20 d'octubre
| << | Octubre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 72 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
- 1979 - Inauguració de la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del FC Barcelona fins a l'any 2011, en què fou substituïda per la nova Masia, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
- 1982 - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada de 16.000 m³/s que arrasa les riberes del Xúquer.
- 2006 - Salt: El cantant del grup de rock català Lax'N'Busto Pemi Fortuny anuncia que es retira dels escenaris.
- Resta del món
- 1465 - Montenaken (Principat de Lieja): Batalla de Montenaken entre les forces de Felip III de Borgonya i les milícies liegeses.
- 1620 - Lluís XIII annexiona el Principat del Bearn a la corona de França.[1]
- 1868: L'astrònom anglès Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrònom francès Janssen), observa una línia nova en l'espectre solar i conclou que és causada per un element químic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec, ἥλιος (helios).
- 1944 - Albània: S'estableix el primer govern provisional després de l'ocupació nazi.
- 1973 - Sydney, Austràlia: la reina Elisabet II inaugura l'Òpera de Sydney.[2]
- 2004 - Publicació de la primera versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu.
- 2011 - País Basc: ETA anuncia que atura definitivament l'activitat armada.[3] Aquest anunci es fa 3 dies després de la celebració d'una Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià.[4]
Naixements
- Països Catalans
- 1842 - Tampico, Mèxic: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, metge i polític català (m. 1902).[5]
- 1894 - Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català (m. 1989).[6]
- 1926 - Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català (m. 2018).[7]
- 1947 - Barcelona: Jordi Coca, doctor en arts escèniques i escriptor català.[8]
- 1953 - Barcelona: Rodolfo del Hoyo Alfaro, escriptor català.[9]
- 1957 - Vic, Osona: Quimi Portet, músic de rock català.[10]
- 1958 - Elx (Baix Vinalopó)ː Agustí Agulló, activista cultural. Fou un dels creadors del Casal Jaume I d'Elx (m. 2021).[11]
- Resta del món
- 1570 - Portugal: João de Barros, primer gran historiador de la gramàtica portuguesa i de Portugal.[12]
- 1620 - Dordrecht, Províncies Unides: Aelbert Cuyp, pintor neerlandès.[13]
- 1780 - Ajaccio, Còrsega: Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó (m. 1825).[14]
- 1819 - Xiraz, Pèrsia: El Bàb, fundador de la fe babí, precursor de la fe bahà'í.[15]
- 1854 -
- Charleville-Mézières, França: Arthur Rimbaud, poeta francès (m. 1891).[16]
- Honfleur, França: Alphonse Allais, humorista i escriptor francès (m. 1905).[17]
- 1859 -
- Burlington, Vermont, EUA: John Dewey, filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.[18]
- Londresː Margaret Jane Benson, botànica i professora d'universitat britànica (m. 1936).[19]
- 1874 - Danbury, Connecticut (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (m. 1954).[20]
- 1882 - Lujos (Transsilvània): Bela Lugosi, actor hongarès (m. 1956).[21]
- 1883 - Nijni Nóvgorod: Alexander Krein, compositor soviètic.[22]
- 1891 - Manchester, Anglaterra: James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (m. 1974).[23]
- 1895 - Saint-Denis, París: Pierre Robert Piller, més conegut com a Gastón Leval, militant anarcosindicalista, pensador i historiador anarquista.[24]
- 1904 - Astúries: José María Ovies Morán, actor de cinema i de doblatge, conegut per ser la veu en castellà de Groucho Marx al film Una nit a l'òpera o la del Crist a Marcelino pan y vino (m. 1965).[25]
- 1907 - Lauzon, Quebec, Canadà: Maurice Bourget, polític canadenc.[26]
- 1909 - Parísː Monique Haas, pianista francesa (m. 1987).[27]
- 1917 - Berlín, Alemanya: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (m. 2013).[28]
- 1927 - Encrucijada, Cuba: Abel Santamaría, líder del moviment revolucionari cubà (m. 1953).[29]
- 1928 - Xangai (Xina): Li Peng (xinès: 李鹏) polític xinès.(m. 2019).[30]
- 1932 - Madrid: Julia Gutiérrez Caba, actriu espanyola.[31]
- 1942 - Magdeburg, Saxònia-Anhalt (Alemanya): Christiane Nüsslein-Volhard, bioquímica i biòloga molecular, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[32]
