Dissecció aòrtica
 Dissecció de l'aorta descendent (3), que parteix de l'artèria subclàvia esquerra, arribant a l'aorta abdominal (4). Ni l'aorta ascendent (1) ni l'arc aòrtic (2) no estan afectats.  | |
| Tipus | dissecció arterial, malaltia aòrtica, síndrome aòrtica aguda i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | cirurgia vascular |
| Patogènia | |
| Localització | aorta |
| Classificació | |
| CIM-10 | I71.0 |
| CIM-9 | 441.0 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 607086 |
| DiseasesDB | 805 |
| MedlinePlus | 000181 |
| eMedicine | 756835 |
| Patient UK | aortic-dissection |
| MeSH | D000784 |
| GeneReviews | Panoramica |
| UMLS CUI | C0340643 |
| DOID | DOID:0080685 |
La dissecció aòrtica (DA) es produeix quan una lesió a la capa més interna de l'aorta permet que la sang flueixi entre les capes de la paret aòrtica, forçant les capes a separar-se.[1] En la majoria dels casos, això s'associa amb l'aparició sobtada de mal de pit o d'esquena sever, sovint descrit com una sensació d'"estrip".[2][3] També es poden produir vòmits, sudoració i mareig.[3] Altres símptomes poden resultar de la disminució del subministrament de sang a altres òrgans, com ara un ictus, la isquèmia de les extremitats inferiors o la isquèmia mesentèrica.[3] La dissecció aòrtica pot provocar ràpidament la mort per un flux sanguini insuficient al cor o per la ruptura de l'aorta completa.[3]
La DA és més freqüent en aquells amb antecedents de pressió arterial alta; una sèrie de malalties del teixit conjuntiu que afecten la força de la paret dels vasos sanguinis, com ara la síndrome de Marfan i la síndrome d'Ehlers-Danlos; una vàlvula aòrtica bicúspide; i cirurgia cardíaca prèvia.[3][1] Els traumatismes importants, el tabaquisme, l'ús de cocaïna, l'embaràs, un aneurisma de l'aorta toràcica, la inflamació de les artèries i els nivells anormals de lípids també s'associen amb un augment del risc.[2][3] El diagnòstic se sospita en funció dels símptomes amb imatges mèdiques, com ara la tomografia computada, la ressonància magnètica o l'ecografia utilitzats per confirmar i avaluar més la dissecció.[2] Els dos tipus principals són el tipus A de Stanford, que afecta la primera part de l'aorta, i el tipus B, que no.[2]
La prevenció és controlant la pressió arterial i deixant de fumar.[2] El tractament de la DA depèn de la part de l'aorta implicada.[2] Les disseccions que afecten la primera part de l'aorta (adjacent al cor) solen requerir cirurgia.[2][3] La cirurgia es pot fer mitjançant una obertura del pit o des de l'interior del vas sanguini.[2] Les disseccions que impliquen la segona part de l'aorta normalment es poden tractar amb medicaments que redueixin la pressió arterial i la freqüència cardíaca, tret que hi hagi complicacions que requereixin correcció quirúrgica.[2][3]
La DA és relativament rara i es produeix amb una taxa estimada de tres per cada 100.000 persones per any.[2][1] És més freqüent en homes que en dones.[2] L'edat típica en el moment del diagnòstic és de 63 anys, amb aproximadament un 10% dels casos abans dels 40 anys.[2][1] Sense tractament, aproximadament la meitat de les persones amb disseccions de tipus A de Stanford moren en tres dies i al voltant del 10% de les persones amb disseccions de tipus B de Stanford moren en un mes.[1] El primer cas de DA es va descriure en l'examen del rei Jordi II del Regne Unit després de la seva mort el 1760.[1] La cirurgia per a la DA va ser introduïda a la dècada de 1950 per Michael E. DeBakey.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Criado FJ «Aortic dissection: a 250-year perspective». Tex Heart Inst J, vol. 38, 6, 2011, pàg. 694–700. PMC: 3233335. PMID: 22199439.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Nienaber, CA; Clough, RE «Management of acute aortic dissection.». Lancet, vol. 385, 9970, 28-02-2015, pàg. 800–11. DOI: 10.1016/s0140-6736(14)61005-9. PMID: 25662791.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 White, A; Broder, J; Mando-Vandrick, J; Wendell, J; Crowe, J «Acute aortic emergencies – part 2: aortic dissections.». Advanced Emergency Nursing Journal, vol. 35, 1, 2013, pàg. 28–52. DOI: 10.1097/tme.0b013e31827145d0. PMID: 23364404.