Babilònia

Aquest article o secció no cita les fonts sobre «L'única referència apunta a una pàgina de l'Enciclopèdia Catalana que inclou poca de les informacions de l'article» o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Aquest article tracta sobre estat de Babilònia. Si cerqueu altres significats, vegeu «Babilònia (desambiguació)».

Babilònia

Localització
32° 30′ N, 44° 30′ E / 32.5°N,44.5°E / 32.5; 44.5
Capital	Babilònia
Població humana
Llengua utilitzada	accadi
Dades històriques
Creació	segle XIX aC
Dissolució	539 aC

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.^[1]

Ciutat estat

La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut per Umma, Accad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que va independitzar-se vers el 1894 aC, sota governants d'origen amorrita.

Primera Dinastia de Babilònia

Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilònia que va aprofitar hàbilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vegada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) després d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilònia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilònia, va poder iniciar una expansió fins crear el que coneixem com a Imperi Paleobabilònic. Hammurabi es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Després es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Assíria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els següents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Nínive (a part dels estats menors). La plana mesopotàmica fou anomenada "País d'Accad" (Mat Akkadi) però convencionalment se l'anomena Babilònia.

A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns però encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.

Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle xviii aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abraçava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos províncies a l'est del Tigris.

Els hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babilònia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anatòlia. Babilònia fou disputada per diversos poders (Cassites, País del Mar…) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguirà un llarg període de domini cassita.

I i II Dinasties cassita (II i III de Babilònia)

Els cassites van començar les seves incursions des de la Mèdia el 1741 aC i des de llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regió d l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer rei Gandash portava el pompós títol de "rei dels cassites, de Sumer, Accàdia, i Babilònia"; Babilònia després es transformarà en Karduniash equivalent a Mesopotàmia.

La dinastia, poderosa al començament, es va anar descomponent lentament. La intervenció elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el camí a la renovada Assíria per ocupar Babilònia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, però després fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi.

Per raons dinàstiques poc clares (ja que no es coneix la legitimitat dinàstica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilònia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berlín) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotàmia. Per les inscripcions se sap que va saquejar Accad, Babilònia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estàtues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar el rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la família real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak, germà de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotàmia i recordant els temples construïts o restaurats, car un poder rival volia també el tron de Babilònia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del país. A tot tardar el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilònia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babilònia.

Els vuit primers reis no van governar Babilònia, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

Quarta dinastia de Babilònia (II d'Isin)

La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assíria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babilònia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilònia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar després del saqueig i la fam es va abatre sobre el país, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys després un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del País del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un període de caos polític. Babilònia ja no dominava altres ciutats. Al segle xi va començar la infiltració dels arameus. Aquest període de debilitat i anarquia, que també va afectar Assíria, fins vers el 800 aC, fou anomenat "l'època fosca".

Dinastia del País del Mar (V de Babilònia)

• Shimmashshiku (rei del País del Mar) 1024-1007 aC
• Eamukinshumi 1007-1006 aC
• Kashshunadin 1006-1003 aC

Dinastia de Bazu (VI de Babilònia)

• Eulmashakinshumi 1003-987 aC
• Ninurta-Kudurshusur 987-985 aC
• Shiriqtishuqamunu 985-984 aC

Dinastia elamita (VII de Babilònia)

• Marbitiapalusur 984-979 aC

Vuitena dinastia de Babilònia

La dèbil dinastia vuitena de Babilònia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Assíria, que des del 800 aC havia començat la recuperació, va ocupar el país i el va convertir en un regne separat però unit a la corona assíria.

• Nabumukinapli 979-943 aC
• Ninurta-Kudurriusur II 943 aC
• Marbitiakh-Iddin 943-942 aC
• Shamash-Mudammik 942-900 aC
• Nabushumukin I 900-888 aC
• Nabuapaliddin I 888-855 aC
• Marduk-Zakirshum I 855-819 aC
• Marduk-Balatsuikbi 819-813 aC
• Bau-Akhiddin 813-812 aC
• Shamshi-Adad V d'Assíria 812-811 aC
• Marduk-Sadin-Sumi 811-810
• Adadnirari III d'Assíria 810-783
• Adad-Shumibai
• Marduk-Belzeri 783-779 aC
• Marduk-Apalusur 779-770 aC
• Eriba-Marduk 770-761 aC
• Nabu-Shumukin II 761-747 aC
• Nabonassar 747-734 aC
• Nabu-Nadinzer 734-732 aC
• Nabu-Shumukin III 732 aC

Novena dinastia de Babilònia

• Ukinzer 732-729 aC

Sisena dinastia d'Assíria (X de Babilònia)

• Pulu (d'Assíria 745-727 aC) 729-727 aC
• Ululai (d'Assíria 727-722 aC) 727-722 aC

Dinastia Aramea (XI de babilònia)

• Mardukapaliddin II 722-710 aC (Merodacbaladan)

Setena dinastia d'Assíria (XII de Babilònia)

Conquerida Babilònia i establerta la corona assíria com a dirigent del país, es van produir revoltes que finalment van portar a la independència sota Mardukapaliddin, el bíblic Merodacbaladan.

