Abel Decaux
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1869  Auffay (França) | ||
| Mort | 19 març 1943 (74 anys) París | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | organista, compositor, pedagog musical | ||
| Ocupador | Escola de Música Eastman | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Professors | Théodore Dubois | ||
| Alumnes | Jesús Guridi Bidaola, Omer Létourneau i Edward Shippen Barnes | ||
| Instrument | Orgue i orgue | ||
| Premis | |||
   
| |||
Abel-Marie Decaux (Auffay (Normandia), 11 de febrer, 1869 - París, 19 de març, 1943) va ser un organista, compositor i pedagog musical francès.
La vida
A partir de 1890, Abel Decaux va estudiar composició amb Jules Massenet, harmonia amb Théodore Dubois i Albert Lavignac i orgue amb Charles-Marie Widor al Conservatori de París i orgue amb Alexandre Guilmant a la Schola Cantorum.
Després esdevingué organista de l'església de St. Gaervet de París i professor d'orgue a la Schola Cantorum. Del 1903 al 1923 va ser organista de la basílica del Sacré Cœur de Montmartre, on el 1919 va inaugurar l'orgue Cavaillé-Coll, que s'havia traslladat allà des del castell d'Ibarritz, amb Marcel Dupré i Charles-Marie Widor.
Del 1923 al 1935 Decaux va ensenyar a l'Eastman School of Music, i després del seu retorn a França va ser professor a l'escola d'orgue "César Franck". La seva composició més important és Claire de Lune (1900), una obra per a piano de quatre parts que mostra elements de la música àtona fins i tot abans que Schönberg. Va ser gravat en CD més recentment (2006) per Marc-André Hamelin. La seva Fughette sur Ave Maris Stella va aparèixer a la col·lecció "Les maîtres contemporains" de l'orgue.