Acant

Los acants son un genre (Acanthus) de plantas vivaças de la familha dels Acanthacèas comprenent una trentena d'espècias originàrias subretot d'Eurasia e d'Africa.

Mitologia

Acant (Akantha) èra una ninfa grèga. Apollon, lo dieu del Solelh, la voliá raubar mas ela se laissèt pas far e li grafinhèt la cara. Per tal de se venjar, lo dieu la metamorfosèt en una planta espinosa qu'aima lo solelh, e que dempuèi pòrta aqueste nom.

Etimologia

Lo nom deriva del grèc ancian ακανοϛ, que designava la tèsta espinosa de qualques plantas, e ανθοϛ, la flor.

Escultura e arquitectura

La fuèlha d'acant es la decoracion caracteristica dels capitèls de l'òrdre corintian; es tanben un dels motius mai frequents sus las esculturas de l'art roman.

Lista d'espècias

  • Acanthus balcanicus Heywood & I.Richardson (Syn. Acanthus hungaricus (Borbas) Baenitz, Acanthus longifolius Host.) - Acanthe de Hongrie
  • Acanthus eminens C.B. Clarke
  • Acanthus ilicifolius L.
  • Acanthus mollis L., es una planta mediterranèa que las fuèlhas son fòrça decopadas. En arquitectura, lor forma inspirèt lo motiu del capitèl corintian.
  • Acanthus montanus T. Anders.
  • Acanthus spinosus L. -
  • Acanthus syriacus Boiss.


Selon NCBI 6 d'agost de 2010[1] :

  • Acanthus ebracteatus
  • Acanthus eminens
  • Acanthus ilicifolius
  • Acanthus longifolius
  • Acanthus mollis
  • Acanthus montanus
  • Acanthus pubescens
  • Acanthus sennii
  • Acanthus spinosus

L'acant coma planta de jardin

Las acants son d'erbacèas miègpersistentas, pauc subjècta a las malautias, de florason espectaculària de grands espgs de flors blancas, ròsas o malvas de bractèas espinosas.

Tres espècias son frequentament cultivadas dins los jardins d'Euròpa occidentala : A. balcanicus, A. mollis et A. spinosus.

  • A. balcanicus, de fuèlhas pennadas relativament estrechas, es la mai rustica.
  • A. mollis de fulhatfe mai decoratiu. 'Latifolius' es una seleccion de fuèlhas mai grandas.
  • A. spinosus, mai pichona, de fuèlhas fòrça descopadas e espinosas. 'Spinosissimus' a de fuèlhas d'espinas mai apuntadas.

Los acants tendon a secar e pèrdon las fuèlhas al pé.

Vejatz tanben

Nòtas e referéncias

  1. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?lin=s&p=has_linkout&id=13326

Ligams extèrnes

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Acant.