Malaltia de Lyme
  | |
| Tipus | malaltia bacteriana primària, borreliosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia, dermatologia, neurologia i cardiologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | eritema migrant crònic, fatiga muscular, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, fasciculació, parestèsia, vertigen, arrítmia, dolor neuropàtic crònic, febre, neuritis, meningitis, meningoencefalitis, miocarditis, artritis, encefalomielitis i miocardiopatia hipertròfica |
| Exàmens | Transferència Western, exploració física, ELISA, punció lumbar i biòpsia |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió per paparres, Ixodes pacificus i Ixodes scapularis |
| Causat per | Borrelia burgdorferi |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1C1G |
| CIM-10 | A69.2 |
| CIM-9 | 088.81 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 1531 |
| MedlinePlus | 001319 |
| eMedicine | 330178, 965922 i 786767 |
| Patient UK | lyme-disease-pro |
| MeSH | D008193 |
| Orphanet | 91546 |
| UMLS CUI | C0024198, C0752235, C0752235 i C0024198 |
| DOID | DOID:11729 |
La malaltia de Lyme, també coneguda com a borreliosi, és una malaltia infecciosa que es transmet a través de les paparres,[1] i és causada pel bacteri Borrelia burgdorferi.[2]
El criteri diagnòstic del CDC exclou molts casos de Lyme i s'ha demostrat en molts estudis que les proves serològiques donen molts falsos negatius de diagnòstic, a causa de no haver-hi millors proves. Lyme és coneguda com la nova gran imitadora, ja que pot presentar les símptomes d'altres malalties com síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia, esclerosi múltiple, ELA, lupus, etc.[3]
Hi ha prou proves que indiquen que la infecció activa per B. burgdorferi és la causa de la persistència dels símptomes en el Lyme Crònic. Si no es detecta a temps és possible que evolucioni a la seva forma crònica, i que, per tant, els afectats necessitin tractament antibiòtic perllongat i fins i tot indefinit.
Aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada als Estats Units (a Lyme, Connecticut) l'any 1975.[4] Gairebé el 100% dels casos es presenten durant l'estació càlida. Al principi es desenvolupa l'etapa inicial de la malaltia, també anomenada «Malaltia de Lyme inicial», però si no rep el tractament mèdic indicat, aquesta pot derivar en la seva etapa secundària i, fins i tot, pot agreujar-se i desencadenar una etapa terciària.
La sospita inicial que aquests agents produïen quadres clínics autolimitats, ha estat totalment superada després de la descripció de formes greus i de quadres d'evolució crònica en pacients no tractats.
La patogènesi d'aquest grup de patologies, en la qual el dany vascular i el neurotropisme són una constant en Rickettsia, Borrelia, Coxiella, i les lesions granulomatoses i el tropisme per cèl·lules endotelials ho són en Bartonella i Francisella, situa als pacients davant d'agents amb una agressivitat que és important identificar, prevenir i tractar. Cada any moren a Espanya pacients afectats per la febre botonosa, el no reconeixement precoç de la infecció per Borrelia burgdorferi (malaltia de Lyme) dona lloc a manifestacions neurològiques difícils de tractar i que poden deixar seqüeles permanents.[5]
Símptomes
Malaltia de Lyme primària
Es caracteritza per presentar una lesió vermella i aixecada, en el lloc on es troba la picada de la paparra. A més, entre els símptomes hi ha un quadre semblant a la grip (febre, dolors musculars i en les articulacions), a més de mal de cap i inflamació de les articulacions.[3]
Es diagnostica mitjançant un examen físic en el qual es demostren anomalies cardíaques, en les articulacions, o en el cervell. També es recomana fer un examen de ELISA.[6]
El tractament consisteix en l'aplicació d'antibiòtics, que varien depenent de l'estat de la malaltia, i de l'edat del pacient. Un altre medicament que se sol administrar és l'ibuprofè, per alleujar la inflamació.[7]
Malaltia de Lyme secundària
En aquesta fase de la malaltia, a més dels símptomes inicials, es presenten: palpitacions, visió borrosa, problemes neurològics (deterioració del llenguatge, al·lucinacions, paràlisi facial, moviments maldestres).
En aquest cas l'examen físic va mostrar deficiències cardíaques i neurològiques. S'utilitza l'examen ELISA per examinar la presència d'anticossos contra el bacteri i es fa servir l'examen Western blot, per confirmar la infecció, a més d'altres exàmens per confirmar els símptomes.[8]
El tractament és igual que l'anterior, només que s'utilitzen dosis majors i generalment ceftriaxona per tractar aquesta fase de la malaltia.
Malaltia de Lyme terciària
La fase terciària de la Malaltia de Lyme pot tenir lloc mesos, o fins i tot anys després de l'etapa inicial.