- 1946 - Mürzzuschlag, Àustria: Elfriede Jelinek, escriptora i dramaturga austríaca, Premi Nobel de Literatura de 2004.[33]
- 1950 - Gainesville, Florida (EUA): Tom Petty, músic de rock estatunidenc (m. 2017).[34]
- 1951 - Lesotho, Sud-àfricaː Tebello Nyokong, química sud-africana que treballa en tractament per al càncer.[35]
- 1956 - Manchester, Anglaterra: Danny Boyle, director de cinema i productor anglès.[36]
- 1958 - ciutat de Nova York, EUA: Viggo Mortensen, actor estatunidenc.[37]
- 1960 - Gabela, Kwanza-Sud: Ana de Santana —o Ana Koluki—, escriptora angolesa.[38]
- 1964 - Oakland, Califòrniaː Kamala Harris, advocada i política pel Partit Demòcrata.[39]
- 1971 -
- Long Beach, Califòrnia, EUA: Snoop Dogg, actor i cantant rap estatunidenc.[40]
- Melbourne, Victòria, Austràlia: Dannii Minogue, actriu i cantant australiana.[41]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1550 - València (l'Horta): Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, aristòcrata napolità de sang reial què arribà a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix (n. 1488).[42]
- 1809 - Roma, Itàlia: Vicent Olcina i Sempere, fabulista valencià (n. 1731).[43]
- 1926 - Sabadell (Vallès Occidental), Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.[44]
- 1939 - Tarragona (Tarragonès): Lluís Solà Padró, polític català, alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.[45]
- 1977 - Barcelonaː Carme Julià i Riqué, política catalana republicana, exiliada a Mèxic, i mestra fundadora de diverses escoles (n. 1902).[46]
- 2008 - Barcelona (Barcelonès): Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu català, dirigent esportiu del FC Barcelona.[47]
- 2017 - Girona (Gironès): Núria Font, videoartista catalana (n. 1958).[48]
- Resta del món
- 1618 - Nàpols: Orsola Benincasa, religiosa i mística, fundadora de les Germanes Teatines.[49]
- 1740 - Viena (Àustria): Carles VI, rei de Catalunya-Aragó, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Nàpols-Sicília.[50]
- 1867 - Malvern: Sarah Ann Glover, pedagoga musical anglesa inventora de la tècnica musical Tònic sol-fa (n. 1786).[51]
- 1926 - Terre Haute, Indiana, EUA: Eugene V. Debs, polític socialista, activista i sindicalista estatunidenc (n. 1855).[52]
- 1935 - Londres (Anglaterra): Arthur Henderson, polític i sindicalista escocès, Premi Nobel de la Pau de 1934 (n. 1863).[53]
- 1936 - Feeding Hills, Massachusetts, EUA: Anne Sullivan, professora estatunidenca (n. 1866).[54]
- 1961 - San Juan de Puerto Ricoː Sylvia Rexach, cantant de boleros i compositora porto-riquenya (n. 1922).[55]
- 1964 – Nova York, Nova York: Herbert Hoover, 31è president estatunidenc (n. 1874).[53]
- 1967 - Ōiso (Japó): Shigeru Yoshida (吉田 茂 Yoshida Shigeru), diplomàtic i polític japonès que va exercir de Primer Ministre del Japó (n. 1878).[56]
- 1984-
- Tallahassee, Florida (EUA): P. A. M. Dirac, enginyer i matemàtic britànic-suís, Premi Nobel de Física de l'any 1933 (n. 1902).[57]
- Cambridge, Massachusetts (EUA): Carl Ferdinand Cori, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina de 1947 (n. 1896).[58]
- 1987 - Moscou (Rússia): Andrei Kolmogórov, matemàtic rus, proponent de l'axiomàtica de Kolmogorov (n.1903).[59]
- 1988 - Londresː Sheila Scott, aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació (n. 1922).[60]
- 1989 - Londres, Anglaterra: Anthony Quayle, actor i productor anglès (n. 1913).[61]
- 1990 - Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia (EUA):: Joel McCrea, actor estatunidenc.(n. 1905).[62]
- 1994 - Los Angeles (els EUA): Burt Lancaster, actor estatunidenc (n. 1913).[63]
- 2011 - Sirte (Líbia): Moammar al-Gaddafi, dictador libi i Líder de la Gran Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista del 1969 al 2011.[64]
- 2014 - Kent, Connecticut, EUA: Óscar de la Renta, dissenyador de moda dominicà (n. 1932).[65]
- 2015 - Bangalore: K. S. L. Swamy, director de cinema, productor, actor i cantant de playback indi (n. 1939).[66]
- 2016 - Kawagoe, Japóː Junko Tabei, muntanyenca japonesa, primera dona a arribar al cim de l'Everest (n. 1939).[67]
Festes i commemoracions
- Santoral:
- Sant Corneli el Centurió;
- Sants Caprasi, Alberta, Prim i Felicià d'Agen, màrtirs;
- Santa Íria de Tomar, màrtir;
- Venerable Orsola Benincasa, fundadora de les Germanes Teatines.
