Festival Internacional de Cinema d'Estocolm
| ||||
Nom en la llengua original | (sv) Stockholms filmfestival (en) Stockholm International Film Festival ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | festival de cinema ![]() | |||
Vigència | 1990 ![]() | |||
Mes de l'any | novembre ![]() | |||
Freqüència | anual ![]() | |||
Localització | Estocolm (Suècia) ![]() | |||
Estat | Suècia ![]() | |||
Lloc web | stockholmfilmfestival.se ![]() | |||
![]() ![]() |
El Festival Internacional de Cinema d'Estocolm (en suec: Stockholms filmfestival) és un festival cinematogràfic anual que té lloc a Estocolm (Suècia).[1] Està dirigit per l'organització sense ànim de lucre homònima, amb el suport de la Diputació Provincial d'Estocolm, la municipalitat d'Estocolm i l'Institut Suec de Cinema.
Té lloc al novembre i mostra al voltant de 180 pel·lícules, amb la intenció de destacar els cineastes joves i no establerts. De mitjana, una de cada tres pel·lícules presentades al festival és feta per un debutant, i a la secció de competició només hi participen directors que han fet un mínim de dues pel·lícules.
El festival va ser fundat el 1990 per Ignas Scheynius i Kim Klein juntament amb Git Scheynius, i va durar quatre dies. La pel·lícula que va inaugurar-lo va ser Wild at Heart, de David Lynch. L'any 1991 el programa ja s'havia allargat a deu dies. Durant 1998, en què Estocolm va ser la Capital Europea de la Cultura, es va introduir una nova secció de cinema asiàtic, i l'any 2000 va començar el projecte Junior, un festival separat per a joves cinèfils d'entre 6 i 16 anys.
Guardons principals
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Filmfestival_2009d.jpg/220px-Filmfestival_2009d.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Filmfestival_2009b.jpg/220px-Filmfestival_2009b.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Nadine_Labaki.jpg/220px-Nadine_Labaki.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Ruben_%C3%96stlund_%28cropped%29.jpg/220px-Ruben_%C3%96stlund_%28cropped%29.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Filmfestival_Sarandon_2009b.jpg/220px-Filmfestival_Sarandon_2009b.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Debra_Granik.jpg/220px-Debra_Granik.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Tomas_Alfredson_2011.png/220px-Tomas_Alfredson_2011.png)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Flickr_-_Josh_Jensen_-_Willem_Dafoe.jpg/220px-Flickr_-_Josh_Jensen_-_Willem_Dafoe.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Claire_Denis_66%C3%A8me_Festival_de_Venise_%28Mostra%29_2.jpg/220px-Claire_Denis_66%C3%A8me_Festival_de_Venise_%28Mostra%29_2.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Peter_Greenaway_2013.jpg/220px-Peter_Greenaway_2013.jpg)
Cavall de Bronze
L'estatueta del cavall de bronze, feta pel dissenyador gràfic Fredrik Swärd, s'inspira en el cavall Dala, una figura del folklore suec, i pesa 7'3 kg. S'entrega a la millor pel·lícula i als guanyadors del Premi a la Trajectòria i el Premi Visionari.[2]
Millor pel·lícula
Pel·lícules que han rebut el màxim guardó del festival:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