• Sargon (II d'Assíria 722-705 aC) 710-705 aC
• Senaquerib (d'Assíria 705-681 aC) 705-703 aC

Dinastia tretzena de Babilònia

• Marduk-Zakirshum II 703 aC

Dinastia Aramea (XI de Babilònia), restaurada

• Mardukapaliddin II 703-702 aC (Merodacbaladan)
• Bel Ibni 702-700 aC
• Ashur-Nadinshum 700-694 aC
• Nergal-Ushezib 694-693 aC
• Mushezib-Marduk 693-689 aC

VII Dinastia d'Assíria, reinstaurada

Senaquerib va dominar la rebel·lió, i va conquerir i destruir Babilònia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un càstig dels déus. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Senaquerib va conquerir Babilònia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, però se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib és del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC).

• Senaquerib (d'Assíria 705-681 aC) 689-688 aC
• Assurnadinshumi (fill) virrei 688-681 aC (Assarhaddon), rei 681-669 aC
• Shamashshumaukin 669-647 aC
• Kandalanu 647-626 aC
• Sinshumlishir i Sinsharishkun 626 aC

Dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia)

El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babilònia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assíria, la seva principal amenaça. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assíria i les seves possessions occidentals. Però Egipte va intervenir en favor d'Assíria, i l'exèrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-614 aC. Quan Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.

Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Haran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar els assiris i els faraó Necó II va enviar un exèrcit. Josies de Judà, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistència, però fou derrotat i mort a Megiddo. Però els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assíries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sinaí. Els jueus, rebel·lats contra Assíria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Judà va romandre un temps com a tributària, però quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la població deportada a Babilònia (l'anomenada "captivitat de Babilònia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva política gairebé 40 anys després. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.

Nabucodonosor va morir el 562 aC deixant darrere seu el major imperi babiloni de la història i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efímera dinastia

• Nabopolasar 626-605 aC
• Nabucodonosor II el gran 605-562 aC
• Amel-Marduk 562-560 aC

Dinastia Caldea (XV de Babilònia)

Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anatòlia, triomfant a Cilícia i arribant al Taure. Una revolta a Haran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nabònides que va assolir la corona.

• Nergalsharusur 560-556 aC (Neriglissar)

Dinastia d'Haran (XVI de Babilònia)

• Labashi-Marduk 556 aC

Darreres lluites

Nabònides fou un governant extravagant. Va deixar el seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Haran, i després a l'oasi de Tayma a Aràbia (va incorporar una part d'Aràbia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk. El 539 aC Cir II el gran, després de derrotar els medes (550 aC) i conquerir Lídia (547 aC), va fer presoner a Baltasar a Sippar, i va conquerir la ciutat després de vèncer a la batalla d'Opis. Mesopotàmia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises, fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota líders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps

• Nabònides 556-539 aC
• Baltasar (Belazar) 553-539 aC
• Nidintu-Bel (Nabucodonosor III) 522 aC
• Arakha o Nabucodonosor IV 521 aC
• Bel-Shimanni 484 aC
• Shamasheriba 484 aC
• Nidin-Bel 336-335 aC

Cultura de Babilònia

La cultura de Babilònia és molt propera a la d'Assíria, per les influències mútues dels dos pobles. Entre les aportacions més destacades cal esmentar

• els catàlegs astronòmics
• el concepte de signe del zodíac
• la introducció del concepte de diagnòstic en medicina
• la compilació per escrit de l'Epopeia de Guilgameix, un dels primers exemples d'èpica
• el sistema sexagesimal que es manté en les fraccions de l'hora
• nombroses llistes de lèxic que han ajudat a la reconstrucció d'idiomes antics

Vegeu també

• Babilim, que és la ciutat de Babilònia sota el seu nom accadià (Bab-Ilim o Bab-Ilu), també esmentada a la Bíblia com a Babel.
• Torre de Babel
• Llista dels reis de Babilònia

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babilònia