Als símptomes anteriorment esmentats es poden agregar trastorns neurològics més greus (confusió, trastorns del son, pèrdues de memòria), i complicar-se en una artritis permanent, a causa de les complicacions musculoesquelètiques.[9]
Aquí el tractament consisteix a injectar grans dosis d'antibiòtics (en aquests casos generalment es fa servir penicil·lina o ceftriaxona per detenir la infecció.) El pronòstic sol ser positiu, però, els símptomes de l'artritis no desapareixen.[10]
Malaltia de Lyme crònica
La malaltia crònica ocorre quan la infecció persisteix malgrat haver subministrat tractament antibiòtic (hi ha bastants proves científiques sobre el tema, cultius i proves d'ADN positives que demostren la persistència malgrat el tractament antibiòtic).[11]
Prevenció
Eliminació de la paparra
Les paparres ancorades a la pell s'hauran de retirar immediatament, ja que l'eliminació en 36 hores pot reduir les taxes de transmissió.[12] Els remeis populars per a l'eliminació de les paparres tendeixen a ser ineficaços, no ofereixen avantatges en la prevenció de la transferència de malalties i poden augmentar els riscos de transmissió o infecció.[13] El millor mètode és simplement treure la paparra amb pinces el més a prop possible de la pell, sense torçar-la i evitar triturar el cos de la paparra o treure el cap del cos de les paparres.[14] El risc d'infecció augmenta amb el temps que s'adjunta la paparra, i si s'adjunta una paparra per menys de 24 hores, la infecció és poc probable. No obstant això, atès que aquestes paparres són molt petites, sobretot en el moment de la nimfa, la detecció ràpida és bastant difícil.[12] La Societat Australasiana d'Immunologia Clínica i Al·lèrgia no recomana l'ús de pinces quan la persona pugui ser al·lèrgica, ja que pot provocar una anafilaxi. En comptes de pinces, es recomana matar primer la paparra utilitzant un producte que permeti congelar-la ràpidament per evitar així que s'injecti més saliva contenint al·lèrgens i, posteriorment, s'hauria de retirar la paparra en un lloc segur com una sala d'emergències d'un hospital.[15]
Antibiòtics preventius
El risc de transmissió infecciosa augmenta amb la durada de l'adhesió de la paparra.[10] Requereix entre 36 i 48 hores d'adhesió al bacteri que fa que Lyme viatgi des de la paparra cap a la seva saliva.[10] Si es troba una paparra de cérvol que té prou probabilitat de portar Borrelia a una persona i es retira, i si la paparra ha estat connectada durant 36 hores o està ancorada, una sola dosi de doxiciclina s'administra en les 72 hores posteriors a la seva eliminació. pot reduir el risc de malaltia de Lyme. Generalment no es recomana per a totes les persones mossegades, ja que el desenvolupament de la infecció és rar: caldria que es tractés al voltant de 50 persones picades d'aquesta manera per evitar un cas d'eritema migrans (és a dir, la típica erupció que es troba al voltant del 70-80% de les persones infectades).[10]
Exposició laboral
Els treballadors a l'exterior corren el risc de patir la malaltia de Lyme si treballen en llocs amb paparres infectades. El 2010, es va registrar el major nombre de casos confirmats de malaltia de Lyme a Nova Jersey, Pennsilvània, Wisconsin, Nova York, Massachusetts, Connecticut, Minnesota, Maryland, Virgínia, New Hampshire, Delaware i Maine. Els treballadors nord-americans dels estats del nord-est i del centre del nord tenen el major risc d'exposició a les paparres infectades. Les garrafes també poden transmetre altres malalties transmeses per les paparres als treballadors d'aquestes i d'altres regions del país. És probable que n’hi hagi en llocs de treball amb fustes, arbusts, herbes altes o deixalles de fulles. Els treballadors a l'aire lliure han de tenir molta cura per protegir-se a finals de primavera i estiu quan les paparres joves són més actives.[16]
Tractament
Els antibiòtics són el tractament primari.[17] L'enfocament específic del seu ús depèn de l'individu afectat i de l'estadi de la malaltia.[17] Per a la majoria de les persones amb infeccions precoç localitzades, l'administració oral de doxiciclina és àmpliament recomanada com a primera opció, ja que és eficaç no només contra els bacteris de Borrelia, sinó també a diverses malalties portades per les paparres.[17] La doxiciclina està contraindicada en nens menors de vuit anys i en dones embarassades o en lactància; alternatives a la doxiciclina són amoxicilina, cefuroxima axetil i azitromicina.[17] Les persones amb infeccions difoses o tardanes poden tenir malalties cardíaques simptomàtiques, artritis de Lyme refractàries o símptomes neurològics com la meningitis o l'encefalitis.[17] Es recomana l'administració intravenosa de ceftriaxona com a primera opció en aquests casos;[17] les cefotaximes i la doxiciclina estan disponibles com a alternatives.[17]
Galeria
En la cultura popular
En l'episodi 7 de la quarta temporada de House, MD el pacient pateix aquesta malaltia. Addicionalment, en un episodi d'Els Simpson la mestra de Lisa (Miss Hoover) pateix el mal de Lyme, que posteriorment resulta ser psicosomàtic. També en un episodi de la sèrie Scrubs un dels pacients patia aquesta malaltia.[18]
Referències
- ↑ «Clinical practice. Lyme disease». The New England Journal of Medicine, 370, 18, maig 2014, pàg. 1724–1731. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2016. DOI: 10.1056/NEJMcp1314325. PMC: 4487875. PMID: 24785207 [Consulta: 12 març 2019].
