Corresponsal de guerra
Un corresponsal és un periodista que fa informacions per a un mitjà de comunicació des del lloc dels fets.[1]
A la fi del segle xviii, els corresponsals de The Times, eren agents a ambdós costats del Canal de la Mànega que feien arribar escrits sobre el que passava a París i Brussel·les. Dominar idiomes era un dels requisits bàsics.[2] El cost i la dificultat en les transmissions eren els principals problemes dels corresponsals en els mitjans on treballaven al segle xviii, i els mateixos que han arrossegat fins a principi del segle xxi.[3] Els corresponsals de guerra són els periodistes més perseguits. La majoria dels periodistes que són empresonats o assassinats en l'exercici de la seva feina pertanyen a aquest grup.[3] Per aquest motiu es va crear Reporters Sense Fronteres.
Amb la crisi econòmica occidental que va començar la primera dècada del segle xxi i el creixement d'internet l'existència dels corresponsals va començar a perillar,[4] i diversos mitjans van prescindir de la seva feina. Els corresponsals defensen que són "els ulls de la història"[5] i que el punt de vista que pot oferir un corresponsal no és substituïble de cap altra manera i que prescindir-ne empobreix els mitjans.[4]
Alguns dels corresponsals més destacats han estat Manuel Chaves Nogales, Eugeni Xammar i Puigventós, Francisco Eguiagaray, Manu Leguineche, Robert Capa, Donald McCullin, William Howard Russell, Ernie Pyle i Ryszard Kapuściński, segons publicà la periodista Cecilia Ballesteros.[5]
Referències
- ↑ «Corresponsal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moreno Martín, 1992, p. 87.
- ↑ 3,0 3,1 Moreno Martín, 1992, p. 88.
- ↑ 4,0 4,1
- ↑ 5,0 5,1 Autores Varios. Queremos saber (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 18 octubre 2012. ISBN 978-84-9992-240-9.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corresponsal |
- Moreno Martín, Florentino. La guerra: realidad y alternativas. Editorial Complutense, 1992. ISBN 978-84-7491-404-7.