Còrsega i Sardenya
| Corsica et Sardinia (la) Sardinia et Corsica (la)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | Càller | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 238 aC | ||||
| Dissolució | 445 | ||||
| Següent | Regne Vàndal | ||||
Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al segle iii aC, després de la Primera Guerra Púnica.[1] La població autòctona va protagonitzar diverses revoltes. La importància estratègica de les dues places, situades enmig del Mediterrani, van fer d'aquesta província un objectiu militar per als cartaginesos, amb diverses incursions. Eren també lloc de desterrament per als militars i polítics imperials.
La província va ser conquerida pels vàndals el 456. Belisari va reconquerir-la a principis del 534.[2] Tanmateix, l'Imperi Romà d'Orient no va poder conservar-la per la gran quantitat de fronts oberts al mateix temps, de manera que segles després Còrsega fou presa pels longobards i Sardenya esdevingué gradualment independent.
Referències
- ↑ Oller Guzmán, J. Breu història de l'antiga Roma. Editorial UOC, 2013. ISBN 978-84-9029-787-2.
- ↑ Lillington-Martin, C. Procopius of Caesarea: Literary and Historical Interpretations (en anglès). Taylor & Francis, 2017. ISBN 978-1-317-07549-3.