Referències
- ↑ «Cronologia de la història del Bearn» (en francès). Ostau Bearnès. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «House History - Sydney Opera House». Arxivat de l'original el 20 d'octubre de 2013.
- ↑ «ETAk borroka armatua bukatu du» (en basc). Berria, 23-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «La Conferencia de Paz pide a ETA una declaración de cese definitivo de la violencia» (en castellà). Diario Vasco, 17-10-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Metges Catalans | Bartomeu Robert i Yarzàbal». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Antoni Vila i Arrufat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Josep Dalmau i Olivé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Jordi Coca i Villalonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Guia d'autors». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Quimi Portet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Lillo, Manuel. «S'ha mort Agustí Agulló, referent il·licità en la defensa de la llengua». El Temps, 22-02-2021. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «João de Barros | Portuguese historian» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Aelbert Cuyp». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «La “Venus Victrix”… de Cánova». Ana María Brandolini, 08-03-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «BĀB, ʿAli Moḥammad Širāzi – Encyclopaedia Iranica». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Arthur Rimbaud | French poet» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Alphonse Allais». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «John Dewey | American philosopher and educator» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ H.E. Fraser & C.J.Cleal, The Contribution of British Women to Carboniferous Palaeobotany during the first half of the 20th Century, in Cynthia V. Burek & Bettie Higgs, The role of Women in the History of Geology, Geological Society of London, 2007 ISBN 9781862392274, p.51-54
- ↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Bela Lugosi | Biography, Movies, Dracula, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Aleksandr Kreyn». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «James Chadwick | Biography and Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Pierre R. Piller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «José María Ovies - MusicBrainz». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Profile - The Hon. Maurice Bourget, P.C., M.E.I.C., M.P., Senator» (en anglès). Parliament of Canada. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Monique Haas» (en castellà). Discogs. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Stéphane Hessel | French author» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «El alma del Movimiento» (en castellà). Prensa Latina. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Li Peng | Facts, Biography, & Tiananmen Square» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Julia Gutiérrez Caba». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Christiane Nusslein-Volhard | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Elfriede Jelinek | Austrian author» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Tom Petty». Brockhaus. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Tebello Nyokong (1951 -) | South African Government». [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ «Danny Boyle | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Viggo Mortensen Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «ANA KOLUKI – Uma intelectual mundamba de Gabela» (en portuguès). Wizi-Kongo.com, 06-10-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Pérez Cruz, Carlos. «Qui és Kamala Harris, la dona "orgullosa de ser negra" amb qui Biden vol arribar a la Casa Blanca». Ara, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ «Snoop Dogg | Biography, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Dannii Minogue». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Fernando de Aragón | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Domínguez Moltó, Adolfo. Vicente Olcina, fabulista. Luis Olcina, misionero (en castellà). Alacant: Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial, 1984, p. 13-85. ISBN 8486314062.
- ↑ «Metge Mir, carrer del». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Lluís Solà i Sala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Carme Julià Riqué. Mestra de la 2a República». L'actual. En nom de dones. Castellar del Vallès.
- ↑ «Ricard Maxenchs Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ N.j. «Mor la videoartista de dansa Núria Font», 21-10-2017. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Carácter propio de los centros educativos de las Religiosas Teatinas. Venerable Úrsula Benincasa, Fundadora de la Congregación.» (en castellà) pàg. 9-12. Religiosas Teatinas. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Charles VI | Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Southcott, Jane. Sarah Anna Glover: Nineteenth Century Music Education Pioneer. Rowman & Littlefield, 2019, pàgina 20. ISBN 9781793606044.
- ↑ «Eugene V. Debs | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ 53,0 53,1 «Herbert Hoover | Presidency & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Anne Sullivan Macy | American educator» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Fundación Nacional para la Cultura Popular. «Sylvia Rexach», 06-07-2014. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ «Yoshida Shigeru | prime minister of Japan» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «P.A.M. Dirac | English physicist» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Carl Cori | American biochemist» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Andrej Nikolajevič Kolmogorov | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Sir Anthony Quayle | British actor» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Joel McCrea | American actor» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Burt Lancaster | Biography & Movies» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Muammar al-Qaddafi | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Oscar de la Renta | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «K.S.L. Swamy». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest». El Periódico, 22-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