- ↑ «Identification of a novel pathogenic Borrelia species causing Lyme borreliosis with unusually high spirochaetaemia: a descriptive study». The Lancet. Infectious Diseases, 16, 5, maig 2016, pàg. 556–564. DOI: 10.1016/S1473-3099(15)00464-8. PMC: 4975683. PMID: 26856777.
- ↑ 3,0 3,1 «Signs and Symptoms of Lyme Disease», 11-01-2013. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 2 març 2015].
- ↑ Ja descrita prèviament a Europa com «Eritema Crònic migranyós» des de 1909, (Afzelius), i en 1920-1940 va ser cridada Neuroborreliosis. L'agent causal pren nom de l'aïllament d'una nova espècie de Borrelia en 1981 (B. burgdorferi).
- ↑ «Borrelia». A: Baron S. Baron's Medical Microbiology. 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2.
- ↑ Wilske B (2005). "Epidemiology and diagnosis of Lyme borreliosis". Annals of Medicine. 37 (8): 568–79. doi:10.1080/07853890500431934. PMID 16338759.
- ↑ Steere AC, McHugh G, Damle N, Sikand VK (July 2008). "Prospective study of serologic tests for lyme disease". Clinical Infectious Diseases. 47 (2): 188–95. doi:10.1086/589242. PMC 5538270. PMID 18532885.
- ↑ Marcus, Karl (1910). "Verhandlungen der dermatologischen Gesellschaft zu Stockholm". Arch. Dermatol. Syph. 101 (2–3): 403–06. doi:10.1007/BF01832773.
- ↑ «Lyme disease: a rigorous review of diagnostic criteria and treatment». Journal of Autoimmunity, 57, febrer 2015, pàg. 82–115. DOI: 10.1016/j.jaut.2014.09.004. PMID: 25451629.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Wright WF, Riedel DJ, Talwani R, Gilliam BL (June 2012). "Diagnosis and management of Lyme disease". American Family Physician. 85 (11): 1086–93. PMID 22962880. Archived from the original on 27 September 2013.
- ↑ Feder HM, Johnson BJ, O'Connell S, Shapiro ED, Steere AC, Wormser GP, Agger WA, Artsob H, Auwaerter P, Dumler JS, Bakken JS, Bockenstedt LK, Green J, Dattwyler RJ, Munoz J, Nadelman RB, Schwartz I, Draper T, McSweegan E, Halperin JJ, Klempner MS, Krause PJ, Mead P, Morshed M, Porwancher R, Radolf JD, Smith RP, Sood S, Weinstein A, Wong SJ, Zemel L (October 2007). "A critical appraisal of "chronic Lyme disease"". The New England Journal of Medicine. 357 (14): 1422–30. doi:10.1056/NEJMra072023. PMID 17914043.
- ↑ 12,0 12,1 Piesman J, Dolan MC (May 2002). "Protection against lyme disease spirochete transmission provided by prompt removal of nymphal Ixodes scapularis (Acari: Ixodidae)". Journal of Medical Entomology. 39 (3): 509–12. doi:10.1603/0022-2585-39.3.509. PMID 12061448.
- ↑ «Tickbitepreventionweek». Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 5 juny 2014].
- ↑ Zeller JL, Burke AE, Glass RM (June 2007). "JAMA patient page. Lyme disease". JAMA. 297 (23): 2664. doi:10.1001/jama.297.23.2664. PMID 17579234.
- ↑ «Tick Allergy», 2014. Arxivat de l'original el 14 maig 2015. [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ «Lyme disease». The Centers for Disease Control and Prevention, 12-10-2016. Arxivat de l'original el 17 juny 2017. [Consulta: 22 juny 2017].Plantilla:CDC
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 Wright WF, Riedel DJ, Talwani R, Gilliam BL (June 2012). "Diagnosis and management of Lyme disease". American Family Physician. 85 (11): 1086–93. PMID 22962880. Archived from the original on 27 September 2013.
- ↑ LoGiudice K, Ostfeld RS, Schmidt KA, Keesing F (January 2003). "The ecology of infectious disease: effects of host diversity and community composition on Lyme disease risk". Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 100 (2): 567–71. Bibcode:2003PNAS..100..567L. doi:10.1073/pnas.0233733100. PMC 141036. PMID 12525705.
