «Jill Abramson, la nueva reina del ‘New York Times'» (en anglès). Revista Credencial, 08-08-2011. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «Maria Friedman» (en anglès). M Broadway. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Yoko KANNO» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Team, FAIR. «Who is Qin Gang?» (en anglès britànic), 04-01-2023. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Isabelle Faust - Munzinger Biographie». [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ Ávila, Francisco. «Ruta Meilutyte, una jubilada de 22 años». Eurosport, 23-05-2019. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Casanovas, M. Antonia «Sánchez-Pacheco, Trinidad». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ Tuñón, Julia. Educación y exilio español en México. El Instituto Luis Vives, 1939-2010 (en castellà). Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2019-09-27. ISBN 978-607-539-323-0.
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Faustina Sáez de Melgar» (en castellà). Real Acadèmia de la Història (RAH). Historia Hispánica. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Birth of fashion designer Anne Klein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Muere en Sevilla la cantante Juanita Reina». El Mundo. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Hugo Claus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 de març.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de març