Estercorita
 Estercorita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na(NH₄)HPO₄·4H₂O |
| Epònim | dung (en)  |
| Localitat tipus | Illa d'Ichaboe, Districte de Lüderitz, Regió de Karas, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.14 |
| Dana | 39.3.1.1 |
| Heys | 19.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,92Å; b = 10,61Å; c = 6,43Å; α = 98,29°; β = 90,42°; γ = 71,16° |
| Color | incolor (material artificial); blanc, groc clar, marronós |
| Macles | sí |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,615 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,439 nβ = 1,442 nγ = 1,469 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 35°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Stc |
| Referències | [1] |
L'estercorita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del llatí stercus, fems, en al·lusió al seu descobriment en el guano.
Característiques
L'estercorita és un fosfat de fórmula química Na(NH₄)HPO₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma cristal·lina, nodular i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estercorita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments
Es troba en dipòsits de guano d'aus i ratpenats. Va ser descoberta a l'Illa d'Ichaboe, al districte de Lüderitz, a la regió de Karas (Namíbia), on sol trobar-se associada a la struvita. També ha estat descrita al Perú, a Xile, a Austràlia (associada a l'archerita i a la bifosfamita) i a l'Antàrtida.[2]
Referències
- ↑ «Stercorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Stercorite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 setembre 2011].