Cayon

Sus domesticus • Puerc, Gadin, Porchèt, Trouly

Quel[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien de Vers-Charmasél / ORB sarrâ[V 3]. L’armoueria de los comtos de Forês


Sus domesticus
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

Tropa de cayons : na trouye et cinq gorréls

Cllassement
Règno Animalia
Fôrche Chordata
Sot-fôrche Vertebrata
Cllâssa Mammalia
Sot-cllâssa Theria
Supèr-ôrdre Eutheria
Ôrdre Artiodactyla
Famelye Suidae
Sot-famelye Suinae
Genro Sus

Èspèce

Sus domesticus
(Johann Christian Erxleben, 1777)

Le cayon [ka.ˈjɔ̃][N 1],[1] ou ben puerc — ou uncor[V 4] le gadin, porchèt ou ben trouly[2],[3] — est na sot-èspèce de mamifèros domèsticos omnivôros de la famelye de los[V 5] porcins, ou suidos. Il est réstâ prôcho du sengllar que sè pôt crouesiér avouéc.

Entèligence

En fonccion des critèros tèstâs, los cayons pôvont étre considèrâs coma[V 6] més entèligents que los chins ou uncor èyent des capacitâts èquivalentes a los[V 7] chimpanzès.

Los cayons ont na bôna mèmouère espaciâla et mèmorisont les mèlyores sôrses de nurretera.

Pôvont aprendre a fâre lors besouens dins[V 8] un endrêt prècis en três jorns.

Sont jouyors (bâla, bâton, sôts, corrata...) et pôvont âssé[V 9] entèragir avouéc des juès vidèo.

Reusséssont una varianta du tèst du merior onte un bol de nurretera pôt étre trovâ solament en dèduisent sa posicion du reflèt du merior.

Sâvont difèrencar los ôtros cayons et âssé distingar un homo famelyér d'un ôtro.

Un cayon que sât onte sè trôve un pouent de nurretera est capâbla de dèvelopar na stratègie por cachar son emplacement a un ôtro cayon qu'at l'habituda de lui volar sa nurretera.

Bétye de compagnie

La plepârt de los cayons empleyês coma bétyes de compagnie sont des cayons de races détes nènes. Coma novèla bétye de compagnie, le cayon bènèficiye pas de la lègislacion eropèèna sus les bétyes de compagnie, qu'est pôpra ux carnivôros domèsticos (chins, chats et furèts). Complique franc son passâjo a les frontiéres. Bènèficiye pas nan ples de la lègislacion eropèèna pôpra a los èquidos domèsticos.

Provoque des dèbats por que le cayon devegne oficièlament na bétye de compagnie, dins tôs los câs a muens por los cayons nens.

De nombrox foyérs abandônont lor bétye sêt porce que pensâvont avêr achetâ un cayon nen et que sè retrôvont avouéc un cayon de race bouchiére, sêt porce qu’ant pas su l'èducar ou aportar una rèponsa a sos besouens spècificos, dû a son comportament.

Notes et rèferences

Notes

  1. Prononciê [kɒ.ˈjɔ̃] ([kɒ.ˈju] por le plurâl) en patouès forésien de Vers-Charmasél.

Noms d’endrêt

Vocabulèro

  1. Varianta forésièna [ko] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ɒr.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. Varianta forésièna [sa.ˈrɒ] de « sarrâye » pp f.
  4. Varianta forésièna [ĩ.ˈkɔr] de « oncor » adv.
  5. Varianta forésièna [də ly] de « des » art mpl.
  6. Varianta forésièna [ˈkə.mɒ] de « coment » ou « ’ment » prèp.
  7. Varianta forésièna [ɒ ly] de « ux » art mpl.
  8. Varianta forésièna [dʒĩ] de « dens » prèp.
  9. Varianta forésièna [o.ˈsi] de « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.

Rèferences

  1. Prononciacion en arpitan forésien de Vers-Charmasél d’aprés les pâges sus quel patouès « A la découverte d’un poète, Xavier Marcoux » retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. La langue francoprovençale, découverte et initiation, Jian-Baptista Martin, p : 97.
  3. http://arpitan.eu/Tresor/ApreIndex/32872.

‏‎