31 de juliol

<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[41]

Església Catòlica[42]

  • Sants i beats al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860).
    • Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955).
  • Sants no inclosos al Martirologi: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880).
  • Beats no inclosos al Martirologi: Hermann de Niederaltaich, abat (1275).
  • Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).

Església Copta

  • 24 Abib: Abanub de Bahnessa, màrtir; Simó d'Alexandria, patriarca (700).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 13 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 18 de juliol del calendari julià.

  • Sants: Emilià, màrtir; Atanasi de Klisma, màrtir (s. III-IV); Joan de Constantinoble, arquebisbe; Pambos, eremita (386?); Onesífor de Xipre; Jacint d'Amastris, màrtir (s. IV); Joan el Pacient, de les Coves de Kíev (1160); Foci de Xipre, màrtir; Pambos de les Coves de Kíev, reclòs (1241?); Lleonci de Karikhov, abat (1492); Apol·linar, màrtir (1918).
Església Ortodoxa Grega
  • Dasi i Maró, màrtirs; Marcel, màrtir; Esteve d'Amàsia, patriarca de Constantinoble (928); Joan de Calcedònia, metropolita (segle ix).
Església Ortodoxa Georgiana
  • Cosme de Katxetien, monjo (1630).

Esglésies luteranes

Esglésies anglicanes

Referències

  1. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  2. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6. 
  3. ↑ «Joaquim Rubió i Ors | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  4. ↑ Ciurans, Enric. «Elisenda Ribas i Sallent». Institut del Teatre. [Consulta: 31 maig 2020].
  5. ↑ «Mª Teresa Costa Campi - VII Legislatura». Congreso de los Diputados. [Consulta: 23 maig 2021].
  6. ↑ Marcillas Piquer, Isabel. «Helena Tornero i Brugués». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 20 maig 2021].
  7. ↑ «Anabel Medina Garrigues | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
  8. ↑ «Mireia Miró i Varela | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
  9. ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7. 
  10. ↑ «Juana María Ignacia Teresa Cabarrús y Galavert». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 juny 2023].
  11. ↑ «Mary Morris Vaux Walcott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
  12. ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
  13. ↑ «Julia Caba Alba (1902-1988)» (en anglès). Find A Grave. Arxivat de l'original el 2021-05-20. [Consulta: 20 maig 2021].
  14. ↑ Rasmussen, Carolyn. Lush, Dora Mary (1910-1943). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University. 
  15. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
  16. ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4. 
  17. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1997» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
  18. ↑ «Primo Levi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  19. ↑ «Ana Mariscal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
  20. ↑ «Stephanie Kwolek» (en castellà). SINC. Servicio de Información y Noticias Científicas (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), 26-12-2014. [Consulta: 28 abril 2021].
  21. ↑ «Addio a Cecilia Mangini, la prima documentarista d'Italia: aveva 93 anni. "Era la donna rock del cinema"» (en italià). la Repubblica, 22-01-2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  22. ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 971 i 972. ISBN 978-1-57958-390-3. 
  23. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
  24. ↑ «Joanne Kathleen Rowling | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  25. ↑ «Elisa Beni: "La Rioja es una de las autonomías más absurdas que hay"» (en castellà). nuevecuatrouno, 08-12-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
  26. ↑ Akyeampong, Emmanuel Kwaku; Gates, Henry Louis. Dictionary of African Biography (en anglès). OUP USA, 2012-02-02, p. 528. ISBN 978-0-19-538207-5. 
  27. ↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  28. ↑ «Commoció per la mort del gran campió Paco Cabanes, “el Genovés”». Vilaweb, 31-07-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  29. ↑ «Andrew Johnson | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
  30. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  31. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Jaurès» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  32. ↑ «Carlota Matienzo Román (1881-1926)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 11 abril 2021].
  33. ↑ «Antoine de Saint-Exupéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
  34. ↑ «Lebenslauf. Biographische Daten von Clara Viebig» (en alemany). Clara-Viebig-Gesellschaft. [Consulta: 29 maig 2022].
  35. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1938» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
  36. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul-Henri Spaak» (en francès). [Consulta: 19 juliol 2020].
  37. ↑ Aghajanian, George; Bunney, Benjamin S.; Holzman, Philip S. «Patricia Goldman-Rakic, 1937–2003» (en anglès). Neuropsychopharmacology, 28, 12, 2003-12, pàg. 2218–2220. DOI: 10.1038/sj.npp.1300325. ISSN: 1740-634X.
  38. ↑ «31 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  39. ↑ «Falleció ayer Ana María Zeno, especialista y precursora en educación sexual» (en castellà). La Capital, 01-08-2011. [Consulta: 5 maig 2022].
  40. ↑ «Jeanne Moreau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  41. ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 31. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  42. ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 31 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:31 de juliol.