Cuereta torrentera

Infotaula d'ésser viuCuereta torrentera
Motacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,91 g (pes al naixement)
17,4 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura26 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22718392 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
ClasseAves
OrdreEupasseres
FamíliaMotacillidae
GènereMotacilla
EspècieMotacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata
Tunstall, 1771
Tipus taxonòmicMotacilla Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Motacilla cinerea canariensis
  • Motacilla cinerea caspica
  • Motacilla cinerea cinerea
  • Motacilla cinerea melanope
  • Motacilla cinerea patriciae
  • Motacilla cinerea robusta
  • Motacilla cinerea schmitzi
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Altres noms

cueta groga, pastorella groga, pastoreta groga, pascueta groga, pastoreta de torrent, cascueta groga, cuscueta groga, cuereta groga.

Morfologia

Mesura 18-21 cm de llargària i 29 cm d'envergadura alar. És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota. És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques. A l'estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l'hivern la té blanca.

Ecologia

Cria a l'Europa temperada, Àsia i Àfrica del Nord. És sedentària a les zones de clima més suau de l'Europa Occidental però les poblacions septentrionals i orientals hivernen al sud d'Àsia, Àfrica i Papua Nova Guinea. A Catalunya és un ocell sedentari. També venen a hivernar de França i Suïssa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa.[1] A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits mol·luscs principalment.

Prefereix situar el niu a la vora dels cursos d'aigua muntanyencs, entre les roques o a la soca dels arbres. La femella basteix un niu emprant molsa i herbes, i pèls com a revestiment, on, a l'abril-juny diposita cinc ous, que ella, principalment, s'encarrega d'escalfar. Els petits seran encebats per ambdós pares i volaran al cap de 12 dies. Normalment fan dues postes.

Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 84-85. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs