Carmen Maura
| (2019) |
|
|
Naixement | (es) María del Carmen García Maura 15 setembre 1945 (79 anys) Madrid |
---|
Residència | Madrid París |
---|
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
---|
|
Ocupació | actriu, presentadora de televisió, actriu de cinema |
---|
Activitat | 1969 - |
---|
Membre de | |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Francisco Forteza Pujol |
---|
Parents | Bartomeu Maura i Montaner, besavi |
---|
|
- (2022) Premi Platino d'Honor
- (2018) premi del Cinema Europeu a la trajectòria
- (2015) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
- (2013) Premi Donostia
- (2012) César a la millor actriu secundària, per l'obra Les noies de la sisena planta
- (2009) Medalla de Oro (en)
- (2007) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Volver
- (2006) Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra Volver
- (2000) Goya a la millor actriu, per l'obra La comunidad
- (2000) Conquilla de Plata a la millor actriu, per l'obra La comunidad
- (1990) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu, per l'obra ¡Ay, Carmela!
- (1990) Goya a la millor actriu, per l'obra ¡Ay, Carmela!
- (1988) Goya a la millor actriu, per l'obra Mujeres al borde de un ataque de nervios
- (1988) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu, per l'obra Mujeres al borde de un ataque de nervios
|
|
|
Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) és una actriu espanyola de cinema. Premiada i reconeguda dins i fora de l'Estat Espanyol, Carmen Maura és una actriu versàtil que interpreta tota mena de papers.[1]
Biografia
Provinent d'una gran família espanyola, el seu besoncle va ser el polític conservador Antoni Maura, cinc vegades primer ministre al començament del segle xx. Francòfona, estudia filosofia i literatura a l'escola nacional superior de les belles arts de París.
Comença la seva carrera com a cantant de cabaret, després debuta al cinema l'any 1970 amb una aparició a El hombre oculto. Obté el seu primer paper important l'any 1977 a Tigres de papel, de Fernando Colomo. Encara que ha interpretat diversos papers dramàtics, és sobretot coneguda com a actriu de comèdies.
Pedro Almodóvar en va fer una de les seves actrius fetitxes i li ofereix sis papers als anys 1980, a Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón o Mujeres al borde de un ataque de nervios, que li suposa el Goya a la millor actriu i el primer Premi del cinema europeu a la millor actriu. Entre aquests dos papers, és la germana Perduda a Entre tinieblas, Gloria a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Tina a La ley del deseo. Encarna gairebé sempre dones en crisi però lluitadores.
Guanya de nou el Goya i el Félix del primer paper per ¡Ay, Carmela!, de Carlos Saura, dos anys més tard. L'any 2001, un tercer Goya marca la seva carrera per la comèdia policíaca La comunidad, d'Álex de la Iglesia,[2] que la crida novament per a 800 balas i Las brujas de Zugarramurdi. L'any 2006, després de gairebé vint anys de separació, torna amb Pedro Almodóvar a Volver, que suposa per a totes cinc actrius el premi d'interpretació femenina al Festival de Canes.
Apareix regularment a films francesos, per exemple a Le Bonheur est dans le pré, l'any 1995, i Les Femmes du 6e étage, l'any 2011, paper pel qual rep el César a la millor actriu secundària. També a l'estranger ha treballat igualment per a l'argentí Alejandro Agresti (Valentín), l'israelià Amos Gitai (Free Zona) o l'estatunidenc Francis Ford Coppola (Tetro).
És una de les set actrius que ha rebut el Premi Nacional de Cinema del Ministeri de Cultura d'Espanya, amb Rafaela Aparicio, María Luisa Ponte, Marisa Paredes, Mercedes Sampietro, Maribel Verdú i Ángela Molina.[3]
L'any 2018, rebé el Premi Honorífic de l'Acadèmia de Cinema Europeu en reconeixement a tota la seva trajectòria.[4]
Filmografia
- 1969 - El espíritu (Juan Tamariz).
