Sucre (Bolívia)

Ciutat històrica de Sucre
	(es) Sucre
Tipus	Centre històric, municipi de Bolívia i gran ciutat
Epònim	Antonio José de Sucre
Part de	Departament de Chuquisaca
Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Oropeza (Bolívia)
Dades i xifres
Altitud	2.810 m
Superfície	1.768 km²
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib
Data	1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	566
Activitat
Creació	1538
Lloc web	sucre.bo

Sucre
Epònim	Antonio José de Sucre
Localització
	<img src="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,9,-19.0475,-65.26,300x300.png?lang=ca" width="300" height="300" decoding="async" srcset="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,9,-19.0475,-65.26,300x300@2x.png?lang=ca 2x" alt="Map">
	19° 02′ 51″ S, 65° 15′ 36″ O / 19.0475°S,65.26°O
Estat	Bolívia
Departament	Departament de Chuquisaca
Província	Província de Oropeza
Capital de	Bolívia
Població humana
Població	300.000 (2011) (169,68 hab./km²)
Geografia
Part de	Departament de Chuquisaca
Superfície	1.768 km²
Altitud	2.810 m
Creació	1538
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−04:00
Prefix telefònic	04
Altres
Agermanament amb	La Plata ; Istanbul ; Concepción ; San Miguel de Tucumán (2012–)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib
Data	1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	566
Lloc web	sucre.bo

Sucre és la capital constitucional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país.

Història

La ciutat fou fundada el 1539 pel capità Pedro de Anzures, marquès de Campo Redondo, amb el nom de Charcas, en referència al poble Charcas, que vivia en aquesta regió. La seva altitud mitjana és de 2780 metres. Històricament s'ha conegut com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle xviii la ciutat prengué el nom de La Plata per la seva riquesa.

El 1559, el rei Felip II d'Espanya establí a La Plata l'Audiencia de Charcas, la jurisdicció de la qual s'estenia sobre una regió que comprenia el que actualment és el Paraguai, el sud-est del Perú, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolívia. El 1609 es creà un arquebisbat a la ciutat. El 1624 es fundà la Universitat de Sant Francesc Xavier, que fou la primera universitat de l'Amèrica Llatina.

Fins al segle xviii, La Plata fou el centre judicial, religiós i cultural de la regió. El 1839, després que la ciutat passés a ser la capital de Bolívia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio José de Sucre, camarada de Simón Bolívar per la independència de Bolívia, de Colòmbia, de l'Equador, del Perú i de Veneçuela. Sucre, massa isolada després del declivi econòmic de Potosí, perdé l'estatus de seu del Govern bolivià, que passà a La Paz.

El 1991 Sucre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cada any milers de turistes visiten aquesta capital del barroc amb edificis blancs que daten dels segles XVIII i xix.

Turisme

L'urbanisme colonial i l'arquitectura republicana que caracteritzen Sucre li van valdre el títol de “Patrimoni Cultural de la Humanitat”, atorgat el 1991 per la UNESCO.^[1]

És la segona ciutat a Bolívia que rep aquesta distinció després de Potosí (1987). Aquest fet propicià la creació del Pla de Rehabilitació de les Àrees Històriques de Sucre (PRAHS, 1995), institució local encarregada de la gestió del centre històric, en col·laboració amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Es potencia el segment productiu del turisme cultural i es perfila la idea d'un nou eix turístic entre Sucre i Potosí com a iniciativa mancomunada de desenvolupament regional.

Restes paleontològiques

Altres atraccions de Sucre són les empremtes paleontològiques del període Cretaci trobades als afores de la ciutat i Cal Orcko, el jaciment d'empremtes fossilitzades més gran del món, fascine els paleontòlegs i els admiradors dels dinosaures. És a pocs quilòmetres de Sucre, a 3.000 metres d'altura als Andes centrals.