Magnetó de Bohr

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat ${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }$) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró.^[1] El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, ^[2][3] i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.^[4]

En unitats del sistema internacional es defineix com a:

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }={e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }$

i en unitats del sistema CGS com a:

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }={e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }c}$

en què:

${\displaystyle e}$ és la càrrega elemental,

${\displaystyle \hbar }$ és la constant de Planck,

${\displaystyle m_{e}$ és la massa en repòs de l'electró,

${\displaystyle c}$ és la velocitat de la llum.

En unitats del SI el seu valor és:

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }$ = 9.274 009 49(80) × 10^-24 J·T^-1

En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament: ^{[5] [6][7]}

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,=9,274\,009\,15(23)\times 10^{-21}$ erg·G^-1

En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,={\frac {1}{2}$

Expressat en electró-volts:

${\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,=5,788\,381\,755\,5(79)\times 10^{-5}$ eV·T^-1

Referències

Vegeu també

• Magnetó nuclear.