Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials

Plantilla:Infotaula esdevenimentConferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials
Imatge
Conferència de Pugwash celebrada a l'actual Fermilab el 12 de setembre de 1970. D'esquerra a dreta: Norman Foster Ramsey, Francis Perrin i Robert R. Wilson
 41° 53′ 36″ N, 12° 28′ 01″ E / 41.893267°N,12.466832°E / 41.893267; 12.466832
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Vigència1957 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióRoma Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpugwash.org Modifica el valor a Wikidata

Es coneix com a Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials, o simplement Conferència de Pugwash, a cadascuna de les conferències internacionals sobre ciència i assumptes mundials convocades a suggeriment d'una sèrie de científics, filòsofs i humanistes, entre els quals es trobaven Albert Einstein, Frédéric Joliot-Curie i Bertrand Russell. El 1995 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau juntament amb Joseph Rotblat.

Origen

La primera d'elles va tenir lloc al juliol de 1957 a la residència particular del filantrop nord-americà Cyrus Eaton al poble de Pugwash, Nova Escòcia, Canadà, d'on reben el seu nom genèric. Posteriorment s'han anat celebrant en gran varietat de països diferents.

Vint-i-dos científics van prendre part en la primera conferència:

Les conferències Pugwash tenen com fi la discussió d'assumptes tals com el desarmament i la responsabilitat social del científic en temes com el creixement demogràfic, la deterioració mediambiental i el desenvolupament econòmic. En el seu moment, aquestes conferències van tenir un paper molt important en el desenvolupament i signatura dels tractats de no proliferació d'armes nuclears.

L'organització Pugwash, establerta a Londres, es dedica actualment a convocar aquestes conferències.

Premi Nobel de la Pau

El 1995, 50 anys després del bombardeig de Nagasaki i Hiroshima i 40 anys després de la signatura del Manifest Russell-Einstein, les Conferències Pugwash i Joseph Rotblat van ser guardonats amb el Premi Nobel de la Pau, segons el Comité Nobel noruec, pels seus esforços en la disminució del paper jugat per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar dites armes.

El comité esperava que la concessió d'aquest premi animés els líders mundials a intensificar els seus esforços per eliminar del món les armes nuclears.

Enllaços externs