Minut

Infotaula d'unitatMinut
Tipusunitat de temps, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatshora Modifica el valor a Wikidata
Unitat dedurada Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI60 s Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard0,01666667 h
0,0006944444 d Modifica el valor a Wikidata

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons. Cada 60 minuts fan 1 hora.[1][2]

Un minut (de símbol ′) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.[3]

Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.

Equivalències

Les relacions d'equivalència següents vinculen al minut amb altres unitats de mesura de temps:

1 dia = 24 hores = 1.440 minuts
1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts
1 any comú = 525.600 minuts
1 any de traspàs = 527.040 minuts
1 minut = 60 segons

Etimologia

Ve del llatí "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis.[4] Així mateix el "segon" prové del llatí "(pars) minuta secunda" és a dir, segon dígit o part fraccionaria.

Història

Des de principis del segon mil·lenni abans de Crist, els mesopotàmics comptaven en base 60 usant una numeració posicional derivada del sistema numèric de tipus additiu i de base mixta dels sumeris. Aquest sistema s'associa generalment a la civilització Babilònia, que va ocupar el sud de Mesopotàmia a partir del 1800 a. C. fins a principis de la nostra era.

El primer registre existent de la subdivisió de l'hora sexagesimalment en minuts, segons, terços i quarts es remunta a l'any 1000 en un comentari de Al-Biruni sobre el còmput dels mesos al calendari jueu.[5]

El 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia en dates del calendari especificades.[6] La introducció del minuter en els rellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral per Thomas Tompion, un rellotger anglès, el 1675.[7]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minut
  1. ↑ «BIPM - SI Brochure, Table 6». Arxivat de l'original el 2019-06-10. [Consulta: 12 setembre 2018].
  2. ↑ Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 86. ISBN 84-316-6978-2. 
  3. ↑ Corbalán Yuste, 2003, p. 93.
  4. ↑ «Wisteme | What is the origin of hours, minutes and seconds?», 24-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 17 agost 2018].
  5. ↑ Al-Biruni. The Chronology of Ancient Nations, 1879, p. 147–149. 
  6. ↑ R Bacon. The Opus Majus of Roger Bacon. University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231. ISBN 978-1-85506-856-8. 
  7. ↑ Mitman, Carl «The Story of Timekeeping». The Scientific Monthly, 22, 5, 1926, pàg. 424–427. JSTOR: 7652.