Atol de les Roques

Atol de les Roques

(pt) Atol das Rocas
Tipus	atol territori àrea no incorporada patrimoni natural
Descobridor o inventor	Gonçalo Coelho
Part de	Brazilian Atlantic Islands: Fernando de Noronha and Atol das Rocas Reserves (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Rio Grande do Norte (Brasil)
Localització	Reserva biològica de l'Atol das Rocas
3° 51′ 59″ S, 33° 48′ 07″ O / 3.8664°S,33.8019°O / -3.8664; -33.8019
Banyat per	oceà Atlàntic
Característiques
Altitud	6 m
Superfície	7,5 km² Patrimoni de la Humanitat: 43,27 ha zona tampó: 140,713 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural  → Amèrica Llatina-Carib
Data	2001 (25a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x)
Identificador	1000rev
Història
Data de descobriment o invenció	1503 i 1502

L'Atol de les Roques és un petit grup de dues illes que pertany a l'Estat del Rio Grande do Norte, al Brasil. Comprèn 360 km² incloent l'atol i les aigües del voltant. Queda a 260 quilòmetres a Nord-est de Natal, capital de l'Estat, i 145 quilòmetres a Nord-oest de l'arxipèlag de Fernando de Noronha. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2001.^[1]

El nom de les dues illes es diuen Illa do Farol i Illa del Cementiri; la seva superfície total és de 0,36 km².

L'atol va ser descobert per l'expedició del navegador portuguès Gonçalo Cohello el 1503 a la costa de Brasil. És l'únic atol de l'oceà Atlàntic Sud. A causa de la poca profunditat en les seves aigües, la navegació en aquest tram de la costa és molt perillosa.

Té una enorme importància ecològica fonamental per la seva alta productivitat biològica i per ser una important zona d'abric, alimentació i reproducció de diverses espècies animals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atol de les Roques