William Wyler

Infotaula de personaWilliam Wyler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementWilhelm Weiller
1r juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Mülhausen (Imperi Alemany)
Mort27 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatImperi Alemany Imperi Alemany
Estats Units Estats Units
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema, actor, actor de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata –  1970 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMargaret Sullavan (1934–1936)
Margaret Tallichet (1938–1981) Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine Wyler
 ( Margaret Tallichet) Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert Wyler Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarl Laemmle (cosí germà)
Cathy O'Donnell (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0943758 Allocine: 768 Rottentomatoes: celebrity/william_wyler Allmovie: p117452 TV.com: people/william-wyler TMDB.org: 10001
Discogs: 2507226 Find a Grave: 5005 Modifica el valor a Wikidata

William Wyler (Mülhausen, avui França, llavors Imperi alemany, 1 de juliol de 1902 - Los Angeles, Califòrnia, 27 de juliol de 1981) va ser un prolífic director de cinema, guionista i productor estatunidenc, tres vegades guanyador de l'Oscar al millor director. Era conegut per realitzar desenes de preses de cadascuna de les escenes de les seves pel·lícules, i per exigir control sobre la història, les localitzacions i el personal de cada producció; la seva naturalesa meticulosa i la seva atenció al detall van ser efectius,[1] car va assolir tant l'èxit popular com el de la crítica.[2]

Entre les obres més rellevants destaquen Ben-Hur (1959), Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives, 1946) i Mrs. Miniver (1942), amb les que va guanyar els premis Oscar al millor director, així com a la millor pel·lícula, sent l'únic director que fins al 2019 ha guanyat tres Oscar a la millor pel·lícula. La primera nominació fou per a Desengany, el 1936, i la seva carrera va ser d'una activitat continuada d'un grandíssim nivell.[1]:24

Sobre ell, com a gran director, Bette Davis va dir que "havia conegut tots els horrors d'actuar sense direcció i sota una mala direcció. Quan treballà amb ella a Jezebel va saber què era un gran director i el què podia significar per a una actriu." I va afegir que "sempre li estaria agraïda per la seva duresa i la seva genialitat".[3]:162[4]

Biografia

Primers anys

Wyler va néixer amb el nom de Wilhelm Weiller en una família jueva de Mülhausen,[5]:1220 a la regió francesa d'Alsàcia (en aquell temps, part de l'Imperi alemany).[3]:3 En la seva infància va assistir a diverses escoles on es va guanyar la reputació d'un dimoniet, un nen difícil, i va ser expulsat més d'una vegada per mala conducta.[5]:1222 Es va educar a Lausana (Suïssa), i després va estudiar violí en el Conservatori de París. Estava emparentat amb Carl Laemmle, fundador dels estudis Universal Pictures, per part de la seva mare, cosina de Laemmle.[2] De vegades, a casa seva, amb la seva família i els seus amics escenificaven obres com a aficionats, per a gaudir-ne.[5]:1223

La família pensava que Wyler es faria càrrec de l'empresa familiar de merceria a Mulhouse, França. Però no li interessava aquesta feina; després de la Primera Guerra Mundial va passar un any treballant amb feines malpagades a París. Veient la situació, la seva mare va contactar amb el seu cosí llunyà, Carl Laemmle, propietari d'Universal Studios, per si podia oferir-li feina. El 1921, Laemmle el va contractar per treballar a Universal Studios, a Nova York. Després de treballar uns quants anys a Nova York on, fins i tot, va formar part de la New York Army National Guard, Wyler es va traslladar a Hollywood per començar a treballar en pel·lícules.[6]:37 El 1923, Wyler va arribar a Los Angeles i va començar a fer feina a Universal Studios, netejant els escenaris i ajudant en la logística. Va arribar a va ser contractat com a segon assistent. Però la seva dedicació laboral era desigual, i sovint jugava a billar a l'altre costat de l'estudi o organitzava jocs de cartes durant l'horari laboral. Després de diferents alts i baixos (inclòs un acomiadament), Wyler va fer un canvi per convertir-se en director. Va començar com a tercer ajudant de direcció i el 1925 es va convertir en el director més jove d'Universal Universal Studios, dirigint westerns.