- 1971
- 1973
- 1974
- 1975
- 1976
- 1977 - Tigres de papel (Fernando Colomo)
- 1978
- 1980
- 1982
- Femenino singular (Juanjo López)
- 1983
- 1984
- 1985
- 1986
- 1987 - La ley del deseo (Pedro Almodóvar). Amb Eusebio Poncela i Antonio Banderas
- 1988
- 1989 - Bâton rouge (Rafael Moleón). Amb Victoria Abril i Antonio Banderas.
- 1990
- 1991
- 1992
- 1993
- 1994
- 1995
- 1996
- 1997
- Elles (Luís Galvao Teles)
- Alliance cherche doigt (Jean-Pierre Mocky)
- Tortilla y cinema (Martin Provost)
- Vivir después (Carlos Galettini)
- 1998
- 1999
- 2000
- 2001
- 2002
- 2004
- 2006
- 2005
- 2007
- 2008
- 2009
- Tetro (Francis Ford Coppola)
- 2010
- Les dones del sisè pis (Philippe Le Guay)
- Le Mac (Pascal Bourdiaux)
- Chicas (Yasmina Reza)
- 2011
- Let My People Go! (Mikael Buch)
- Escalade (Charlotte Silvera)
- 5ºB Escalera Dcha (c) (María Adánez)
- 2012
- Paulette (Jérôme Enrico)
- Sofía y el terco (Andrés Burgos
- 2013
- 2014
- La madre (Angelo Maresca)
- Saint Loin la mauderne (Stéphane Meunier)
- 2015
- 2016
- People You May Know (J.C. Falcón)
- El futuro no es lo que era (Pedro L. Barbero)
- Cuernavaca (Alejandro Andrade)
- 2017
- Sales Gosses (Frédéric Quiring)
- Cuando los hijos regresan (Claudia González-Rubio, Hugo Lara Chavez)
- Chasing Satellites (Jim Loach)
- 2018
- ¡Oh Mammy Blue! (Antonio Hens)
- 2019
- Veneza (Miguel Falabella i Hsu Chien Hsin)
Televisió
Premis o nominacions
- Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura 1999.
- Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França 1996
Any |
Categoria |
Pel·lícula |
Resultat
|
2006 |
Millor interpretació femenina de repartiment |
Volver |
Guanyadora
|
2000 |
Millor interpretació femenina protagonista |
La Comunidad |
Guanyadora
|
1999 |
Millor interpretació femenina protagonista |
Lisboa |
Candidata
|
1993 |
Millor interpretació femenina protagonista |
Sombras en una batalla |
Candidata
|
1990 |
Millor interpretació femenina protagonista |
¡Ay, Carmela! |
Guanyadora
|
1988 |
Millor interpretació femenina protagonista |
Mujeres al borde de un ataque de nervios |
Guanyadora
|
Any |
Categoria |
Pel·lícula |
Resultat
|
2006 |
Millor actriu secundària de cinema |
Volver |
Candidata
|
2000 |
Millor actriu protagonista de cinema |
La Comunidad |
Guanyadora
|
1998 |
Millor actriu protagonista de televisió |
A las once en casa |
Candidata
|
Any |
Categoria |
Resultat
|
1981 |
Nacionals de televisió |
Guanyadora
|
Any |
Categoria |
Resultat
|
1981 |
Personatge més popular |
Guanyadora
|
Referències
|
---|
1946–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|
|
---|
|
1980s | |
---|
1990s | |
---|
2000s | |
---|
2010s | |
---|
2020s | |
---|
Premi honorífic a la carrera del Cinema Europeu |
---|
|
Premi al Mèrit | |
---|
Premi d'Honor | |
---|
|
---|
1980s | |
---|
1990s | |
---|
2000s | |
---|
2010s | |
---|
2020s | |
---|
|
---|
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i espanyols. |
1958-1962 | |
---|
1963-1983‡ | |
---|
1984-ara | |
---|