1990 | The Natural History of Parking Lots | Everett Lewis |
1991 | Europa | Lars von Trier |
1992 | Reservoir Dogs | Quentin Tarantino |
1993 | 1, 2, 3, Sun | Bertrand Blier |
1994 | Pulp Fiction | Quentin Tarantino |
1995 | Institute Benjamenta | Brothers Quay |
1996 | Pretty Village, Pretty Flame | Srđan Dragojević |
1997 | Unmade Beds | Nicholas Barker |
1998 | The Wounds | Srđan Dragojević |
1999 | Les Convoyeurs Attendent | Benoît Mariage |
2000 | Ali Zaoua | Nabil Ayouch |
2001 | Bully | Larry Clark |
2002 | Irréversible | Gaspar Noé |
2003 | Schultze Gets the Blues | Michael Schorr |
2004 | Innocence | Lucile Hadžihalilović |
2005 | Northeast | Juan Diego Solanas |
2006 | Sherrybaby | Laurie Collyer |
2007 | 4 Months, 3 Weeks and 2 Days | Cristian Mungiu |
2008 | Frozen River | Courtney Hunt |
2009 | Kynodontas | Yorgos Lanthimos |
2010 | Winter's Bone | Debra Granik |
2011 | Oslo, 31. august | Joachim Trier |
2012 | Lore | Cate Shortland |
2013 | The Selfish Giant | Clio Barnard |
2014 | Bande de filles | Céline Sciamma |
2015 | Louder Than Bombs | Joachim Trier |
2016 | Bezbog | Ralitza Petrova |
2017 | Jeune Femme | Léonor Serraille |
2018 | Firecrackers | Jasmin Mozaffari |
2019 | Canción sin nombre | Melina León |
2020 | Berlin Alexanderplatz | Burhan Qurbani |
2021 | Nosorih | Oleg Sentsov |
2022 | Holy Spider | Ali Abbasi |
2023 | Los colonos | Felipe Gálvez Haberle |
Premi a la Trajectòria
S'entrega en honor i reconeixement de la contribució d'una persona al món del cinema.[2] Els guardonats han estat:
- 1990: Roger Corman
- 1991: Dennis Hopper
- 1992: Viveca Lindfors
- 1994: Quentin Tarantino
- 1995: Jean Paul Gaultier
- 1996: Rod Steiger
- 1997: Elia Kazan
- 1998: Gena Rowlands
- 1999: Roman Polanski
- 2000: Lauren Bacall
- 2001: Jean-Luc Godard
- 2002: Erland Josephson
- 2003: David Lynch
- 2004: Oliver Stone
- 2005: David Cronenberg
- 2006: Lasse Hallström
- 2007: Paul Schrader
- 2008: Charlotte Rampling
- 2009: Susan Sarandon
- 2010: Harriet Andersson
- 2011: Isabelle Huppert
- 2012: Jan Troell
- 2013: Claire Denis
- 2014 – Mike Leigh
- 2015 – Stephen Frears
- 2016 – Francis Ford Coppola
- 2018 – Mary Harron
- 2019 – Max von Sydow
- 2020 – Martin Scorsese i Isabella Rossellini
- 2021 – Jane Campion
- 2022 – Anthony Hopkins
- 2023 – Ken Loach
Premi Visionari
Des del 2004, el premi reconeix i encoratja els innovadors i visionaris del cinema contemporani.[2] Els guardonats han estat:
- 2004 – Todd Solondz
- 2005 – Terry Gilliam
- 2006 – Darren Aronofsky
- 2007 – Wes Anderson
- 2008 – Wong Kar-wai
- 2009 – Luc Besson
- 2010 – Gus Van Sant
- 2011 – Alejandro González Iñárritu
- 2012 – Jacques Audiard
- 2013 – Peter Greenaway
- 2014 – Roy Andersson
- 2015 – Yorgos Lanthimos
- 2016 – François Ozon
- 2018 – Asghar Farhadi
- 2019 – Céline Sciamma
- 2020 – Matteo Garrone
- 2021 – Joachim Trier
- 2022 – Sam Mendes
- 2023 – Catherine Breillat
Premi de l'Audiència
L'audiència vota la seva pel·lícula preferida de qualsevol secció del festival.[2] Les guanyadores han estat:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
2000 | Boys Don't Cry | Kimberly Peirce |