Carrera com a director

Va dirigir la seva primera pel·lícula que no era un western fou Anybody Here Seen Kelly?, el 1928. Va tenir continuïtat en les seves primeres pel·lícules "part-talkie" –cinema mut amb moments sonors–: The Shakedown i The Love Trap; va demostrar que era molt capaç com a director. El 1928, es va convertir en ciutadà naturalitzat estatunidenc.[3]:73 La seva primera pel·lícula sonora es realitzà el 1929; fou Hell's Heroes, rodada al desert de Mojave.

Aviat va demostrar que era un director molt competent, detallista, i molt valorat pels mateixos actors. A principis dels anys trenta es va convertir en un dels millors actius de la Universal, tot dirigint pel·lícules tan sòlides com ara The Love Trap (1929), Hell's Heroes (1930), Tom Brown of Culver (1932) i The Gay Deception (1935); tant dirigia drames (The Storm, A House Divided, Counsellor at Law) com comèdies (Her First Mate, The Good Fairy). Més tard, va ser contractat per Samuel Goldwyn i va dirigir pel·lícules de gran qualitat: These Three (1936), Rivals (1936), Desengany (1936),[7] Carrer sense sortida (1937), Jezebel (1938), Cims borrascosos (1939).[8]

Va ser en aquells anys que Wyler va iniciar la seva famosa col·laboració amb el cinematògraf Gregg Toland. Toland i Wyler van crear pràcticament l'estil de realització del cinema d'"enfocament profund" en el qual es podien veure múltiples capes d'acció o personatges en una escena; la seqüència més famosa va ser l'escena del bar de Els millors anys de la nostra vida. Toland va aprofitar el focus profund que va dominar amb Wyler quan va disparar a Orson Welles a Ciutadà Kane (1941).[9][10]

Dècada del 1940

La dècada del 1940 també s'inicià amb la direcció de grans pel·lícules –La carta (1940), El foraster (1940), i La lloba (1941)– i de reconeixement a actors i actrius que ell dirigí. Bette Davis va rebre tres nominacions a l'Oscar pel seu treball en pantalla sota la direcció de Wyler, la tercera amb La lloba. Havia guanyat el seu segon Oscar per la seva interpretació a la pel·lícula Jezebel (1938).[11][12] El 1972 va dir a Merv Griffin que Wyler la havia format per ser una "actriu molt millor" de la que havia estat.[13] L'any 1977, Bette Davis, durant el discurs per recollir el premi AFI Life Achievement li va repetir el seu reconeixement.[14] De la mateixa manera, Laurence Olivier, que va rebre la seva primera nominació als Oscar amb Cims borrascosos (1939) sota la direcció de Wyler, en va dir: "Si algun actor té problemes en la seva carrera, si no pot dominar el mitjà i es pregunta si val la pena seguir, que resi per trobar a un home com William Wyler".[15]:86 va ser la història d'una família anglesa de classe mitjana que s'adaptava a la guerra a Europa i al bombardeig a Londres.

Entre 1942 i 1945, Wyler va servir com a comandant en el cos aeri de l'exèrcit dels Estats Units i va dirigir el documental Memphis Belle: A Story of a Flying Fortress.[16] També va dirigir dues pel·lícules per captar l'estat d'ànim de la nació a mesura que es preparava per a la batalla: Mrs. Miniver i Els millors anys de la nostra vida. Mrs. Miniver (1942) va ser el seu primer Oscar al millor director.[17] Mrs. Miniver narra la història d'una família anglesa de classe mitjana que s'adapta a la guerra a Europa i al bombardeig (The Blitz) sobre Londres.[18][19] Va ajudar a preparar el públic nord-americà a la vida en temps de guerra (i va galvanitzar el suport als britànics).[18][20] Els millors anys de la nostra vida (1946) conta la història de tres veterans que arribaven a casa i s'adaptaven a la vida civil, dramatitzant els problemes dels veterans que regressaven amb qui havien quedat en la rereguarda.[21] Wyler va assolir amb ambdues pel·lícules tant el premi de l'acadèmia al millor director com el premi a la millor pel·lícula.

