L'Unione
Dades | |
---|---|
Tipus | Ex gran Coalició política italiana |
Ideologia | Socialdemòcrata, Centreesquerra |
Alineació política | centreesquerra ![]() |
Història | |
Creació | 10 de febrer de 2005 extincio = 8 de febrer de 2008 |
Data de dissolució o abolició | 2008 ![]() |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Romano Prodi (Últim) |
Altres | |
Color | ![]() |
Lloc web | unioneweb.it ![]() |
La Unió ((italià): L'Unione) fou una gran coalició nacional italiana, que actuà com a partit polític de centre-esquerra. El va crear Romano Prodi junt amb molts altres partits d'Itàlia.
Història

Les eleccions primàries van ser el 16 d'octubre de 2005 i van tenir 7 candidats.
- Fausto Bertinotti, secretari del Partit de la Refundació Comunista.
- Antonio Di Pietro, líder del Partit dels Valors d'itàlia.
- Ivan Scalfarotto, un candidat independent.
- Simona Panzino, és una simbòlica candidata del moviment anti-globalització.
- Alfonso Pecoraro Scanio, secretari de la Federació dels Verds.
- Romano Prodi, líder de L'Ulivo, l'ex-Primer Ministre d'Itàlia (1996-1998) i el President de la Comissió Europea.
- Clemente Mastella, líder de Popular-UDEUR.
Els col·legis electorals van obrir a les 8 del matí i van tancar a les 10 del vespre, el 16 d'octubre de 2005, un total de 4.311.149 de persones van anar a votar.
Candidat | Vots | % |
---|---|---|
Romano Prodi | 3,182,686 | 74,1% |
Fausto Bertinotti | 631,592 | 14,7% |
Clemente Mastella | 196,014 | 4,6% |
Antonio Di Pietro | 142,143 | 3,3% |
Alfonso Pecoraro Scanio | 95,388 | 2,2% |
Ivan Scalfarotto | 26,912 | 0,6% |
Simona Panzino | 19,752 | 0,5% |
Vots en blanc | 7,583 | |
Vots invàl·lids | 9,031 | |
Total | 4,311,149 | 100,0% |
Els votants de la Unió van elegir a Romano Prodi amb un 74,1% dels vots, candidat de La Unió a Primer Ministre. Amb Romano Prodi com a candidat la Unió va treure 19.036.986 de vots i va assolir 348 escons i un 49,80% dels vots. I després de les dures crítiques del candidat derrotat de la Casa de la Llibertat, Silvio Berlusconi. Finalment el 17 de maig de 2006, Romano Prodi va poder ser investit, com a 80è Primer Ministre d'Itàlia.
Després de la gran influència del Partit Democràtic, L'Unione fou dissolta el 8 de febrer de 2008, amb el Partit Democràtic com el seu gran successor.
Components
Partit | Ideologia | Líder | |
---|---|---|---|
Demòcrates d'Esquerra (DS) | Socialdemocràcia | Piero Fassino | |
Democràcia és Llibertat - La Margarida (DL) | Centrisme | Francesco Rutelli | |
Partit de la Refundació Comunista (PRC) | Comunisme | Fausto Bertinotti | |
Federació dels Verds (FdV) | Ecologisme | Alfonso Pecoraro Scanio | |
Partit dels Comunistes Italians (PdCI) | Comunisme | Oliviero Diliberto | |
Rosa en el Puny (RnP) | Socioliberalisme | Emma Bonino | |
Itàlia dels Valors (IdV) | Populisme | Antonio Di Pietro | |
Unió de Demòcrates per Europa (UDEUR) | Democràcia Cristiana | Clemente Mastella | |
Els Socialistes Italians (SI) | Socialdemocràcia | Bobo Craxi | |
Moviment Republicans Europeus (MRE) | Socioliberalisme | Luciana Sbarbati | |
Lliga per l'Autonomia - Aliança Llombarda (LAL) | Regionalisme | Matteo Brivio | |
Partit Popular del Tirol del Sud (SVP) | Regionalisme | Luis Durnwalder | |
Partit dels Pensionistes (PP) | Interessos dels pensionistes | Carlo Fatuzzo |
DS, DL i MRE es van presentar a les eleccions com L'Ulivo. El Partit Democràtic (PD), una fusió de DS i DL, va substituir els seus partits predecessors com a membre de La Unió des de la seva fundació l'octubre de 2007, convertint-se en el partit membre més gran de l'aliança. També durant aquest temps, el SDI es va convertir en el Partit Socialista (PS).
Resultats electorals
Parlament italià
Any | Líder | Vots | % | Diputats | +/− | Vots | % | Senadors | +/- |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2006 | 19,036,986 (1r) | 49.8 | 348 / 630 |
Nou | 17,118,364 (2n) | 49.2 | 158 / 315 |
Nou |
Vegeu també
- Romano Prodi
- Eleccions legislatives italianes (2006)