Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².
Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan. - Gëura l articul
Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².
Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan.
L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel. - Gëura l articul
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel.
Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².
Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan. - Gëura l articul
Fodom é n comun de la Ladinia te la provinzia de Belum te la Talia. Ai 1 de jené 2023 ova l chemun na populazion de 1239 persones sun na spersa de 100 km².
Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la eté dla pera, dla preistoria, dl mesolitich, canche i prums ciaciadours passova soura i joufs fora per jì da na val a l'autra: al é sté ciapé reperc sun Pordou, sun Ciaulonch, Fauzares, Valparola ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun Mont de Poure con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de Bulsan.
L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
L prim iëde iel unì arpizà da Paul Grohmann ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel. - Gëura l articul
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.
L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel.
5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"