El 1949 Wyler va dirigir The Heiress, que va permetre que Olivia de Havilland guanyés el seu segon Oscar i va obtenir Oscars addicionals per a la millor direcció, al millor disseny de vestuari i a la millor música. Alguns consideren que la pel·lícula és un element destacat de la seva carrera; segons un crític, "podria causar enveja fins i tot en les actrius més versàtils i de més èxit".[22][23][24]

Dècada del 1950

Durant els anys cinquanta Wyler va dirigir tot un seguit de pel·lícules aclamades per la crítica. El 1951, Wyler va produir i dirigir Kirk Douglas i Eleanor Parker a Detective Story, retratant un dia a la vida de les diverses persones en un grup de detectius. Lee Grant i Joseph Wiseman van debutar a la pel·lícula, que va ser nominada a quatre premis Oscar, inclòs un per a Grant.[25] El crític Bosley Crowther va lloar la pel·lícula, descrivint-la com "una pel·lícula absorbent i ràpida del productor-director William Wyler, amb l'ajuda d'un repartiment fi i sensible".[26]

Carrie es va estrenar el 1952 amb Jennifer Jones i Laurence Olivier. Carrie va rebre dues nominacions als Oscar pel al millor vestuari i a la millor direcció artística. Alguns crítics afirmen que és una de les millors pel·lícules d'Olivier però, a causa de la temàtica passada de moda, la pel·lícula va ser poc apreciada.[15]:128[27] Per a Michael Billington, Laurence Olivier hauria d'haver guanyat un Oscar per la seva inoblidable actuació a Carrie.[28]:137

Amb Vacances a Roma (1953), va presentar Audrey Hepburn al públic nord-americà i li aconseguir el seu primer Oscar.[29][30] La pel·lícula va tenir un èxit instantani, guanyant també un Oscar al millor vestuari (Edith Head) i al millor guió (Dalton Trumbo). Hepburn acabaria fent tres pel·lícules amb Wyler.[31][32]

Dues altres gran pel·lícules foren The Heiress, amb la que Olivia de Havilland va guanyar el seu segon Oscar i Ben Hur, amb la qual va aconseguir tots els Oscar de l'edició de 1959. Wyler va guanyar el seu tercer Oscar al millor director i Charlton Heston el seu primer i únic Oscar al millor actor.[33][34][35] Heston recordava en la seva autobiografia que inicialment tenia dubtes sobre acceptar el paper; però el seu agent li va dir: "No saps que els actors participen amb Wyler sense ni tan sols llegir el maleït guió? T'ho dic, has de fer aquesta pel·lícula".[36]

Darrers anys

El 1965, Wyler va obtenir el Premi Irving G. Thalberg als assoliments de tota la seva carrera. Onze anys més tard, va rebre el premi a tota la seva trajectòria per part de l'American Film Institute. A més dels premis de l'Acadèmia que va aconseguir, deu de les seves pel·lícules van ser nominades a la millor pel·lícula. Va rebre dotze nominacions com a millor director, i el va guanyar tres vegades, mentre que tres dotzenes dels seus actors van guanyar el premi o hi van ser nominats.

El 1968 va dirigir Barbra Streisand en la seva primera pel·lícula com a protagonista, Funny Girl, amb Omar Sharif, que es va convertir en un enorme èxit financer i va rebre vuit nominacions als Oscar. Streisand va guanyar l'Oscar a la millor actriu, convertint-se en el tretzè actor o actriu en guanyar un Oscar sota la direcció de Wyler.[36]:385[37][38][39]

La darrera pel·lícula que va dirigir Wyler va ser No es compra el silenci, el 1970. La major part dels directors de cinema més famosos tenen el seu propi estil particular, però Wyler, com Michael Curtiz, no el va tenir. No va construir un conjunt d'intèrprets a l'estil de Capra, Sturges o Ford. Va dirigir pel·lícules de tota classe, sense cap tema que fóra la seva marca personal. Però, les seves pel·lícules estaven sempre ben fetes i resultaven belles.

