Llengües nadahup

Infotaula de llenguaLlengües nadahup
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottolognada1235 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües nadahup, també conegudes com a Makú (Macú) or Vaupés–Japurá, formen una petita família lingüística al Brasil, Colòmbia i Veneçuela. El nom macú és pejoratiu, derivat d'una paraula arawak que significa "sense parla". Nadahup és un acrònim de les llengües constitutives.[1]

La família nadahup no s'ha de confondre amb altres idiomes que porten el nom de macú. Hi ha propostes que relacionen aquest llenguatge no classificat amb el nadahup, però també amb altres idiomes.

Relacions externes

Martins (2005: 342-370) agrupa les llengües arawak i Nadahup juntes com a part d'una proposta de família Makú-Arawak (Nadahup-Arawak),[2] però aquesta proposta ha estat rebutjada per Aikhenvald (2006: 237).[3]

Epps i Bolaños (2017) accepten la unitat de les quatre llengües nadahup, però no consideren que el puinave n'estigui relacionat.[4]

Contacte lingüístic

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les arawanes, guahibanes i tupí a causa del contacte.[5] Es pot trobar una discussió sobre les correspondències lèxiques i fonològiques entre el nadahup (Vaupés-Japurá) i les llengües tupí a Jolkesky i Cabral (2011).[6] Les llengües nadahup també tenen diversos préstecs de llengües tucanes[7] i nheengatu.[8]

Llengües

El nadahup consta d’uns quatre idiomes, basats en la intel·ligibilitat mútua. Nadeb i Kuyawi, Hup i Yahup, i Nukak i Kakwa, no obstant això, comparteixen el 90% del seu vocabulari i són mútuament intel·ligibles, de manera que només són idiomes separats en un sentit sociolingüístic. Aquestes quatre branques no són properes: tot i que la família es va suggerir per primera vegada el 1906, només s’han trobat 300 cognats, que inclouen pronoms però no hi ha altres formes gramaticals.

glossa Nadëb Hup Dâw Nïkâk
pare ʔɨb ʔip ʔiːp ʔiːp (Kakwa ʔip)
ou tɨb tip tɨp tip (Kakwa)
aigua mi mĩh mĩʔ mah (Kakwa)
dent təɡᵑ (Kuyawi) təɡᵑ təɡ —
casa — mõj mɔ͂j mɨ͂

Nadëb pot ser el més divergent; de les altres llengües, hi ha desacord sobre la col·locació del Nïkâk. Martins (1999) proposa dues classificacions, a l'espera de noves investigacions:

Martins, proposta A
Nadahup 

Nadëb (també conegut com kaburi; més el dialecte Kuyawi)


Vaupés

Nïkâk (també conegut com Nukak, més el dialecte Kakwa)



Dâw (també conegut com a Kuri-Dou, pejoratiu Kamã)



Hup (també conegut com a Jupdá; més el dialecte Yuhup/Yahup)




Martins, proposta B
Nadahup 

Nadëb (amb el dialecte kuyawi)


 Daw–Hup 

Dâw



Hup (amb el dialecte Yuhup)




Nïkâk (amb el dialecte Kakwa)



Tanmateix, Epps considera el hup i yahup com a idiomes diferents i sosté que la inclusió dels Nukak i Kakwa és poc tetimoniada, no s'ha demostrat i és de fet molt dubtosa:[9]

Epps
Nadahup 

Nadëb (amb el dialecte kuyawi)


Vaupés

Dâw




Hup



Yuhup





Jolkesky (2016)

Classificació interna per Jolkesky (2016):[5]

(† = extinta)

Puinave-Nadahup

Aquesta classificació també es repeteix a Nikulin (2019).[10]

Tipologia

Dâw i Hup—especialment Hup—han sofert una reestructuració gramatical sota la influència del tucano. Han perdut prefixos però han adquirit sufixos d'arrels verbals gramaticalitzades. També tenen arrels fortament monosil·làbiques, com es pot comprovar mitjançant la reducció de préstecs del portuguès a la seva síl·laba tònica, com en dâw yẽl’ '"diners", del portuguès dinheiro. El nadëb i el nïkâk, en canvi, tenen arrels polisil·làbiques. El nïkâk permet un únic prefix per paraula, mentre que el nadëb, que es troba fora de l'àrea lingüística del Vaupés, està fortament prefixant i polisintètic: Fins a nou prefixos per paraula (que és altament inusual per a l'Amazones), amb incorporació de noms, preposicions i adverbis.

Relacions genètiques

Rivet (de 1920), Kaufman (1994) i Pozzobon (1997) inclouen Puinave dins de la família. No obstant això, molts dels conjunts relacionats afirmats són falsos.[11]

Henley, Mattéi-Müller i Reid (1996) presenten evidències que el hoti (també conegut com a Yuwana) n'està relacionat.

El puinave forma part d’una hipotètica família macropuinave juntament amb les famílies arutani-sape i macú.

El macropuinave s'inclou a l'estoc "Macro-tucano" més gran de Joseph Greenberg, però això és universalment rebutjat. Una altra agrupació més gran i falsa és la "Macro-Makú" de Morris Swadesh.

