Ingenieria
|
Custu artìculu est galu unu abbotzu. Lu podes modificare e fàghere mannu e pretzisu. Agiuda·si! |
S'ingenieria (inzigneria, ingennieria; chi benit dae su latinu ingenium) est s'applicassione de sa matemàtica, sa fìsica, s'economia, sas iscièntzias naturales e de sa connoschèntzia pràtica de s'òmine pro imbentare, isperientare, costrùere, mantènnere e imbonire sas istrutturas, màchinas, arminzos e trastos, sistemas, materiales.
De custa disciprina faghent parte un'ampru nùmeru de àteros, prus ispetzializados, setores, donzunu cun diferentes miras.
Si podet faeddare de ingennieria dae sas primas tentadas de s'òmine de fàghere megiorias a sa vida sua, cun s'abbentu de roda pro esèmpiu.
Àreas printzipales de s'ingenieria
Su bisonzu de afrontare diferentes problemas de s’ischire umanu at batidu a sa divisione de s’ingenieria in medas àreas cun diversas miras.
A segunda de su campu de chircada printzipale, s’ingenieria si podet divìdere in carchi macro-disciprina chi, a bortas issoro, si divident in prus ispetzializadas àreas.
Custas primas divisiones sunt:
- ingenieria chìmica
- ingenieria de sas costrussiones
- ingenieria elètrica
- ingenieria eletrònica
- ingenieria mecànica
| Sièntzias | ||
|---|---|---|
| Iscièntzias formales | Matemàtica • Informàtica • Istatìstica • Lògica |  |
| Sièntzias naturales | Astronomia • Chìmica • Fìsica • Iscièntzias de sa Terra (Meteorologia • Ecologia • Geologia) | |
| Sièntzias naturales | Biologia (Biologia molecolari • Biochimica • Genetica molecolari • Citologia • Fisiologia • Anatomia • Istologia • Biologia de su progressu • Genitica de sas pobolatzionis • Etologia • Sistematica • Ecologia • Esobiologia) • Geologia | |
| Sièntzias sotziales | Deretu • Economia • Filosofia • Geografia • Istòria • Linguìstica • Polìtiga • Sotziologia | |
| Sièntzias aplicadas | Ingegneria | |