El 24 de juliol de 1981, Wyler va ser entrevistat al costat de la seva filla, la productora Catherine Wyler per a Dirigida per William Wyler, un documental de PBS sobre la seva vida i la seva carrera.[40] Tan sols tres dies més tard, Wyler va morir d'un atac de cor. Les últimes paraules de Wyler en la pel·lícula es referien a una visió de direcció de la seva «pròxima pel·lícula... Going Home (Retorn a la llar)». Wyler està enterrat en el cementiri de Forest Lawn Memorial Park a Glendale (Califòrnia).[41][42][43][44]

Filmografia com a director

  • The Crook Buster (1925)
  • The Gunless Bad Man (1926)
  • Ridin' for Love (1926)
  • The Fire Barrier (1926)
  • Don't Shoot (1926)
  • The Pinnacle Rider (1926)
  • Martin of the Mounted (1926)
  • Lazy Lightning (1926)
  • The Stolen Ranch (1926)
  • The Two Fister (1927)
  • Kelcy Gets His Man (1927)
  • Tenderfoot Courage (1927)
  • The Silent Partner (1927)
  • Blazing Days (1927)
  • Shooting Straight (1927)
  • Galloping Justice (1927)
  • The Haunted Homestead (1927)
  • Hard Fists (1927)
  • The Lone Star (1927)
  • The Home Trail (1927)
  • Gun Justice (1927)
  • The Phantom Outlaw (1927)
  • The Square Shooter (1927)
  • The Horse Trader (1927)
  • Daze of the West (1927)
  • The Border Cavalier (1927)
  • Desert Dust (1927)
  • Thunder Riders (1928)
  • Anybody Here Seen Kelly? (1928)
  • The Shakedown (1929)
  • The Love Trap (1929)
  • Hell's Heroes (1930)
  • The Storm (1930)
  • A House Divided (1931)
  • Tom Brown of Culver (1932)
  • Her First Mate (1933)
  • Counsellor at Law (1933)
  • Glamour (1934)
  • The Good Fairy (1935)
  • The Gay Deception (1935)
  • Barbary Coast (1935) (sense acreditar; substituït per Howard Hawks)
  • These Three (1936)
  • Desengany (Dodsworth) (1936)
  • Rivals (Come and Get It) (1936)
  • Punt mort (Dead End) (1937)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors. London: Quercus Publishers (2009) ISBN 978-1-84724-512-0
  2. ↑ 2,0 2,1 «Wyler, William (1902-1981), American film director and producer - American National Biography». [Consulta: 27 març 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Madsen, Axel. William Wyler: the Authorized Biography. New York: Thomas Y. Crowell, 1973. ISBN 0-491-01302-7
  4. ↑ «Photo of William Wyler going over a scene with Bette Davis». [Consulta: 27 març 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Wakeman, John, ed. World Film Directors: Vol. I, 1890–1945. New York: H.W. Wilson Co., 1987. ISBN 978-0-8242-0757-1
  6. ↑ Herman, Jan. A Talent for Trouble: The Life of Hollywood's Most Acclaimed Director. New York: G.P. Putnam's Sons, 1995. ISBN 0-399-14012-3
  7. ↑ SonOfASpaceApe. «TCM 1936 Best Picture 1of3 Dodsworth (Intro)», 21-02-2014. [Consulta: 27 març 2018].
  8. ↑ Movieclips Trailer Vault. «Wuthering Heights Official Trailer No. 1 - David Niven Movie (1939) HD», 05-10-2012. [Consulta: 27 març 2018].
  9. ↑ Photo of William Wyler and cinematographer Gregg Toland discussing Wuthering Heights
  10. ↑ Photo of William Wyler directing Merle Oberon and Laurence Olivier in Wuthering Heights
  11. ↑ Jezebel (1938) - Trailer 1, Warner Movies
  12. ↑ Jezebel (1938) - Trailer 2, Digicom TV
  13. ↑ Merv GriffinShow. «Bette Davis interview- Jezebel (Merv Griffin Show 1972)», 16-07-2012. [Consulta: 27 març 2018].
