Mi
| Alfabetu griegu | |
| Α α Alfa | Β β Beta |
| Γ γ Gama | Δ δ Delta |
| Ε ε Éssilun | Ϝ ϝ Digama |
| Ζ ζ Zeta | Η η Eta |
| Θ θ Teta | Ι ι Yota |
| Κ κ Capa | Λ λ Lambda |
| Μ μ Mi | Ν ν Ni |
| Ξ ξ Xi | Ο ο Omicron |
| Π π Pi | Ϻ ϻ San |
| Ϙ ϙ Copa | Ρ ρ Ro |
| Σ σ Sigma | Τ τ Tau |
| Υ υ Ípsilon | Φ φ Phi |
| Χ χ Hi | Ψ ψ Psi |
| Ω ω Omega | Ϡ ϡ Sampi |
| Alfabetu griegu | |
La mi [ˈmi] es la dozena letra el alfabetu griegu.
La mayúscula es M i la menúscula μ. El su nombri en griegu antíguu hue μῦ [mŷː] i en latín my.
El fonema que representaba i representa ena luenga griega es el de /m/: σώματα [sɔ́ːmata], μύθος [ˈmýːthos].
La letra M del alfabetu latinu procei de la mayúscula de la μῦ: M.
Ena numeración griega la mi asseñala 40 (μ’).
Amás, la mi menúscula μ se gasta ogañu en destintas disciplinas, anque la mas conocia es con el valol miia, comu símbulu el micru. Tamién se gasta en destintas ramas la Física, Termodinámica u Matemáticas.
Bibliografia
- Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
- Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
- VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.