Rudolf Carnap
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1891 Ronsdorf (Imperi Alemany) |
| Mort | 14 setembre 1970 (79 anys) Santa Monica (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1917–1918) Universitat de Jena - matemàtiques (1910–1921) Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Viena |
| Director de tesi | Bruno Bauch i Robert Haussner |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, metafísica, epistemologia, lògica, filosofia del llenguatge i filosofia de les matemàtiques |
| Lloc de treball | Viena Princeton Praga Los Angeles |
| Ocupació | filòsof analític, filòsof de la ciència, professor d'universitat, lògic, esperantista, filòsof del llenguatge, filòsof |
| Període | Filosofia contemporània |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1954–) Universitat de Chicago (1936–1952) Universitat Carolina de Praga (1931–) Universitat de Viena (1926–) |
| Membre de | |
| Moviment | Neopositivisme |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Abner Shimony, Robert Monroe Palter (en)  i David Kaplan |
Premis
| |
Rudolf Carnap (Ronsdorf, 18 de maig de 1891 - Santa Monica, 14 de setembre de 1970) va ser un influent filòsof nascut a Alemanya que va desenvolupar la seva activitat acadèmica a Europa fins al 1935 i, a partir d'aquesta data, als Estats Units, ja que va fugir dels nazis, a causa de les seves idees polítiques. Va ser un dels membres més destacats del cercle de Viena, i fou un destacat defensor del positivisme lògic, juntament amb Ernest Nagel.[1][2][3]
Biografia
Fill d'un comerciant enriquit que es va dedicar a la reforma educativa, Carnap va iniciar els estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Jena. A partir de la seva recerca sobre l'espai i el temps, va començar a interessar-se per la filosofia, en què va acabar estudiant lògica, camp en què acabaria destacant amb obres com La sintaxi lògica del llenguatge.
Pensament
La filosofia ha de tenir com a objectiu determinar què és ciència i què no és ciència a partir d'una anàlisi lògica del llenguatge que es fa servir en una determinada disciplina. Aquesta anàlisi permetrà, a més a més, analitzar la veritat o falsedat d'un enunciat científic. Carnap rebutja, doncs, la metafísica, que no pot reduir-se a termes de veritat, perquè és impossible comprovar l'adequació dels seus judicis a la realitat.
Referències
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 33 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Hempel, Carl G. «Rudolf Carnap». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 setembre 2017].
- ↑ Murzi, Mauro «Rudolf Carnap (1891—1970)». The Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP). ISSN: 2161-0002 [Consulta: 25 setembre 2017].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Carnap |