Rumi
Nom original | (fa) جلالالدین مُحمَّد بلخی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 setembre 1207 (Gregorià) Vakhsh (imperi Anuixtigínida) |
Mort | 17 desembre 1273 (Gregorià) (66 anys) Konya (Soldanat de Rum) |
Sepultura | Mevlâna Museum (en) Yeşil Türbe (en) |
Dades personals | |
Religió | Islam i sufisme |
Activitat | |
Camp de treball | Pensament islàmic i sufisme |
Ocupació | poeta, filòsof, místic, literat, ulema, escriptor, teòleg |
Professors | Baha ud-Din Walad (en) i Burhanuddin Tirmizi (en) |
Alumnes | Pervâne i Husam al-Din Chalabi (en) |
Influències | |
Nom de ploma | خاموش |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Gawhar Khatun |
Fills | Sultan Walad |
Pare | Baha ud-Din Walad (en) |
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí (persa: جلالالدین محمد بلخى, Jalāl ad-Dīn Muḥammad Balkhī) o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi (persa: جلالالدین محمد رومی, Jalāl ad-Dīn Muḥammad Rūmī), o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí. El seu nom prové del seu origen en l'àrea coneguda com a Rūm, de la qual fou un dels intel·lectuals més destacats. Encara avui en dia la seva obra té gran importància en la literatura persa, urdú i turca, i ha estat traduïda a molts idiomes. Els seus seguidors fundaren l'orde sufí dels mawlawiyya després de la seva mort,[1] coneguts per la seva meditació semà, en la qual giren sobre si mateixos acompanyats per flautes i tambors. El seu türbe és a Konya, Turquia, i es troba en un museu.
Biografia
Rumi va néixer a la província de Balkh, en una família d'estudiosos, dedicats a la teologia, la jurisprudència i l'ensenyament. Degut a la invasió mongola, el pare de Rumi, Baha-ud-Din Walad, va abandonar casa seva amb la seva família i un grup de deixebles. La primera etapa del viatge els va portar a la ciutat de Nishapur, a la província de Khorāsān (actual Iran) on, segons relaten diversos escrits hagiogràfics, Rumi va conèixer un dels més famosos poetes místics sufís, Farid-ud-Din Attar, que el va influir considerablement.
De Nishapur, la família va anar a Bagdad i, més tard, van emprendre el pelegrinatge a la Meca. Després de viure en diverses ciutats, van resisdir 7 anys a Larenda, l´actual Kerman (Iran), on va morir la seva mare. En aquesta ciutat, Rumi es va casar amb Gowhar Khatun i va tenir dos fills: Sultan Walad i Ala-ud-Din Chalabi.
Al voltant de 1228, la família va arribar a Konya (actual Turquia), on el pare de Rumi va assumir la direcció d´una important madrassa, gràcies als seus coneixements i mèrits. Baha-ud-Din, però, va morir dos anys més tard i Rumi el va succeir en el càrrec. En aquesta època, Burhan-ud-Din Muhaqiq Tirmidhi, antic deixeble del pare de Rumi, va esdevenir el seu mestre i, així mateix, el poeta va viure i estudiar a Damasc (Síria) durant uns anys.
Rumi va tornar a Konya i, des de 1240 fins a 1244 va ensenyar jurisprudència i llei corànica. Als 32 anys ja era reconegut com un influent guia espiritual i portava la vida d´un professor de gran reputació, pel seu saber i eloqüència.
El mes de novembre de l´any 1244, als 37 anys, va conèixer Shams de Tabriz i la seva vida va canviar radicalment, passant a convertir-se en un asceta. Els relats sobre el transcendental encontre entre aquests dos homes són nombrosos i sovint semblen envoltats de llegenda. El cert és, però, que aquesta amistat va donar com a fruit la majoria dels poemes de la famosa obra de Rumi, Divan-e Shams-e Tabrizi.[2]
Referències
- ↑ Scott Meisami, Julia. Oneworld Publications. Forward to Franklin Lewis, Rumi Past and Present, East and West (en anglès). revised edition, 2008.
- ↑ Yalal ud-Din Rumi. Rubayat (en castellà). Ediciones UNESCO. ISBN 84-87198-27-9.
Bibliografia
- "RUMI, JALĀL-AL-DIN," Encyclopædia Iranica, edició en línia, 2014, disponible a http://www.iranicaonline.org/articles/rumi-jalal-al-din-parent (consultat el 21 de juliol del 2016).