Copa del Món de Futbol de 1966

Copa del Món de Futbol de 1966

Tipus	Copa del Món de Futbol
Mascota	World Cup Willie
Esport	futbol
Organització	FIFA
Format per	Copa del Món de Futbol de 1966 - Grup 1 Copa del Món de Futbol de 1966 - Grup 4 Copa del Món de Futbol de 1966 - Grup 3 Copa del Món de Futbol de 1966 - Grup 2 Copa del Món de Futbol de 1966 - Segona fase
Nombre participants	16
Participants Anglaterra, França, Mèxic, Uruguai, Argentina, Espanya, Alemanya, Suïssa, Brasil, Bulgària, Hongria, Portugal, Xile, Itàlia, Corea del Nord i URSS
Lloc i data
Lloc	Roker Park (Sunderland) Ayresome Park (Middlesbrough) Old Trafford (Trafford) Goodison Park (Liverpool) Estadi Hillsborough (Owlerton (en) ) Villa Park (Birmingham) Wembley Stadium (Brent) White City Stadium (Hammersmith)
Estat	Regne Unit
Interval	11 juliol 1966 – 30 juliol 1966
Edició	8  (1966)
Competició
Primer lloc	Anglaterra
Estadístiques
Partits	32
Gols	89
Gol	Eusébio da Silva Ferreira↔ Portugal (9)
Millor jugador jove	Franz Anton Beckenbauer↔ Alemanya
MVP	Robert Charlton
Assistència	1.563.135
← Mundial de Futbol 1962 Mundial de Futbol 1970 →

La Copa del Món de Futbol 1966 va ser la vuitena edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Anglaterra l'any 1966. La competició es disputà entre l'11 de juliol i el 30 de juliol de 1966. L'organitzador, Anglaterra, fou el campió després de derrotar l'Alemanya Occidental a la final per 4 a 2, a la pròrroga. La final es disputà a l'antic estadi de Wembley i amb empat a dos al final del temps reglamentari, Geoff Hurst marcà un dels gols més polèmics de la història del futbol, perquè els alemanys protestaren que la pilota no havia entrat. Molts experts consideren aquesta edició com el primer mundial "modern".

Cal destacar que per primer cop aparegué una mascota del torneig, un lleó anomenat Willie.

Antecedents

Anglaterra, Alemanya Federal i Espanya van presentar candidatura per organitzar els jocs. El 22 d'agost de 1960 a la ciutat de Roma, Anglaterra derrota Alemanya per 34 vots a 27 (Espanya s'havia retirat), gràcies a la feina de l'anglès Stanley Rous, president de la FIFA, i al fet de celebrar-se el centenari de la fundació de la Federació Anglesa de Futbol.

Durant el mes de març de 1966, un fet sorprenent posà l'ai al cor als organitzadors: el robatori de la Copa Jules Rimet, la qual era exhibida al públic a una església de Westminster. El trofeu va estar perdut durant vuit dies, fins que un gos anomenat Pickles el trobà al jardí d'una casa. El lladre fou condemnat a dos anys de presó i el gos assolí gran popularitat, fins al punt que va ser un dels protagonistes a la cerimònia d'inauguració de la competició.

Seus

Londres		Manchester
Estadi de Wembley	Estadi White City	Old Trafford
Capacitat: 98,600	Capacitat: 76,567	Capacitat: 58,000
Birmingham	Londres Manchester Liverpool Sunderland Middlesbrough Birmingham Sheffield
Villa Park
Capacitat: 52,000
Liverpool
Goodison Park
Capacitat: 50,151
Sheffield	Sunderland	Middlesbrough
Hillsborough Stadium	Roker Park	Ayresome Park
Capacitat: 42,730	Capacitat: 40,310	Capacitat: 40,000

Equips participants

La fase de classificació comptà amb la participació de 74 seleccions. 10 places eren per Europa, 4 per a Sud-amèrica, una per Nord-amèrica i una per la resta de zones (Àfrica i Àsia). Això provocà la protesta i posterior retirada dels participants africans, que exigien una plaça directa. 15 equips africans, Síria i Corea del Sud es retiraren. D'altra banda, el Congo, Filipines i Guatemala no participaren per errors en la inscripció i Sud-àfrica fou exclosa per la seva política d'apartheid. Finalment, Corea del Nord assolí la classificació, cosa que provocà problemes per la manca de relacions diplomàtiques entre aquest país i l'organitzador, Anglaterra.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Bombo 1: Sud-amèrica	Bombo 2: Europa	Bombo 3: Europa llatina	Bombo 4: Resta del món
Argentina	Alemanya Occidental	Espanya	Bulgària
Brasil	Anglaterra	França	Corea del Nord
Uruguai	Hongria	Itàlia	Mèxic
Xile	Unió Soviètica	Portugal	Suïssa

