François Berléand

Infotaula de personaFrançois Berléand

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François Georges Patrick Berléand Modifica el valor a Wikidata
22 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsMartin Berléand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0075710 Allocine: 2372 Rottentomatoes: celebrity/francois_berleand Allmovie: p5709 TCM: 14729 TMDB.org: 7693
Musicbrainz: 259f9959-fab6-4c21-b2bf-103151a56fcd Discogs: 967784 Modifica el valor a Wikidata

François Berléand (22 d'abril de 1952) és un actor de cinema francès, de pare rus[1] i de mare francesa.

Biografia

Explica la seva infantesa en un llibre aparegut el novembre de 2006, El Fill de l'home invisible; hi relata el traumatisme que li va fer veure a partir d'onze anys les portes de la bogeria, traumatisme estranyament causat per una única afirmació del seu pare : «De totes maneres, tu, ets el fill de l'home invisible», al·lusió al cèlebre fulletó de l'època. En el transcurs d'estudis de comerç, segueix una formació teatral, una mica malgrat ell, i debuta en una obra titulada "Sobre una platja de l'Oest". Amb els seus estudis acabats, s'inscriu en un curs d'art dramàtic de Tania Balachova, i coincideix amb Daniel Benoin, un escenògraf amb el que treballarà de 1974 a 1981, participant en una quinzena d'espectacles, tant clàssics com contemporanis.

Després d'haver freqüentat l'equip de Le Splendid, comença la seva carrera cinematogràfica el 1978. Encadena llavors papers secundaris en els anys 1980. Després d'una sèrie de segons papers remarcables, entre els quals Ma petite entreprise pel qual aconsegueix el César al millor actor secundari el 2000, obté el seu gran primer paper a la pel·lícula Mon idole de Guillaume Canet, que el revelarà al públic. Però també gràcies a la seva antiga companya, la directora i comedianta Nicole Garcia.

A Martin et Léa, encarna un inspector de policia, paper que farà nombroses vegades a la pantalla (La Balance, Les mois d'avril sont meurtriers, Marche à l'ombre, L'Appât, La Mort du Chinois. A Le Sourire du clown, pel seu físic fred, distant, i una mirada aguda. Serà militar (L'Otage de l'Europe, Stella, Les Milles Capitaine Conan), detectiu (Suivez cet avion), capellà (Au revoir les enfants) i psiquiatre a Le Septième Ciel, la pel·lícula que el revela realment al gran públic, a finals de 1997. Va donar suport a François Bayrou durant la campanya presidencial francesa del 2007.

Filmografia

Llargmetratges

Curtmetratges

  • 1984: La Voix de son maître ou deux jours de la vie de M. Léon de Patrick Zeyen
  • 1987: Histoires de familles de Marion Lary
  • 1988: Jours de vagues d'Alain Tasma
  • 1989: Perdue de Marion Lary
  • 1991: Sans rires de Mathieu Amalric
  • 1991: Copie Conforme ou La sœur d'Albert de Jean-Claude Marchant
  • 1993: La Vis de Didier Flamand
  • 1994: Une belle âme d'Eric Besnard
  • 1994: Chacun pour soi de Sthépane Brisset
  • 1996: Ultima hora de Laurence Maynard
  • 1996: Gorille, mon ami d'Emmanuel Malherbe
  • 1996: Bonjour
  • 1997: C'est Noël déjà
  • 1998: Stop
  • 1998: Coup de lune d'Emmanuel Hamon
  • 1999: Trait d'union de Bruno Garcia
  • 2000: Liste rouge de Jérôme Bonnell
  • 2000: Pour l'amour du ciel de Philippe Azoulay
  • 2000: Recrutement de Didier Loret
  • 2000: Grand oral de Yann Moix
  • 2001: Requiems de Stéphan Guérin-Tillié
  • 2001: Notre besoin de consolation...
  • 2003: La chaîne du froid
  • 2004: Toi, vieux
  • 2004: Méprise

Televisió

Teatre

  • 2008: Batailles de Roland Topor, Jean-Michel Ribes, posada en escena de Jean-Michel Ribes, al Théâtre du Rond-Point à Paris
  • 2008: Tailleur pour dames de Georges Feydeau, posada en escena de Bernard Murat, amb Pierre Arditi, al Théâtre Edouard-VII à París

Bibliografia

  • François Berléand, «Le fils de l'Homme invisible», 2006

Premis

  • 2000: Cesar al millor actor secundari pour Ma petite entreprise
  • 2003: Estrelles d'or de la premsa del cinema francès pel seu paper principal a la pel·lícula Mon idole, de Guillaume Canet.

Referències

  1. Entrevista a Berléand per Robert Belleret, le Monde, 3 gener 2007

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Berléand