Vocabulari

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per a les llengües macú.[12]

glossa Querarí Puináve Curicuriaí Dóu Tiquié Húbde Yehúbde Papury Marahan Nadöbö Par. Boá-Boá
un bignõũ hätämad méid méẽ taĩyába aihúb koop shedehen yavúratíb
dos txénõũ kán témid tubm mbeʔé kognáb powoːbe tömwópe magchíg
tres bexkámänõũ hepeyad mtaʔneuáp motuáb móneguap moraáb manap powóbe hayo
cap uaitíbn a-huyád nu deu-nũ nú nu nũ nux gi-nú
dents mäú mo-lóg táki deu-tógn tágn tagn tagn tang yö-tog ye-tög yi-tog
dona yádn de ai aːĩa áei amáidn aiyab taei höñ maria
aigua mã éd néx noː ndé nde nde dex nahöru nahögnö ugna
foc tekéd ndé behaú behoː ndégnho tegn tegn tenghon tögö tahõ
tabac héb xob hót hũúd hót hod hud hot exuta úhta
jaguar txamní yotdam yám yampi yám ñaám nyaam yaam awat awad duvád
tapir híuibe yap táx tax dá ta ta tógö tög taígn
casa me mo táup tob mõi mói móĩ mooi tob toob tóba

Proto-llengua

Per obtenir una llista de les reconstruccions seleccionades del macú proto-oriental per Martins (2005),[8] vegeu el corresponent article en portuguès.

Bibliografia

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller and Howard Reid (1996): "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropológica 83: 3–37. Caracas.
  • Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13–67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
  • Kaufman, Terrence. (1992) Guta
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). London: Routledge.
  • Pozzobon, Jorge (1997). Langue, société et numération chez les Indiens Makú (Haut Rio Negro, Brésil). Journal de la Société de Américanistes de París 83: 159–172. París.
  • Rivet, Paul and Constant Tastevin 1920: "Affinités du Makú et du Puinave"; Journal de la Société des Américanistes de París, n.s. t XII: 69–82. París.
  • Rivet, Paul; P. P. Kok and C. Tastevin 1925: "Nouvele contributión a l'étude de la langue Makú; International Journal of American Linguistics, vol. 3, n. 24, p.p. 129–132. New York.
Lexicons
  • Bolaños, K. (2010). Kakua phonology: first approach. University of Texas at Austin.
  • Conduff, K. W. (2006). Diccionario situacional del idioma Nukak. Bogotá: Iglesia Cristiana Nuevos Horizontes.
  • Erickson, T.; Erickson, C. G. (1993). Vocabulario Jupda-Español-Português. Santafé de Bogotá: Asociación Summer Institute of Linguistics.
  • Maciel, I. (1991). Alguns aspectos fonológicos e morfológicos da língua Máku. Masters dissertation. Brasilia: Universidade de Brasília.
  • Martins, V. (1999). Dicionário Nadëb Português / Português Nadëb. (Manuscript).
  • Martins, V. (2005). Reconstrução Fonológica do Protomaku Oriental. Amsterdam: Vrije Universiteit Amsterdam. (Doctoral dissertation).
  • Ramirez, H. (2006). A Língua dos Hupd'äh do Alto Rio Negro: dicionário e guia de conversação. São Paulo: Associação Saúde Sem Limites.
  • Migliazza, E. C. (1965). Fonología Makú. Boletim do MPEG. Antropología, 25:1-17.
  • Mattei-Müller, M. (n.d.). Vocabulario Comparativo Castellano-Kakwa Vaupes-Guaviare-Hodï. (Manuscript).

Referències

  1. ↑ Epps. P. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter. 2008. ISBN 978-3-11-019588-0
  2. ↑ Martins, Valteir. 2005. Reconstruçâo fonológica do protomaku oriental. Utrecht: Landelijke Onderzoekschool Taalwetenschap.
  3. ↑ Aikhenvald, Alexandra Y. 2006. Semantics and pragmatics of grammatical relations in the Vaupés linguistic area. In: Alexandra Y. Aikhenvald and R. M. W. Dixon (eds.), Grammars in Contact: A Cross-linguistics Typology, 237–266. Oxford: Oxford University Press.
  4. ↑ Epps, Patience; Katherine Bolaños. Reconsidering the “Makú” Language Family of Northwest Amazonia. International Journal of American Linguistics, Chicago, v. 83, n. 3, 467–507, Jul. 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
  6. ↑ Jolkesky, Marcelo; Ana Suelly Arruda Câmara Cabral. 2011. Desvendando as relações entre Tupí e Vaupés-Japurá. Encontro Internacional: Arqueologia e Linguística Histórica das Línguas Indígenas Sul-Americanas. Brasília, 24-28 October 2011.
  7. ↑ Epps, Patience. 2006. The Vaupes Melting Pot: Tucanoan Influence on Hup.
  8. ↑ 8,0 8,1 Martins, Valteir. 2005. Reconstrução Fonológica do Protomaku Oriental. LOT Dissertation Series. 104. Utrecht: LOT Netherlands Graduate School of Linguistics. (Doctoral dissertation, Vrije Universiteit Amsterdam).
  9. ↑ Patience Epps, The Vaupés Melting Pot: Tucanoan Influence on Hup. In Aikhenvald & Dixon, Grammars in contact: a cross-linguistic typology, 2006:130
  10. ↑ Nikulin, Andrey V. 2019. The classification of the languages of the South American Lowlands: State-of-the-art and challenges / Классификация языков востока Южной Америки. Illič-Svityč (Nostratic) Seminar / Ностратический семинар, Higher School of Economics, October 17, 2019.
  11. ↑ Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.
  12. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 

Enllaços externs

Wiktionary té una llista de formes reconstruïdes a Apèndix:Reconstruccions Proto-Makú