2001 | Lost and Delirious | Léa Pool |
2002 | Japón | Carlos Reygadas |
2003 | The Station Agent | Thomas McCarthy |
2004 | Old Boy | Park Chan-wook |
2005 | Storm | Måns Mårlind i Björn Stein |
2006 | Little Miss Sunshine | Jonathan Dayton i Valerie Faris |
2007 | Juno | Jason Reitman |
2008 | Involuntary | Ruben Östlund |
2009 | The Cove | Louie Psihoyos |
2010 | Waste Land i This Is England '86 | Louie Psihoyos/Shane Meadows |
2011 | 50/50 | Jonathan Levine |
2012 | Call Girl | Mikael Marcimain |
2013 | 12 Years a Slave | Steve McQueen |
2014 | Mommy | Xavier Dolan |
2015 | Mustang | Deniz Gamze Ergüven |
2016 | Jo, Daniel Blake | Ken Loach |
2017 | Three Billboards Outside Ebbing, Missouri | Martin McDonagh |
2018 | Cafarnaüm | Nadine Labaki |
2019 | Jojo Rabbit | Taika Waititi |
2020 | Dinner in America | Adam Rehmeier |
2021 | Belfast | Kenneth Branagh |
2022 | The Banshees of Inisherin | Martin McDonagh |
2023 | Poor Things | Yorgos Lanthimos |
Premi FIPRESCI
La Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) tria una de les pel·lícules de la secció Open Zone per a concedir-li aquest guardó a la millor pel·lícula. El d'Estocolm va ser el quart festival cinematogràfic al món, després del de Canes, Berlín i Venècia, a tenir un jurat de FIPRESCI.[2] Les guanyadores han estat:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
1990 | The Reflecting Skin | Philip Ridley |
1991 | Leningrad, November | Andreas Schmidt i Oleg Morozov |
1992 | Swoon | Tom Kalin |
1993 | La madre muerta | Juanma Bajo Ulloa |
1994 | Chungking Express | Wong Kar-wai |
1995 | Living in Oblivion | Tom DiCillo |
1996 | Fistful of Flies | Monica Pellizzari |
1997 | House of America | Marc Evans |
1998 | The Acid House | Paul McGuigan |
1999 | Boys Don't Cry | Kimberly Peirce |
2000 | Billy Elliot | Stephen Daldry |
2001 | Zuotian | Zhang Yang |
2002 | The Slaughter Rule | Alex i Andrew Smith |
2003 | Elle est des nôtres | Siegrid Alnoy |
2004 | Hela vägen | Aleksi Salmenperä |
2005 | Be with Me | Eric Khoo |
2006 | Jindabyne | Ray Lawrence |
2007 | Caramel | Nadine Labaki |
2008 | Better Things | Duane Hopkins |
2009 | Sin nombre | Cary Joji Fukunaga |
2010 | Winter's Bone | Debra Granik |
2011 | Tinker, Tailor, Soldier, Spy | Tomas Alfredson |
2012 | Everyday | Michael Winterbottom |
2013 | Nebraska | Alexander Payne |
2014 | Hungry Hearts | Saverio Costanzo |
2015 | Asphalte | Samuel Benchetrit |
2016 | American Honey | Andrea Arnold |
2017 | Basada en fets reals | Roman Polanski |
2018 | Guerra freda | Paweł Pawlikowski |
2019 | Grâce à Dieu | François Ozon |
2020 | Domangchin yeoja | Hong Sang-soo |
2021 | Petite Maman | Céline Sciamma |
2022 | Jang-e jahani sevom | Houman Seyyedi |
2023 | Kaibutsu | Hirokazu Koreeda |
Altres[2]
- Stockholm Achievement Award: nou premi, concedit el 2012 a l'actor Willem Dafoe.
- Rising Star: s'atorga al jove actor o actriu suec que amb les seves actuacions ha demostrat vertader potencial per arribar a ser una gran estrella en potència en el futur.
- Cavall d'Alumini: al millor director debutant, millor música, millor fotografia, millor guió, millor actriu, millor actor i millor curtmetratge.