Cucunhan

Vilatge d'Occitània
Cucunhan
Cucugnan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo vilatge de Cucunhan.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 51′ 07″ N, 2° 36′ 11″ E
Superfícia 15,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
822 m
320 m
218 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Corbièras Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona
Canton
1107
Las Corbièras (Tuishan abans 2015)
Intercom
200070365
CC Corbièras Salanca Mediterranèa
Cònsol André Doumenc
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
119 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

124 ab.
Densitat 8,68 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11350
Còde INSEE 11113

Cucunhan (Cucugnan en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

Comunas confrontantas de Cucunhan
Montgalhard per un qüadripunt Padèrn
Dulhac jos Pèirapertusa Cucunhan Pasiòls per un qüadripunt
Maurin
(Pirenèus Orientals)
Talteüll
(Pirenèus Orientals)

Toponimia

Las fòrmas ancianas son : Cucunianum en 951, Cucugnanum, Chugunanum en 1195, Kuguagnanum, Kuguegnanum, Cugunianum en 1247, Castrum de Cuguniaco en 1240, Qugudianum en 1258, Cugunha en 1341, Ecclesia de Cugunhano en 1360, Evainhanum = Cucunhanum en 1360, Qugunhan al sègle XIV, Eugunhanum = Cugunhanum en 1377, Cuguinha en 1538, Qugunha en 1538, Cugnian en 1595, Cugunhan en 1639, Cuguinhan, viguerie de Fenouillèdes en 1351-1587, Cugunha en Termenès en 1671, Cucunhan en 1781. La prononciacion occitana es Cucugná [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [kyky'ɲa].
Cucunhan vendriá d'un nom gallic d'òme *Cucculnius, pas atestat, varianta de Cuculnius ambe una valor intensiva, e lo sufixe -anum (segon Dauzat [2]), de Cuculnius ambe -anum segon los Féniés (lo nom del vilatge es plaçat dins las formacions latinas, mes l'origina del nom de persona es pas explicitament definida coma latina) [3], d'un nom gallic d'òme *Cuccunios, tanben inatestat, ambe'l sufixe -ānon (Delamarre) [4].
Foneticament, la proposicion dels Féniés (manlevada a Negre ?) supausa que Cugunhan (atestacions nombrosas) aja passat a Cucunhan, per recèrca, totjorn contestada, d'un redoblament comic.

Istòria

Administracion

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) André Doumenc sense entrepreneire de bastiments
març de 2008 2014 Joël Gauch    
març de 1977 2008 Alain Mounié PS conselhièr general (1985-1998)
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Tuissan; es ara del canton de las Corbièras (canton de Fabresan abans lo 1èr de genièr de 2016).

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 133, totala: 135

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
214 214 239 252 267 283 301 312 282

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
299 288 271 280 268 262 261 231 218

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
228 217 226 201 224 225 184 154 146

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
157
124
102
113
128
113
131
133
135
137
2009 2010
139
141
137
139
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 119 abitants e la densitat èra de 7,76 ab/km².

Lòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 113, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f205.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 233
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 123
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 130, 294 e 342