Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi

«Pergolese compositor de música que va venir a Roma el 20 de maig de 1734» Caricatura de Pier Leone Ghezzi - Museu Britànic[1]
Biografia
Naixement	(it) Giovanni Battista Draghi 4 gener 1710 Jesi (Itàlia)
Mort	16 març 1736 (26 anys) Pozzuoli (Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals  (Tuberculosi )
Activitat
Ocupació	compositor, organista
Activitat	1731  –
Gènere	Òpera
Moviment	Música barroca
Professors	Francesco Durante i Gaetano Greco
Instrument	Orgue

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc, membre de l'escola napolitana, actiu tant en el camp de l'opera buffa com en el de l'opera seria, però també en l'àmbit de la música sacra.

Biografia

Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.

El seu intermenzzo La serva padrona va arribar a París l'any 1752, i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'opera seria francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana. Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.

Amb problemes de salut des de petit (tenia una marcada deformitat de la cama esquerra que resultava en coixesa, probablement com a conseqüència d'una poliomielitis^[2] prèvia o espina bífida^[3]), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi.

Obres

Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seua opera seria Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona, (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.

Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731), Lo frate 'nnamorato (1732), considerada la seua òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.

Pergolesi també va compondre música sacra, incloent-hi la Missa di San Emidio (1732), que posteriorment va ampliar i es va anomenar Missa Romana (1734). Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.

L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle xviii, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent-hi a Johann Sebastian Bach, que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden, BWV 1083. També va compondre moltes obres seculars, incloent-hi una sonata i un concert per a violí.

Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.

Referències

Bibliografia

• Dorsi, Fabrizio; Rausa, Giuseppe. Storia dell'opera italiana (en italià). Torí: Paravia Bruno Mondadori, 2000. ISBN 88-424-9408-9. 
• Toscani, Claudio. «PERGOLESI, Giovanni Battista». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana. [Consulta: 20 agost 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Pergolesi

• (italià) Fondazione Pergolesi Spontini