Giulio Andreotti
Giuglio Andreotti (Roma, 14 de gener de 1919 - Roma, 6 de maig de 2013)[1] va ser un polític italià de la Democràcia Cristiana, que va exercir com a Primer Ministre d'Itàlia de 1972 a 1973, de 1976 a 1979 i de 1989 a 1992. També va exercir com a Ministre de l'Interior (1954 i 1978), Ministre de Defensa (1959-1966 i 1974) i Ministre d'Afers exteriors (1983-1989), i va ser senador vitalici al senat italià des de 1991 fins a la seva mort. També era periodista i escriptor, i dirigia des de la seva fundació la influent revista internacional catòlica 30 Giorni.
També era conegut com a Divo Giulio (del llatí Divus Iulius, "Juli el diví", un epítet de Juli Cèsar) a causa de la seva autoritat i importància en la història de la política de la República italiana. La pel·lícula Il divo fa referència als llaços d'Andreotti amb la màfia i va guanyar el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Canes en 2008.
Carrera política
Andreotti va néixer a Roma i hi va cursar els estudis de dret. Durant els seus anys de formació política, va tenir una estreta relació amb el líder demòcrata-cristià Alcide De Gasperi. Andreotti s'ha assegut al parlament sense interrupció des de 1946, quan va ser elegit a l'Assemblea Constituent. Ha estat reelegit per ocupar el seu seient a la Cambra de Diputats de manera gairebé continuada fins a l'any 1991, quan el president Francesco Cossiga, tot fent ús de les seves prerrogatives constitucionals, el va nomenar senador vitalici.
Va ser l'últim primer ministre demòcrata-cristià d'Itàlia, en el govern que presidí des de 1989 fins a 1992. El seu darrer mandat es va veure esguitat per la revelació de la corrupció, que en última instància va acabar amb el partit. El 24 d'octubre de 1990, Giulio Andreotti va reconèixer davant la Cambra dels Diputats l'existència de l'Operazione Gladio, una estructura anticomunista secreta de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Durant les primeres etapes de laTangentopoli, va romandre intacte, però l'abril de 1993 va ser investigat per les seues relacions amb la màfia i jutjat, però va ser absolt. El 1994, la Democràcia Cristiana, el partit que havia governant el país des de la fi de la Segona Guerra Mundial i del qual Andreotti havia estat una figura predominant, desapareixia de l'esfera política italiana.
El 14 d'abril de 1986, durant el seu període com a ministre d'Afers Exteriors, Andreotti va revelar al ministre d'Afers Exteriors de Líbia, Abdel-Rahman Shalgam, que els Estats Units bombardejarien Líbia l'endemà en represàlia per l'atac terrorista a una discoteca de Berlín, al qual que havia estat vinculada Líbia.[2] Com a resultat de l'advertència rebuda per l'aliat dels EUA, Itàlia, Líbia va estar preparada per al bombardeig estatunidenc.
Acusat de connivència amb la màfia,[3] va ser absolt plenament en els tres nivells de tribunals.[4]
Honors
Orde Olímpic d'or
Referències
- ↑ «S'ha mort Giulio Andreotti, la figura més inquietant de la política italiana». Vilaweb, 06-05-2013 [Consulta: 6 maig 2013].
- ↑ Reports: Italy warned Libya of 1986 US strike, Associated Press Writer, October 30, 2008
- ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 27. ISBN 9788489784574.
- ↑ Cas tancat: Andreotti absolt.
| Precedit per: Emilio Colombo Aldo Moro Ciriaco De Mita |
 President del Consell de Ministres de la República Italiana 17 de febrer de 1972 – 7 de juliol de 1973 26 de juliol de 1976 – 4 d'agost de 1979 22 de juliol de 1989 – 28 de juny de 1992 |
Succeït per: Mariano Rumor Francesco Cossiga Giuliano Amato |
| Precedit per: Emilio Colombo |
 Ministre d'Exteriors de la República d'Itàlia 4 d'agost de 1983 - 22 de juliol de 1989 |
Succeït per: Gianni De Michelis |
| Precedit per: Amintore Fanfani |
Ministre de l'Interior de la República d'Itàlia 18 de gener de 1954 - 10 de febrer de 1954 |
Succeït per: Mario Scelba |
| Precedit per: Roberto Tremelloni |
Ministre de Finances de la República d'Itàlia 6 de juliol de 1955 - 1 de juliol de 1958 |
Succeït per: Luigi Preti |
| Precedit per: Giuseppe Medici |
Ministre del Tresor de la República d'Itàlia 1 de juliol de 1958 - 15 de febrer de 1959 |
Succeït per: Fernando Tambroni |
| Precedit per: Antonio Giolitti |
Ministre del Balanç de la República d'Itàlia 23 de novembre de 1974 - 29 de juliol de 1976 |
Succeït per: Tommaso Morlino |
| Precedit per: Antonio Segni Mario Tanassi |
Ministre de Defensa de la República d'Itàlia 15 de febrer de 1959 - 23 de febrer de 1966 14 de març de 1974 - 23 de novembre de 1974 |
Succeït per: Roberto Tremelloni Arnaldo Forlani |
| Precedit per: Edgardo Lami Starnuti |
Ministre d'Indústria i Comerç de la República d'Itàlia 23 de febrer de 1966 - 12 de desembre de 1968 |
Succeït per: Mario Tanassi |
| Precedit per: Franco Piga |
Ministre de les Participacions Estatals de la República d'Itàlia 26 de desembre de 1990 - 28 de juny de 1992 |
Succeït per: Giuseppe Guarino |
| Precedit per: Ferdinando Facchiano |
Ministre de l'Herència i les Activitats Culturals de la República d'Itàlia 12 d'abril de 1991 - 28 de juny de 1992 |
Succeït per: Alberto Ronchey |
| Precedit per: ? |
President de la Casa de Dante a Roma 20 d'agost de 2010 - 1 de març de 2012 |
Succeït per: Gianfranco Ravasi |