Àrbitres

Àfrica Ali Kandil Àsia Menachem Ashkenazi Amèrica del Sud José María Codesal Robert Goicoechea Armando Marques Arturo Yamasaki

Europa John Adair Tofiq Bəhramov Leo Callaghan Joaquim Campos Ken Dagnall Gottfried Dienst Jim Finney Karol Galba Juan Gardeazábal Garay

Rudolf Kreitlein Concetto Lo Bello Bertil Löow George McCabe Hugh Phillips Dimitar Roumentchev Pierre Schwinte Kurt Tschenscher Konstantin Zecevic István Zsolt

Plantilles

Resultats

Es mantingué el format de l'edició anterior amb 16 seleccions dividides en 4 grups de 4 equips on els 2 primers de cada grup avancen a la ronda de quarts de final, a partir de la qual s'enfronten en eliminació directa.

Primera fase

Grup 1

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	GR	Pts	Classificació
1	Anglaterra	3	2	1	0	4	0	—	5	Avança a la segona fase
2	Uruguai	3	1	2	0	2	1	2,000	4
3	Mèxic	3	0	2	1	1	3	0,333	2
4	França	3	0	1	2	2	5	0,400	1

---

---

Grup 2

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	GR	Pts	Classificació
1	Alemanya Occidental	3	2	1	0	7	1	7,000	5	Avança a la segona fase
2	Argentina	3	2	1	0	4	1	4,000	5
3	Espanya	3	1	0	2	4	5	0,800	2
4	Suïssa	3	0	0	3	1	9	0,111	0

---

---

Grup 3

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	GR	Pts	Classificació
1	Portugal	3	3	0	0	9	2	4,500	6	Avança a la segona fase
2	Hongria	3	2	0	1	7	5	1,400	4
3	Brasil	3	1	0	2	4	6	0,667	2
4	Bulgària	3	0	0	3	1	8	0,125	0

---

---

Grup 4

Pos	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	GR	Pts	Classificació
1	Unió Soviètica	3	3	0	0	6	1	6,000	6	Avança a la segona fase
2	Corea del Nord	3	1	1	1	2	4	0,500	3
3	Itàlia	3	1	0	2	2	2	1,000	2
4	Xile	3	0	1	2	2	5	0,400	1

---

---

Segona fase

	Quarts de final				Semifinals				Final
	23 de juliol - Londres
	Anglaterra	1
					26 de juliol - Londres
	Argentina	0
					Anglaterra	2
	23 de juliol - Liverpool
					Portugal	1
	Portugal	5
									30 de juliol - Londres
	Corea del Nord	3
									Anglaterra	4
	23 de juliol - Sheffield
									Alemanya Occidental	2
	Alemanya Occidental	4
					25 de juliol - Liverpool
	Uruguai	0
					Alemanya Occidental	2
	23 de juliol - Sunderland
					Unió Soviètica	1			Tercer lloc
	Unió Soviètica	2
									28 de juliol - Londres
	Hongria	1
									Portugal	2
									Unió Soviètica	1

Quarts de final

Semifinals

3r i 4t lloc

Final

Campió

Guanyador de  Copa del Món de Futbol de 1966
Anglaterra Primer títol

Classificació final

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).^[1][2] El rànquing del torneig de 1966 era el següent:

P	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts.
1	Anglaterra	6	5	1	0	11	3	+8	11
2	Alemanya Occidental	6	4	1	1	15	6	+9	9
3	Portugal	6	5	0	1	17	8	+9	10
4	Unió Soviètica	6	4	0	2	10	6	+4	8
Eliminats als quarts de final
5	Argentina	4	2	1	1	4	2	+2	5
6	Hongria	4	2	0	2	8	7	+1	4
7	Uruguai	4	1	2	1	2	5	−3	4
8	Corea del Nord	4	1	1	2	5	9	−4	3
Eliminats a la primera fase
9	Itàlia	3	1	0	2	2	2	0	2
10	Espanya	3	1	0	2	4	5	−1	2
11	Brasil	3	1	0	2	4	6	−2	2
12	Mèxic	3	0	2	1	1	3	−2	2
13	Xile	3	0	1	2	2	5	−3	1
	França	3	0	1	2	2	5	−3	1
15	Bulgària	3	0	0	3	1	8	−7	0
16	Suïssa	3	0	0	3	1	9	−8	0

Golejadors

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa del Món de Futbol de 1966

• Copa del Món a FIFA.com Arxivat 2019-08-02 a Wayback Machine.
• Detalls a RSSSF