Gregori X

Infotaula de personaGregori X

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gregorius PP. X Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Teobaldo Visconti Modifica el valor a Wikidata
1210 Modifica el valor a Wikidata
Piacenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1276 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Arezzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral d'Arezzo Modifica el valor a Wikidata
184è Papa
8 setembre 1271 – 10 gener 1276 (Gregorià)
← Climent IVInnocenci V → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1272 (Gregorià)–), escriptor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteNovena Croada Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat10 de gener Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaVisconti Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 76815644 Modifica el valor a Wikidata

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276. De nom Teobaldo Visconti, va estudiar a França, on va ser nomenat diaca de la Catedral de Lió i posteriorment va ocupar el càrrec d'ardiaca de la catedral de Lieja fins que, el 1269, es va traslladar a Terra Santa com a participant en la Vuitena Croada.

Elecció

L'any 1271, trobant-se a Sant Joan d'Acre, va rebre la notícia que havia estat elegit papa, i el 19 de novembre va emprendre viatge a Roma. L'Església havia estat sense un pontífex al capdavant des de la mort de Climent IV el 1268 a causa dels enfrontaments de les faccions italiana i francesa en les quals estaven dividits els cardenals reunits a Viterbo per a l'elecció.

La situació d'estancament va arribar a un tal extrem que els ciutadans de Viterbo, exasperats per la càrrega que suposava la reunió dels electors per a la vila, van confinar "amb pany i clau" (clausi cum clavi) els cardenals, donant-los només pa i aigua per menjar, i van llevar el sostre del palau en el qual es trobaven reunits perquè "les influències del cel descendissin de forma més directa sobre les seves deliberacions", tot per obligar-los a prendre una ràpida decisió. Apressats per la situació, els quinze cardenals reunits decidiren delegar l'elecció en sis d'ells, que arribaren a l'acord d'elegir Teobaldo. Aquest arribà a Roma el 13 de març de 1272 i, en no ser ni tan sols sacerdot (qüestió que va suscitar un escàndol internacional), va ser ordenat com tal el dia 19 de març i consagrat bisbe de Roma el 27 de març, adoptant el nom de Gregori X.

Papat

El nou papa comprengué que l'única esperança que restava als croats a Terra Santa era signar un pacte amb els mongols, que també eren enemics del soldanat d'Egipte. Aquesta aliança procuraria un avantatge estratègic i, d'altra banda, corria la brama que Khublai Khan semblava disposat a abraçar el cristianisme. En aquell moment, tot això no semblava inversemblant. L'exèrcit mongol comptava amb molts de cristians orientals a les seves files i ja s'havia establert una aliança militar entre Bohemon, príncep d'Antioquia, i Hulagu, príncep mongol de Pèrsia. Gregori X acaronà la idea de convertir els mongols al cristianisme i de fer del Kagan Kubilai el fill espiritual del pontífex romà. L'imperi mongol s'estenia llavors des de l'Eufrates à l'oceà Pacífic i era el més vast que mai hi havia hagut al món. Gregori pensà que si el podia convertir en un imperi cristià, els dies de l'islam estarien comptats i el regne dels croats salvat.

El primer acte de Gregori, una vegada esdevingut papa, fou convocar a Sant Joan d'Acre una galera veneciana que acabava d'arribar a Ayas, a l'Àsia Menor. Hi havia a bord dos germans venecians, Niccolò i Matteo Polo, i també el fill de 17 anys de Niccolò, Marco Polo. Gregori els donà cartes credencials per a Khublai Khan i els feu acompanyar per dos frares dominicans amb plens poders espirituals en el seu nou viatge a l'imperi oriental.

Gregori X beneeix el cos de sant Bonaventura (Francisco de Zurbarán, 1629)
Tomba del papa a la catedral d'Arezzo.

Intentà reconciliar els güelfs i els gibel·lins, greument enfrontats des de l'entronització de Carles I d'Anjou a Sicília, i arribà a excomunicar la ciutat de Florència. També intentà protegir els jueus que vivien a la Cristiandat, i el 7 d'octubre de 1272 signà una butlla al seu favor.

La seva principal iniciativa com a pontífex va ser la convocatòria del XIV Concili Ecumènic, que se celebrà l'any 1274 a la ciutat de Lió amb un ampli programa, entre els punts del qual destaquen:

  • Una reconciliació amb l'Església Ortodoxa que posés els fonaments per acabar amb el Cisma d'Orient. Referent a això, es va aconseguir una unió transitòria en acceptar, els representants grecs, el primat de Roma i la clàusula Filioc i, els representants romans, que els grecs poguessin continuar emprant el credo usual a Orient i els seus propis ritus.
  • La preparació d'una nova croada, per a la qual es va acordar que durant sis anys totes les esglésies donarien un delme dels seus ingressos.
  • Establiment de diverses mesures que acabessin amb els abusos al si de l'Església.
  • Nova regulació de l'elecció papal amb la constitució Ubi periculum maius, que establia el sistema de conclave pel qual els cardenals havien de quedar tancats deu dies després de la mort del papa, amb una quantitat d'aliments que minvaria progressivament, fins que aconseguissin l'elecció.

Hi assistiren sant Bonaventura (que morí durant el concili), el rei Jaume I d'Aragó, els ambaixadors de l'emperador Miquel VIII de Bizanci, amb representants del clergat grec, i els del kan dels tàtars.

Per altra banda, va donar suport a l'elecció, el 1273, de Rodolf I d'Habsburg com a emperador, posant fi a la situació que es vivia des de 1257, quan els electors imperials no van aconseguir decidir-se per cap dels dos candidats, Alfons el Savi i Ricard de Cornualla, i el tron imperial va romandre vacant des d'aleshores.

El 1274 va rebre de Felip III de França la donació del comtat Venaissí, base del futur establiment del papat a Avinyó durant el segle xiv.

Gregori X va morir el 10 de gener de 1276 a la ciutat d'Arezzo quan tornava a Roma després de la celebració del concili de Lió.

Les profecies de sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Anguineus vir (L'home de la serp), citació que fa referència a l'escut d'armes de la seva família, els Visconti, en el qual apareix una serp devorant un home.

És reconegut com a beat per l'Església Catòlica. La seva festa se celebra el 10 de gener.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori X