Gunga Din
![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | George Stevens ![]() |
Protagonistes | |
Producció | George Stevens ![]() |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase ![]() |
Guió | Fred Guiol ![]() |
Música | Alfred Newman ![]() |
Fotografia | Joseph H. August ![]() |
Muntatge | Henry Berman ![]() |
Vestuari | Edward Stevenson ![]() |
Productora | RKO Pictures ![]() |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1939 ![]() |
Durada | 108 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Califòrnia, Arizona i Alabama Hills ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Pressupost | 1.915.000 $ ![]() |
Recaptació | 2.807.000 $ (mundial) 1.888.000 $ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Descripció | |
Basat en | Gunga Din ![]() |
Gènere | cinema d'aventures, cinema bèl·lic i cinema de fantasmes ![]() |
Lloc de la narració | Índia ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Gunga Din és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens, estrenada el 1939 i doblada al català.[1]
Argument
Un portador d'aigua indi, Gunga Din, se sacrifica per impedir que les tropes angleses caiguin en una trampa parada per una tribu rebel.[2]
Repartiment
- Cary Grant: Sergent Archibald Cutter
- Victor McLaglen: Sergent 'Mac' MacChesney
- Douglas Fairbanks Jr.: Sergent Thomas 'Tommy' Ballantine
- Joan Fontaine: Emaline 'Emmy' Stebbins
- Sam Jaffe: Gunga Din
- Eduardo Ciannelli: el guru
- Montagu Love: Coronel Weed
- Robert Coote: Sergent Bertie Higginbotham
- Abner Biberman: Chota
- Lumsden Hare: Major Mitchell
- Cecil Kellaway: M. Stebbins
- Reginald Sheffield: El periodista
- Roland Varno: Tinent Markham
- Olin Francis: Fulad
- Lal Chand Mehra: Jadoo
Nominacions
- Oscar a la millor fotografia 1940 per Joseph H. August
Al voltant de la pel·lícula
Blake Edwards li va retre homenatge en l'escena d'obertura de La festa, el 1969, amb Peter Sellers al paper de Sam Jaffe.
Referències
- ↑ Gunga Din[Enllaç no actiu]
- ↑ «Gunga Din». The New York Times.