  14. ↑ American Film Institute. «Bette Davis Accepts the AFI Life Achievement Award in 1977», 05-04-2011. [Consulta: 27 març 2018].
  15. ↑ 15,0 15,1 Vermilye, Jerry. The Complete Films of Laurence Olivier, Citadel Press (1992)
  16. ↑ The Memphis Belle - A Story Of A Flying Fortress (1944), full film
  17. ↑ «Candid photo of Wyler, Greer Garson and Walter Pidgeon taking a break». [Consulta: 27 març 2018].
  18. ↑ 18,0 18,1 Hay, Peter. MGM: When the Lion Roars, Turner Publications (1991) ISBN 978-1-878685-04-9
  19. ↑ «Google Image Result for https://nighthawknews.files.wordpress.com/2014/08/greer-garson-william-wyler-mrs-miniver.jpg». [Consulta: 27 març 2018].
  20. ↑ Movieclips Trailer Vault. «Mrs. Miniver Official Trailer No. 1 - Reginald Owen Movie (1942) HD», 05-10-2012. [Consulta: 27 març 2018].
  21. ↑ Video Detective. «The Best Years of Our Lives Trailer 1946», 09-06-2014. [Consulta: 27 març 2018].
  22. ↑ "Olivia de Havilland", Los Angeles Times
  23. ↑ Photo of William Wyler directing Olivia de Havilland in a scene from The Heiress
  24. ↑ Photo of William Wyler directing Montgomery Clift and Olivia de Havilland in The Heiress
  25. ↑ Interview: Lee Grant, "Inside the Actors Studio" 1998
  26. ↑ Crowther, Bosley. Detective Story. The New York Times film review, November 7, 1951. Last accessed: December 26, 2007.
  27. ↑ MovieMadd111. «[Carrie 1952 George/Carrie - Por una Cabeza]», 22-11-2010. [Consulta: 27 març 2018].
  28. ↑ Sinyard, Neil. A Wonderful Heart: The Films of William Wyler, McFarland (2013) p. 216
  29. ↑ Roman Holiday -trailer, Paramount Movies
  30. ↑ Oscars. «Audrey Hepburn Wins Best Actress: 1954 Oscars», 24-04-2008. [Consulta: 27 març 2018].
  31. ↑ Ferrer, Sean Hepburn. Audrey Hepburn, An Elegant Spirit: A Son Remembers, Simon & Schuster (2003) ebook
  32. ↑ «Photo of William Wyler with Audrey Hepburn». [Consulta: 27 març 2018].
  33. ↑ William Wyler receiving Oscar for Ben-Hur
  34. ↑ Charlton Heston accepting Best Actor Award for Ben Hur, Oscars
  35. ↑ Movieclips Trailer Vault. «Ben-Hur (1959) Official Blu-Ray Trailer - Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd Movie HD», 07-02-2014. [Consulta: 27 març 2018].
  36. ↑ 36,0 36,1 Miller, Gabriel: William Wyler: The Life and Films of Hollywood's Most Celebrated Director. Lexington: University Press of Kentucky, 2013. ISBN 978-0-8131-4209-8
  37. ↑ cherish864407. «Funny Girl 1968 Movie Trailer», 27-08-2010. [Consulta: 27 març 2018].
  38. ↑ Oscars. «Katharine Hepburn and Barbra Streisand Tie for Best Actress: 1969 Oscars», 26-10-2010. [Consulta: 27 març 2018].
  39. ↑ William Wyler movies, Ultimate Movie Rankings
  40. ↑ "Directed by William Wyler", PBS
  41. ↑ «William Wyler (1902 - 1981) - Find A Grave Memorial». [Consulta: 27 juny 2016].
  42. ↑ «Robert Wyler (1900 - 1971) - Find A Grave Memorial». [Consulta: 27 juny 2016].
  43. ↑ «Cathy O'Donnell (1923 - 1970) - Find A Grave Memorial». [Consulta: 27 juny 2016].
  44. ↑ «William Wyler, Jr (1946 - 1949) - Find A Grave Memorial». [Consulta: 27 juny 2016].

Bibliografia

  • Anderegg, Michael A. William Wyler. Boston: Twayne Publishers, 1979. ISBN 0-8057-9268-6.
  • Herman, Jan. A Talent for Trouble: The Life of Hollywood's Most Acclaimed Director. New York: G.P. Putnam's Sons, 1995. ISBN 0-399-14012-3.
  • Madsen, Axel. William Wyler: the Authorized Biography. New York: Thomas Y. Crowell, 1973. ISBN 0-49101-302-7.

Enllaços externs