Constel·lació del Gall Dindi

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Gall Dindi
Nom en llatí	Pavo
Abreviatura	Pav
Genitiu	Pavonis
Simbologia	l'Indiot
Ascensió recta	20
Declinació	−65
Àrea	378 graus quadrats; Posició 44a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	1
Estel més brillant	α Pav (Joo Tseo, Peacock) (1,94m)
Meteors	Delta Pavonids
Limita amb	Octans; Apus; Ara; Telescopium; Indus;
	Visible a latituds entre +30° i −90°.; Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Aquest article tracta sobre la constel·lació. Si cerqueu l'ocell, vegeu «Gall dindi».

El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Estrelles principals

α Pavonis

L'estrella més brillant de la constel·lació és Peacock (α Pavonis), una subgegant blava, unes 5 vegades més massiva que el Sol, i 4 vegades més gran que aquest. Amb una magnitud aparent d'1,94, és la 46a estrella més brillant del cel.

És també una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua – molt pròxima per tant de la principal, orbita només en 11,8 dies.

Altres estrelles

β Pavonis, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys llum, brilla amb l'esclat d'una seixantena de sols.

κ Pavonis és una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys llum, el seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.

HD 196050 té un planeta extrasolar.

Taula de les estrelles de Pavo

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Pav	1,94	-1,81	183	B2IV
β Pav	3,42	0,29	138	A5IV
δ Pav	3,55	4,62	20	G5IV-Vvar
η Pav	3,61	-1,67	371	K1III
κ Pav	3,91	-2,20	544	F5Ib-II
ε Pav	3,97	1,41	106	A0V
ζ Pav	4,01	-0,03	210	K2III
γ Pav	4,21	4,39	30	F6V
λ Pav	4,22	-4,50	1812	B2II-III
π Pav	4,33	1,19	139	Am
ξ Pav	4,35	-1,20	420	M1III SB
ν Pav	4,63	-1,20	479	B8III
NU Pav	4,63	-1,20	479	B8III
φ¹ Pav	4,75	2,55	90	F1III
HR 7012	4,78	2,45	95	A7V
ρ Pav	4,86	0,98	195	Fm delta Del
ο Pav	5,06	-2,12	889	M2III
φ² Pav	5,11	3,19	79	F8V
ω Pav	5,14	-0,86	516	K1III-IV
υ Pav	5,14	-1,92	841	B8Vvar
HR 7587	5,24	0,41	302	B9.5IV
HR 7221	5,31	2,48	120	G8/K0III/IV
μ² Pav	5,32	1,04	235	K2IVCN...
SX Pav	5,34	-0,08	396	M5III
HR 7498	5,39	2,30	135	A4III
σ Pav	5,41	0,56	305	K0III
HR 7531	5,41	0,90	260	A0IV
ι Pav	5,47	4,22	58	G0V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Objectes celestes

La constel·lació del Gall dindi conté el cúmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galàxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galàxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys llum.

Història

La constel·lació del Gall dindi estava molt al sud per ser coneguda pels astrònoms antics de la mediterrània. La primera menció d'aquesta constel·lació prové dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle xvi. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.

La inspiració pel nom de la constel·lació prové de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.

Vegeu també

Llista d'estrelles del Gall Dindi.